L'ÀNSIA (novel.la tèbia) d'en Jaume Climent

2006-11-22T11:31:00.000-08:00

L'Ànsia (Novel.la tèbia)

De JAUME CLIMENT i OLIVERAS
(Jaumedelleida)
1998

Cites:

“Poder escollir un amor
és el més gran exponent de la llibertat.
Haver estat escollit per amor,
és la millor de les esclavituds”

*****

“Estimar és l’art de poder-se
comunicar amb desig de fer-ho”

___________________________

A tu,
que m’has ensenyat el més bonic
de la vida:
Viure-la estimant-te

___________________________

I

Faltaven tant sols cinc dies per a la festivitat de Nadal, i com era costum per aquestes dates, l'equip de l'acadèmia on aquell curs en Jan va matricular-se per a reciclar-se del seu rovellat anglès que aprengué durant el batxillerat, celebrà l'habitual sopar de fi d'any. Evidentment i intuint la nodrida assistència de fèmines que possiblement hi hauria, no va dubtar ni un segon a apuntar-s'hi.
Per l'ocasió, va posar-se els pantalons de pana gruixuda i l'americana negra sobre camisa groga i corbata vermella a ratlles sobre fons blau marí. Tampoc aquell vespre va voler consultar a la Diana si la combinació feia joc o no. Se sentia prou elegant i segur de si mateix, sense necessitat de demanar el parer a tercers, (ni que fos la pròpia esposa), entorn el seu gust personal. Plegada sobre els braços va endur-se la parca de color cru, sense que arribés a posar-se-la en cap moment. No temia el fred, però així i tot, va voler ser previsor atenent l'espessa boira d'aquella nit de desembre.
La taula estreta i llarga, recordava molt bé l'anunci televisiu d'un detergent concentrat súper plus. A un extrem, i enmig de dues femelles, (no ho hagués permès d'una altra forma,) i per tal de gaudir d'una millor perspectiva, en especial, de totes les convidades amorrades al mantell, s'hi va seure en Jan. Era el seu estil.
El fet de barrejar-se comensals de distints nivells en l'aprenentatge de la llengua anglosaxona, afavoria teòricament la possibilitat de diàleg entre els diferents alumnes i professorat. La pràctica demostrà que la llengua vernacle fou la dominant.
Més que un gran sopar de grup, com els que caldria esperar per l'efemèride a festivar, consistí en un generós "pica-pica", d'aquells que, quan t'hi trobes i segons el lloc on te toca seure, optés més per consumir líquids que no pas menjar, per allò de la incomoditat d'anar provant els distints tastets que el teu espai de taula t'ofereix, i agraint sobre tot, als generosos comensals del teu voltant que te'n van fent arribar a poc a poc, amb el perill sinó, de no provar-ne totes les varietats existents.
Vingué, com és obligat, el darrer brindis pel proper calendari. El cava era de marca desconeguda i de poca qualitat. La resta de canapès que varen poder resistir-se al desig dels més golafres van quedar negats pels banys d'aquell escumós que era dirigit anàrquicament a totes bandes menys al seu destí obligat.
Aquells que ho desitjaren, un cop ja saciats de bons auguris per l'any que s'apropava, continuaren la festa, dirigint-se en distints vehicles als llocs més apropiats per a bellugar un xic el cos, o per als més reprimits, allargar en escreix la nit i evitar així, al menys per una vegada, haver de tornar frissetes al seu cau, on se suposa que la respectiva parella, estaria tot endormiscada preguntant-se què déu estar fent ara el seu "partener" i a quina hora se li acudiria de tornar.

El destí, -o així va voler en Jan que li ho semblés-, féu que al seu vehicle fossin únicament tres els que determinaren anar a una sala de festes a provar tota mena de ritmes, si bé a l'hora de la veritat, varen solament recórrer els diferents ambients musicals que hi havia a la discoteca, sense prendre-hi part de manera activa. Feia temps que no hi assistien, i van haver de fer un esforç per recordar-se del llenguatge manual i mímic que aprengueren en la seva joventut, quan no els importava gens ser bombardejats per un excés de decibels.

Eren en Rafa, un pare de família de tants, amb poca personalitat, de posat seriós, bigotut, funcionari de l'administració local, la Paula, una de les poques teachers de l'acadèmia, casada i mare d'un fill, i en Jan, company d'aula d'en Rafa, un home d'aparença normal, de la mateixa edat si fa o no fa que el col·lega i de la fèmina, tímid, casat, sense fills, ben dotat genitalment (en versió autòctona) i sobre tot, extremada i sensiblement adurent (segons versió forana).

Per sort, -i d'això sí en tingué culpa l'atzar- en Rafa, a l'endemà mateix havia de matinar. La convocatòria a primera hora d'una assemblea de funcionaris per a preparar una vaga de braços caiguts, l'obligava a ser puntual, al menys en aquesta jornada, en el seu lloc de treball. Així li ho exigia el protocol i volgué tornar aviat cap a casa no més enllà de les dues de la matinada.

Com el més gran altruista dels taxistes, tot just comentar-ne la necessitat de retorn, en Jan va oferir-se a dur-lo a casa immediatament, alhora que sabia que també vindria amb ells la Paula, que per a més satisfacció d'en Jan, va deixar caure que no en tenia gens de ganes de plegar, encara. Deixà a en Rafa a casa seva, i va fer pujar a la Paula al seient del davant, on el rellotge de la guantera marcava ja les dues i deu. Sense preguntar-li on volia anar aleshores, es van dirigir a un nou local de ball dels anomenats nostàlgics, aquesta vegada però, a diferència del d'abans, dins ja del casc urbà de la ciutat. Als carrers, amb sensació de voler-se anar gebrant per la boira persistent des d'uns dies ençà, únicament hi destacava el soroll d'algun camió de recollida d'escombraries. L'auto de color blau-fosc propietat d'en Jan, i que circulava a més velocitat de la permesa, recordava un calidoscopi multicolor per la munió de reflexes dels llums nadalencs que al passar-hi per sota, relliscaven contínuament pel vidres i capots del vehicle. La música del radio-cassette, malgrat la poca durada de l'emocionant recorregut, fou sàviament escollida pel xòfer, propiciant així, un caliu que feia entendrir.

Arribats al destí, galantment, en Jan no va permetre de cap manera que la seva acompanyant hagués de fer ús, aquest cop, de la seva bossa-moneder. Puntualment, per un dels cambrers que no perdia de vista els seients que, malgrat l'hora tardana, s'anaven ocupant poc a poc, foren requerits a que demanessin l'obligatòria consumició. Un divan estampat de flors vermelles, per sort, solament de dues places, serví de base per a compartir unes begudes a base de cola, mentrestant anaven contemplant l'ambient de la sala. Simultàniament i ignoradament l'un de l'altre, de sobte compartien (com en una retransmissió de pensament), el desig de voler desprendre's de l'únic estri que en aquells moments els sobrava i que els feia conscients que aquella estada seria limitada: el rellotge. Sense dir-s'ho doncs, es confabularen inconscientment per no sortir del local, fins que per simpatia els hi obliguessin les exigències horàries de l'establiment, o que el cansament d'algun dels dos, (cosa de totes totes inimaginable), ho motivés.
.
Tot i que entre la Paula i en Jan, per raons de convivència acadèmica, havien ja coincidit esporàdicament i s'havien saludat en més d'una ocasió, el cert, és que ni l'ambient ni el lloc propiciava iniciar qualsevol xerrada sobre temes de caire lectiu o propies del centre. Ella, romania amb el seu permanent somrís i els ulls dirigits al seu acompanyant tot esperant que iniciés qualsevol tipus de conversa que fos de la mena que fos, prometia seguir-la amb el màxim d'interès. Intuïa que seria dipositària de la confiança del seu amic i de totes les seves inquietuds.

Per la seva part, en Jan, semblant endevinar-li el pensament, notà la predisposició d'ella i se sentí suficientment motivat per engegar tot un rampell de preguntes a la seva parella, per tal de conèixer-la millor, més personalment, més intimament, i més tard, amb més propietat, poder expandir-se com ell volia i sobre tot, com necessitava fer-ho.
Tenia el pap ple d'angoixes i volia exterioritzar-les quan més aviat millor, i sobre tot, davant d'aquella dona que d'entrada li donà tanta confiança. Els glaçons, que podrien haver refrescat l'esgotada cola del vas, serviren, en ser triturats dins la seva boca, per alleujar l'emoció continguda d'aquella estona.
Del ventall de respostes i llur contingut que li va anar facilitant la Paula, cap n'hi hagué que en Jan no sospités ja d'antuvi, és a dir, endevinà que es descriuria com una dona normal, casada, amb algun fill, bona treballadora, que diàriament fa les feines domèstiques, que va a comprar, que fa les vacances com tothom (preferentment platja llevat d'alguns dies de muntanya) i que fa l'amor solament quan n'hi té ganes i gairebé sempre a petició del marit.
No va caldre doncs ser més explícita per adonar-se en Jan, que la Paula estimava el seu espòs (pensà ja de seguida que, amb tota seguretat, havia estat l'únic home de la seva vida), però que no se n'havia enamorat mai, i que si li tenia una gran estima, era pels anys de convivència, perquè a més, era un home cordial, dòcil, fidel, col·laborador, bon jan i sobre tot, per ser el pare de la seva estimada criatura.

La música continuava deixant-se sentir per tota la sala, però no interferia per a res en el diàleg encetat, malgrat els ritmes contínuament variats i nostàlgics amb què el disjockey de torn, convidava tothom a seguir-los.

Li tocà ara el torn a en Jan, i li comentà que se sorprengué de la similitud del tipus de matrimoni que formaven la parella Paula-Aleix, amb el format per la Diana i ell. No obstant això, però, va voler fer-li patent que sí hi havia un fet diferencial que no podia pas equiparar-los, i és que, així com del primer matrimoni, l'estabilitat n'era una norma, en el del Jan i la Diana, hi havia sorgit darrerament un element discordant que l'estava fent trontollar.
La Diana, s'havia (per primer cop de veritat) enamorat d'un altre home. Un advocat de bastant prestigi a la ciutat, de fama més aviat lleugera entre la població femenina, i d'un físic que, -segons versió seva- l'enlluernà molt abans ja, que l'arribés a conèixer personalment durant un sopar de societat.
Aquesta era, doncs, llevat l'haver procreat, l'única però substancial diferència entre els dos matrimonis.
Així fou com la Paula, mentre anaven sonant nous boleros expressament renunciats per la parella a ballar-los, es va anar assabentant de la vida conjugal d'en Jan, i fou així també, com es consciencià del fet que la vida sentimental d'ell s'estava ensorrant per moments, a l'espera tan sols que el temps anés precipitant la desfeta, i endevinant -com així succeí-, que cada dia que passaria, la Diana se'n cuidaria cada cop més d'anar-la propiciant, mentre que en Jan, intentaria a la desesperada de salvar-la.

La beguda, ja havia tingut temps de fer el seu recorregut per l'estómac de la Paula i ben aviat sentí la necessitat d'anar-se'n al lavabo, el qual, estava ubicat en una planta superior. En Jan va simular tenir més resistència orinaria i restà guardant el seient que la seva amiga havia deixat lliure. Mentre ella es dirigia a l'excusat i durant l'estada a dintre, aprofità l'estona per anar assimilant tot el que en Jan, li havia estat comentant sobre la seva vida privada, i això la va commoure. En Jan per la seva banda, va aprofitar el trajecte ascendent de la companya, per memoritzar visualment tots els moviments corporals que l'obligava cada esglaó, i que la faldilla entubada se'n cuidava de remarcar i en va fer la composició adient, cosa que s'estranyà molt, no haver-li fet mai abans en les estades acadèmiques.

Aquella boirosa nit d'hivern, ja no donà per a més conversa, i per fidelitat al pacte ignorat mútuament que ambdós van contraure en seure's al sofà, varen sortir de l'establiment, després que la totalitat dels llums de la sala, s'encengueren i el silenci esdevingué com un darrer bolero, sense possibilitat de ser ballat en aquell ambient noctàmbul i buit ja de clients.

En Jan acompanyà la Paula davant el portal de casa seva. Un cop havia aparcat, sortí precipitadament del cotxe per anar a obrir la porta de l'acompanyant. Esperà maliciosament (sense que ella se'n pogués adonar de la maniobra), que en baixar, tot i duent faldilla llarga amb un gran tall lateral, un probable moviment exquisidament femení i accidental, deixés albirar algun secret d'entre les seves estilitzades cames. Se sentí molt complagut d'haver pogut comprovar que no s'equivocaria.

Es van desitjar mútuament un bon Nadal, i a en Jan li faltà temps per segellar amb dos llargs petons, un xic desmesurats per a una ocasió com aquesta, al cutis d'aquella fina cara.
Cada galta li semblà extremadament llunyana, d'aquells sensuals llavis.
Sense tant enfuriment, la Paula, hi respongué dolçament. D'aquesta manera doncs, s'acomiadaren fins a l'inici del proper trimestre.

En arribar a casa a aquelles hores, la dona d'en Jan, Diana, estava ja agitada i se la sentia roncar fluixet.
Romania al mig del llit descotxada del tot amb una postura fetal totalment arrupida per l'ambient fredolic de l'habitació i la seva camisa de dormir arremangada fins dalt, de manera que permetia ensenyar tota la seva feminitat i d'una manera molt més generosa, l'espectacle del seu sexe encès, que gaudia en aquells moments d'una lluentor inusitada, fruit d'un recent orgasme provocat per un somni voluptuós.
En Jan, en voler posar-se al llit, escalfat com venia, i amb els seus atributs masculins alterats gràcies a la visió d'aquella escletxa tan humida pel plaer rebut, va voler apropar-se a la Diana per poder intentar una nit més, complaure el seu desig carnal que darrerament no tenia satisfet com voldria, sense que ella, com era ja costum d'un temps ençà, li fes el més mínim cas.
No li vingué de nou, però aquest cop no li importà gens, perquè a partir d'aquella nit, ja va saber (enfront de la mancança dels codiciats contactes), qui seria d'ara endavant la femella que li alteraria el seu cos, per a les seves futures i malauradament supletòries, autosatisfaccions personals.

* * *

II

Estrenat ja el nou any, al bell mig encara del període vacacional i entre el brogit comercial d'aquelles dates, la Paula i en Jan van ensopegar-se en varies ocasions per la rambla principal de la ciutat.
Els carrers estaven plens de gom a gom. Els comerços no donaven l'abast. Les targes de crèdit semblaven no voler parar llur activitat. Qui més qui menys se'l veia amb algun paquet entre mans.
Després de saludar a la Paula -amb el bes de rigor- i cerciorar-se cada vegada, de l'absència masculina adient, en Jan va aprofitar d'anar-la acompanyant a totes les botigues que entrava o en les que el reclam de llurs aparadors la feien aturar del plaent passeig. No se n'adonava que d'aquesta manera, aconseguia que entre conversa i conversa, hi havia un motiu que obligava a interrompre-les, cosa que la Paula, si bé amb un cert enuig, agraïa, per així no engrescar-s'hi i sentir la morbosa necessitat d'haver-les de prosseguir.

Llevat de les dues primeres trobades, que ambdós van considerar completament fortuïtes, a partir de la tercera, mútuament recelaven ja de la casualitat i restaven convençuts que els primava més la incògnita de si es trobarien, que no pas l'afany de comprar o tan sols de donar un tomb, sense més.

* * *

S'inicià ja el nou període acadèmic i en Jan com tenia per costum, assistí puntual les primeres setmanes seguint l'horari flexible (bàsicament cap al vespre) que el mètode avançat d'ensenyament individual, audiovisual i interactiu del centre, li ho permetia.

Però aquella regularitat inicial, fou cada vegada més minsa, i la Paula, malgrat no pertànyer al level on en Jan estudiava, va arribar a assabentar-se de les continuades faltes del seu novell amic.
Malauradament, n'intuïa la causa, pels precedents que li avançà en les passades vacances.
Era divendres. En veure que no podia ja concentrar-se en el que la pantalla i els walk-mans li estaven oferint, en Jan determinà al quart d'hora d'haver entrat a classe, deixar-ho tot i sortir-ne, no sense abans, preguntar a la secretaria, l'Angie, a quina hora plegava la Paula el darrer dia de la setmana.
L'Angie, que molts cops coincidiren amb en Jan als sopars que gairebé mensualment organitzava l'esmentat centre, (La Paula no tenia per costum d'assistir-hi), li respongué amb el to amical de sempre i aquesta vegada conscientment, amb un somriure sorneguer, que si s'esperava uns deu minuts, la veuria sortir.

- L'esperaré al carrer- va replicar en Jan, i en haver dit això, l'expressió rígida que havia tingut fins aleshores, se suavitzà de tal manera que l'Angie, no va estar aliena a aquest canvi.

Poc després la silueta de la Paula, es deixava entreveure darrere el vidre entelat de la porta.

- Hola Paula, com va? Vull parlar amb tu. Tens una bona estona avui, per petar una xerradeta com cal?- Digué en Jan tot just veure-la, i besar-la com és obvi, sense gaire bé donar-li opció a reaccionar. Un cop refeta de la sorpresa, va respondre-li a la salutació.

-Avui m'agafes bé, perquè tinc a l'home i el nen a casa d'uns amics celebrant un aniversari, i com sempre, suposo que vindran ja mig sopats.
-Anem doncs a donar un tomb, o millor encara, a prendre alguna cosa calenta. Et sembla?
-Em sembla molt bé.

No els importà caminar una estona fins passar davant d'algun establiment o cafeteria que els semblés prou acollidor i que els garantís un ambient agradable, per no dir, íntim. Eren al barri antic, i optaren per entrar al "Celler Romàntic", un local situat als baixos d'una de casa de pedra datada dels principis del segle XIX, amb columnates i decorada amb llums artístiques, imitant torxes. L'únic vestigi modern a la vista, eren els estris propis per a poder atendre el públic, l'espai destinat al disjockey i els llums d'emergència. El mobiliari era de fusta, propi de l'època de construcció del lloc.
El "Let it Roll" de George Harrisson que sonava llavors a la sala, fou com l'himne de benvinguda, que els acompanyà fins a trobar un seient adequat.
S'assegueren un enfront de l'altre. Al mig dels dos, un estil de tamboret que ben just podria albergar un cendrer i els previsibles gots de la consumició, però sí permetia que els respectius genolls poguessin trobar-se i recolzar-se mútuament. A cap dels dos els molestava el contacte recíproc de les seves articulacions, ans el contrari.

-Bé Jan, tu diràs que és això que necessites tant dir-me-, mentre demanava al cambrer que se li apropà per ajudar-li a acabar de treure's l'abric, una infusió de menta.
-A mi posi'm un cafè ben llarg, sisplau- sol·licità en Jan, mentre posava pel seu compte la seva caçadora recolzada al seient.
-T'agrada aquest lloc, Paula?. T'hi sents bé?
-Oh sí, sí. Per ara, molt. Feia temps que no hi entrava a un local així, saps?. Pensa, que estic molt obligada i a penes em queden hores per anar a esbargir.me. -Semblà excusar-se sense necessitat de fer-ho.
-Mira Paula, recordes tot el que et vaig dir aquella nit de xerrameca i tu vaticinares que passaria amb la Diana?, doncs això és ja una realitat. Quasi cada dia, a l'hora de sopar, entre mig i mig de cada plat, el "meu amic" advocat li truca i queden per sortir. Hem de parlar, em comenta, tota sèria abans d'arreglar-se.
-Potser vol ser sincera amb tu, i abans d'enganyar-te, vol tenir la plena seguretat de si vol fer algun pas decisiu, estar-ne ben convençuda, i vet ací la seva necessitat de diàleg.
-Voldria creure que fos així, però penses tu, que no es premonitori d'un diàleg "especial" el que cada vegada que s'arregla, després de la trucada, es buida pel cos mitja ampolla de "Clear Matine", engega tot un concert d'sprays, i com a postres es passa una bona estona en escollir quina de les seves calces la poden afavorir més? Ah, i evidentment, sense demanar-me'n l'opinió!
-Deus tenir algun motiu convincent per sospitar d'una cosa així, no? - Li preguntà tota interessada- Veus si s'emporta preservatius, o es pren la píndola, posem per cas? La notes neguitosa i contenta alhora? Quan torna a casa, canvia de conducta? Notes que fa olor a home?
-No. Cap d'aquestes coses. Però la veritat, és que ara no m'hi puc pas apropar, ni tan sols per a olorar-la.
-I no et diu de què parlen o què fan durant la sortida?
-Sí i no.
-No t'entenc, Jan.
-Veuràs, crec que perquè puguis copsar realment, l'estat d'ànim del nostre matrimoni, voldria explicar-te amb més detall, com funcionàvem com a parella des del punt de vista sexual, ja que penso que aquesta ha estat la clau de la nostra crisi. Et sembla bé o et fa cosa, que t'ho expliqui?
-I per què vols dir-m'ho a mi, tot això?

Finalitzà aleshores la peça musical, que els anava acompanyant en aquests darrers minuts, i es pogué oir a la sala, les primeres notes de la següent. La llum era tènue, que incitava encara més al recolliment.

-Psssst!. Escolta. -Comentà en Jan, fent un gest brusc amb la mà com volent silenciar-ho tot.

Malgrat no estar concebut com a sala de ball, el Celler Romàntic, disposava d'un petit espai, apte solament per a unes tres parelles. En aquell moment, havien començat a sentir-se els primers acords d'un rovellat so procedent de la guitarra d'en Mark Knopfler en la seva cançó: "You and your friend". En Jan, que li encantava aquella cançó dels Dire Straits, instintivament volgué que fos la "seva cançó", i sense donar resposta a la pregunta que li formulà abans la Paula, l'agafà del braç i la convidà quasi violentament a ballar aquella nostàlgica balada.
Eren l´única parella de la pista, i en Jan, va tenir col·locades ben aviat i estratègicament, les mans entorn aquell cos elegantment femení, i sorprès encara. Ella no va dir res, però tampoc va dissimular que li agradà la manera sobtada i bruscament agradable que va tenir en Jan de fer-la bellugar.
En fer els quatre primers passos, en veu baixa i a cau d'orella, a fi de provocar-li un tènue pessigolleig que la fes fiblar, en Jan li digué:

-No parlis ara, seguim ballant, escoltem fins que s'acabi la cançó i deixem, mentre, que el so d'aquesta guitarra, ens transporti cap un món imaginari, amb tu i jo com a úniques ànimes.

No necessità, d'emparar-se amb la foscor d'aquell petit racó, per voler cada vegada més i més encaixar-se al màxim amb aquella atractiva i púdica anatomia amb l'ajut de les seves inquietes i agosarades mans.
La pista concreta del CeDé, aviat va fer el seu curs, i el seguí una de "country" que no fou de l'agrat de cap dels dos.

-Bé, seiem? Li suggerí en Jan a la seva recent estrenada parella de ball.
-Sí.
-T'ha agradat la peça?
-Sí, molt, però m'ha agradat més el diàleg silenciós i compenetrable que hem mantingut durant aquests minuts.

Si en Jan ja estava prou esverat pel continu contacte del seu membre, amb la dansaire i suau pelvis de la Paula, la intencionalitat d'aquella frase fou prou determinant, com per després d'acompanyar-la altre cop a la taula, excusar-se per anar als serveis i poder, amb la màxima discreció possible, sortir-ne ben relaxat.
De retorn, sense malpensar del que podia haver estat fent en Jan, la Paula tenia fixats els ulls en l'entrecuix del mascle, per si es delatés alguna cosa. Va quedar decebuda pensant que deurien ser uns calçotets molt ajustats, els que dissimulaven l'erecció que ella va notar-li tota l'estona mentre ballaven.
-Buff! Que apurat havia arribat!
-Si que t'ha fet efecte aquesta quantitat minsa de cafè -Replicà la Paula.
-No ha estat tan sols el cafè el que m'ha omplert la bufeta, saps? Ja te'n déus haver adonat mentre ballàvem, no?
-Què vols dir...? -Preguntà amb un to burleta.
-No res, no res.... Continuem?

Evidentment, no va caldre que en Jan s'explicités més per descobrir la Paula, que la infusió del seu company, acabà a l'exterior del seu cos amb el seguici assistit d'una bona dosi de secreció genuïnament masculina. Preludi excel·lent per recordar una vegada més, de què tractaria la continuació de la conversa que la música obligà a interrompre. Tot i esperant amb curiositat les intimitats que rebria del seu amic, ella va voler sobreposar-se per no semblar afamegada pel tema.

-On ho havíem deixat abans? -Es preguntà en Jan a sí mateix, mentre cridà al cambrer que li servís un conyac. Necessitava d'un estimulant per a buidar-se el pap. - Ah sí! He d'explicar-te la nostra vida sexual com a matrimoni, i sabràs el perquè de tota aquesta crisi.
-Si et trobes violent, Jan, no cal que em diguis res, però si creus que et serveix per desfogar-te vull que m'ho expliquis tot, encara que no t'ajudi massa, el que jo conegui els teus problemes.
-Si vull dir-t'ho tot Paula, és perquè mai havia trobat ningú que em sabés escoltar amb tanta predisposició i amb tantes ganes d'ajudar-me, com ara tu. Amb això ja em considero suficientment compensat dels meus patiments, i més encara al saber que comparteixes ja des d'ara la meva sofrença.

La Paula volgué en principi, fer-li veure al seu acompanyant, que exagerava en expressar-se així. Finalment decidí no fer cap comentari al respecte, per intentar veure fins on era capaç en Jan, d'exterioritzar tots els seus secrets sexuals. Més tard (en el seu interior) podria contrastar les experiències narrades amb les viscudes per ella i l'Aleix, donada la similitud d'ambdues parelles, llevat és clar, del moment actual de crisi, de la qual cosa, se n'alegrà de no haver-la de compartir, al menys de moment. Presagiava que més endavant podria passar de tot amb en Jan. Començava a sentir-se atreta per aquell noi tan intrèpid, suggestiu i extremadament fogós.
El brandy fou servit puntualment amb un do afegit de l'oportunitat que el degustador agraí a betzef, sense a penes exterioritzar-ho. Prengué un primer gran glop. L'escalfor produïda per la dosi d'alcohol semblà dilatar-li les rescloses verbals de bat a bat.

- Mira Paula, ja des d'un principi et parlaré sense embuts. Jo, abans em considerava un home de costums clàssics, educat en un ambient familiar, tradicionalista, de sentiments religiosos bastant arrelats, i això, noia, marca molt. Tant és així que vaig voler arribar verge al matrimoni, com manaven aleshores els canons. Des dels divuit anys, tot i haver freqüentat els ambients de prostitució i consultades les tarifes i ofertes de les senyores anomenades de moral distreta i reputació més que sospitosa, tant les nacionals com les de fora del país en les distintes escapades estiuenques, mai vaig arribar a fer ús d'aquests serveis femenins. Amb això però, i malgrat la meva apetència sexual i l'escassetat de contactes matrimonials, m'he mantingut sempre igual. La Diana, no ho era de verge; saps?, per tant no hi va haver "estrena" com Déu mana. Somiava doncs amb la nit de noces per tenir la meva primera experiència. -Féu una pausa i begué d'un altre glop la resta de conyac que quedava a la copa. La Paula l'observava amb gran atenció i esperava amb impaciència que continués la dissertació. -No hi hagué tal nit, Paula. L'atabalament de la boda li repercutí en una neuràlgia bucal tremenda durant els tres primers dies, i com és evident també, durant les tres primeres nits seguides. Et suposes com em devia sentir durant la passejada, oi? Si vols que et digui la veritat, no recordo pas, quan va tenir lloc la primera penetració. Penso que deuria ser ja un cop incorporats a la nostra nova llar. -Tambalejà el cap amb la mirada baixa en direcció al terra, per repetir lacònicament per dos cops- Ja ni ho sé.
- Però en dir això Jan, m'estàs dient que fins aleshores ignoraves el que era una relació sexual, com Déu i els instints manen?
- Fixa't que et parlava de la primera penetració. No obstant això, contactes, carícies i masturbacions, sí n'havíem experimentat abans del matrimoni, però mai vàrem arribar al coit. També com t'he dit, crec que ni durant el viatge de noces.
Estranyada i afamegada pel descobriment intimista del seu company volgué encara esbrinar molt més fins arribar a escorcollar-lo del tot.
-Aleshores sí devíeu al menys practicar sexe oral, no?
En Jan es posà vermell. La foscor del lloc però, no el delatà gens. -Vergonya em fa dir-ho, però hores d'ara i aquestes alçàries, encara no he provat el sexe oral. La Diana no en va voler mai, ni al principi ni més tard i bé que jo ho intentava. Però quan hi havia l'ocasió i abans de que se'n penedís de fer sexe, desistia de la meva petició buco-genital, i així al menys, podia permetre'm una penetració com cal.
-O sigui, encara ets verge sexoralment parlant?-
Li gosà preguntar tot acudint-se-li un mot nou per incloure'l dins del seu propi i particular diccionari sexològic.
-Tu ho has dit, però no te'n mofis d'això.
-No, perdona, no t'ho agafis així. Vull dir-te amb això, que no estant la teva dona massa enamorada de tu, com me dónes a entendre, no és fàcil, que consentís de fer sexe oral. Pensa que gairebé passà dos anys des que el meu home i jo ens vam decidir, millor dit, jo vaig acceptar de fer-ne. Pesaven molt els tabús d'aleshores, i a més, ho trobava una cosa bruta i barroera. Ara però, i això sí, quan em ve de gust, m'entusiasma.
- Me n'hauràs d'ensenyar doncs. En tinc moltes ganes.
- Però, que estàs dient Jan ?
-Perdona'm, perdona'm. No volia dir això. Mereixes més respecte Paula. Sóc un bèstia quan parlo d'aquest tema, però és que al dir que t'entusiasmava... ja m'ho he imaginat tot i m'he posat calent de sobte.
- No, disculpa'm tu, per fer-te esverar. Comprenc com et sents, però això sí, no em demanis aquestes coses. Pensa que sóc una dona casada.
- No pateixis. No t'ho demanaré i no passarà més.- Féu un curta pausa i prosseguí lacònic- ...mentre tu no vulguis.

Aquest darrer comentari d'en Jan, el trobà inoportú i fora de lloc, però se'n guardà prou de reprotxar-li, en previsió que en el supòsit d'arribada l'ocasió sí ho volgués, no fos cas, ell tingués aleshores arguments per a retreure-li.
La Paula mirà el seu rellotge, i s'enfurismà al veure que arribaria a casa a una hora massa tardana i que necessitaria d'una convincent coartada.
Pensà que li aniria bé excusar-se dient que va sortir amb l'Angie per poder-li fer costat en el recent batibull emocional que havia tingut amb el seu darrer company sentimental.
En Jan pagà la consumició i a corre-cuita van sortir en direcció a casa d'ella. A una illa de cases abans però, la Paula s'aturà i demanà per simple prudència acomiadar-se allí mateix. Els dos petonets de costum, serviren per aportar una mica d'escalfor a aquelles dues cares, gairebé gebrades per la corredissa.
Com és natural, no és citaren per cap data en concret, sinó fins a la propera trobada.

* * *

Encara no passà dues setmanes, que es trobaren ja de nou, tot passejant per la freqüentada rambla. A la invitació de poder-la acompanyar i preguntar-li si disposava de temps suficient, en Jan, no sospitava pas que rebria un sí com a única resposta.
Varen enfilar un carrer perpendicular al passeig i entraren a un bar que trobaren atraient i poc concorregut, degut possiblement per ser la primera hora d'un vespre d'un dimarts d'un mes de gener.

Seieren en un lloc reservat, on des del qual, i un xic esbiaixat solament podien veure el cambrer darrere la barra, quan aquest havia de preparar algun entrepà. Sense buscar-la doncs, obtingueren una intimitat que no esperaven i que en Jan va voler aprofitar adequadament.
Es prohibí ell mateix de treure com a tema de conversa, el de la seva discòrdia familiar i es dedicà exclusivament a atraure's més encara l'amistat de la Paula.

-Avui Paula m'agradaria que no parléssim de les nostres quotidianitats i ens dediquéssim únicament a nosaltres. -Posà llavors les seves mans damunt de les d'ella com volent-les acariciar però, de seguida notà el rebuig femení. Malgrat desitjar-ho interiorment, no volia arriscar-se a ser vista en públic amb una actitud tan afectuosa. -Com deus haver notat, Paula, quan et trobo i puc estar amb tu, no em veig la cara, però dedueixo que em canvia profundament l'expressió, i és que hi estic tan bé al teu costat.... i per què no dir-ho... m'agrades molt.

La Paula no se sorprengué gens de rebre una afirmació tan agosarada del Jan, però el que més temia era no saber fins on es limitarien les impetuositats del seu company, que de segur continuarien produint-se, sinó físicament, sí verbalment. Aviat va saber però on s'arribaria.

La presència en aquell moment del cambrer, va interrompre per uns instants, el diàleg recent encetat per la parella. Un cop feta la comanda, s'allunyà, per satisfacció dels peticionaris, amb la mateixa celeritat com la que va aparèixer.

-Saps que feia molt de temps que no em sentia tan atret per una dona, com me'n sento ara? Em dec haver enamorat de tu. Et veig, no ho sé.... tan diferent a totes les demés dones! De debó, tens alguna cosa especial que et distingeix de la resta que conec. Et noto molt sensible, extremadament bonica i femenina, atraient, absorbent. Te trobo realment excitant, dolça, única. En una paraula: sublim! Et sembla que pot ser, això?
-Però quines coses dius? No exageris per favor!. Què vols que et respongui?- Comprenc, Jan, que pugui agradar-te com a dona i que sentis un certa atracció, però has d'entendre i tenir molt clar, que entre nosaltres solament hi ha d'haver una amistat, gran si tu vols, però única i exclusivament amistat.
-Però és que no t'agrado gens, jo?- Li preguntà immediatament.
-Sí que m'agrades, Jan, però, com amic i res més. Entén-ho.
-Així doncs, què represento per a tu, Paula?
-Ai no ho sé ara! ... Què t'agradaria que et digués? -Vacil·là per uns segons- ... Suposo que una vivència nova... maca, interessant. Una il·lusió potser, no?
-Sents, de veres, res per mí?
-És clar que sí, home! Però, sisplau, ara prou de preguntes, eh? Comentà una mica seriosa i aparentant un cert atabalament per tanta consulta intimista, intentant frenar d'aquesta manera, el caire progressivament engrescador que estava prenent la conversa.
-Si et demanés un petó me'l donaries? .
Ella, contenint-se com podia l'emoció que li suposà l'encís d'aquella commovedora petició, ja no va saber pas què argumentar i va haver de fer un esfoç per no donar un sí com a única alternativa.
-No em facis respondre, sisplau. -Se li acudí finalment.

En Jan va agafar aquella resposta imprecisa, com un sí velat. Va estar-se uns segons mirant fixament els ulls de la Paula, sense dir-li absolutament res. La mirada sols, ja era prou expressiva del què ardorosament desitjava. Ella, es notava en el seu interior un neguit especial, però fascinant, pel què intuia anava a succeir. Ningú no els podia clissar. Cada vegada s'escurçava més, la distància que separava els llavis d'ell, dels de la companya. Aquests, finalment s'uniren mútuament sense oferir els d'ella, la més mínima resistència. Fins i tot, la llengua de la Paula féu un recorregut sensual per tota la cavitat bucal del seu amic.
En Jan, que no recordava quasi com era aquesta sensació, notà que li havia fet regalimar del seu gland unes gotes de líquid lubrificant, sense arribar però a produir-li una total erecció. Aquesta vegada no li ho va comentar, ni insinuar tan sols com féu la darrera ocasió al Celler. Un martini blanc i un refresc de cola foren doncs, els únics testimonis d'aquell primer bes profund, i del parell que més tard prosseguirien. La Paula no se'n va deixar fer més, per temor del posterior remordiment. Volia tornar tranquil·la a la seva llar, però així i tot, comentà en veu baixa i amb els ulls desconcertats:

-Què vols que m'ho notin a casa? No ho veus que m'atontes?
-I què creus que em passa a mi? Clar, que en el meu cas, es diferent. No m'importa que m'ho noti la Diana. Més li noto jo quan ella torna d'estar amb companyia.
-Ah! per cert, no n'hem parlat abans, i no tenia altre cosa al cap. Com us va tot?
-Sisplau Paula, no vulguis esguerrar ara aquest moment tan encisador.

Si ella va formular aquesta pregunta era per sobreposar-se, un cop més, davant la conducta del seu amic. Ja té per costum haver-ho de fer sempre que s'hi troba acompanyada, car la presència d'en Jan la destarota del seus actes i tem perdre el seu comport. I això, per una dona casada com és ella, fa que s'hi jugui molt, i vol intentar sobre manera que no se li noti, malgrat haver ja cedit en aquesta ocasió.
No insistí, doncs, en el tema de la crisi entre la Diana i en Jan, i forçà un altre tipus de conversa per no encoratjar més l'esperit incisiu d'aquell home tan ardent i seductor alhora.
Tot plegat, ja es va fer l'hora de tornar-se'n cap a casa, i com sempre a disgust dels protagonistes, van haver de separar-se, com és costum des del darrer dia, molt abans de la residència d'ella.
Des d'aleshores, la sovintesa en les trobades al carrer, sospitosament fortuïtes, varen anar succeint-se amb molta més regularitat, si bé cuidant de no avançar esdeveniments que ambdós (ell forçat per la Paula), es prometeren no fomentar ni fer res per incentivar a caure-hi de bell nou.

* * *

Eren tres quarts de deu del vespre, i el calendari penjat al passadís del pis d'en Jan senyalava Març i dissabte. La Diana, feia mitja hora que havia sortit de casa deixant-li damunt del llit una nota manuscrita:

"Apreciat Jan:
Me n'he anat de casa. Sóc amb en Santi a celebrar el seu aniversari. Saps molt bé que el flirteig entre ell i jo no te l'havia amagat mai i n'has estat sempre al corrent, però penso que la buidor que hi ha entre tu i jo, és millor no fer-la durar i aprofito l'avinentesa del seu natalici, per agitar-me amb ell i continuar, a partir d'ara, restar al seu costat. Demà vindré a recollir la resta de coses i objectes personals. Ja hi haurà temps per parlar dels papers. En Santi ens ho posarà fàcil per ser un expert en la matèria.
Ho sento molt, Jan, de debò. No pensis pas, que han estat uns anys perduts ni dolents i t'agraeixo moltíssim tot el que has intentat fer per mantenir la nostra unió, però d'haver-nos entestat a continuar-la, s'hagués degradat encara més, t'hauria d'estar enganyant contínuament i hagués estat pitjor. Deixem-ho així doncs, no? Pensa que a partir d'ara tens la mateixa possibilitat i a més la llibertat, de poder cercar la persona que et doni la màxima felicitat, com jo confio ara, haver-la trobat.
No et mereixes altra cosa Jan, que ser un home feliç i amb mi no ho haguessis estat. Et desitjo el millor. Sort i Adéu. Diana"

No per temuda, la cruel i sincera realitat, va caure-li a en Jan com una llosa i amb prou penes va saber refer-se. Va dirigir-se al telèfon i va provar de contactar amb la Paula, per trobar un consol immediat a aquella nova situació. Abans però de teclejar el número corresponent, volia dominar-se i pensar a l'ensems, quina excusa donar, en el supòsit de respondre-li el seu marit, però l'arpegi telefònic s'avançà al raonament, i sentí el primer truc. No arribà a sonar el tercer que sortosament en Jan va oir la veu de la seva esperada interlocutora i s'omplí de joia, deixant-li de tremolar les cames.

- Hola Paula, perdona que et truqui a aquestes hores però necessito parlar amb tu. Estic desfet.
- Hola Jan, què et passa? -Comentà amb veu d'estranyesa.
- Hi ha el teu home per aquí a prop?
- No, per què? Durant dos dies no hi serà. Ha marxat a un dels seus congressos durant el cap de setmana, i el nen el tinc al llit, a punt de dormir-se.
- Millor, millor, així podrem parlar força estona. Saps quina me n'ha passat?
- No, digues, estic impacient.
- La Diana se n'ha anat amb l'advocat.
- I això et ve de nou?, no és pas la primera vegada, no?
- Sí, però ara ha estat diferent.
- Com vols dir?
- Ara ha estat sincera, i m'ho ha dit clar, se n'ha anat amb ell al llit, i el que és pitjor, sembla que demà ja em deixarà i s'endurà les seves coses per sempre. Estic desesperat i enfonsat, Paula. No sé què fer.

Es féu un silenci de tres segons a cada extrem del fil telefònic, que es trencà quan la veu mig ennuegada de la Paula digué:
- Vine!

En sentir aquella invitació, amb un escarit: "Fins ara", en Jan penjà l'aparell, i de forma immediata emulant la conducta de la ja no tan seva Diana, es va despullar i es dirigí nu al bany, agafà el telèfon de la dutxa i es féu un repàs amb aigua tèbia, solament pels genitals, descobrint-se profundament el gland per eliminar tota sospita de restes de la darrera micció. S'imaginà mentre s'anava posant la nova muda que trobant-se sola la Paula, amb el fill ja dormit, podria passar de tot, i per això s'alegrà que els pantalons de pana verds, tinguessin cremallera per no trigar tanta estona a cordar-se'ls i pel contrari, descordar-se'ls si arribava l'ocasió. No es posà samarreta per tal de guanyar uns segons i sí un jersei de color de gos com fuig, gruixut i de coll alt.
No es va entretenir a donar dos tombs al pany de la porta del pis, com tenia per costum, i la tancà bruscament. L'ascensor era avall de tot i preferí baixar corrent per les escales. No es podia permetre un temps preciós esperant-lo, ans preferia gaudir-lo en companyia de la seva amiga.
Cregué veure tots els semàfors verds i el destí va voler que en aquella hora nocturna, el trànsit escassegés i ningú s'interposés en la seva ruta.
Més que anar a refugiar-se de les seves penes, estava segur que anava enfurismat a apagar el foc interior que li esclatà des que va sentir la cordial invitació de la Paula.
En arribar al domicili de la seva amiga, pitjà discretament el timbre del porter automàtic, com pensant reduir així l'estrèpit que provocaria, i tot intentant no despertar al fill, que hores d'ara deuria estar ja somiant en fer-se gran i poder lligar-se a una companya del col·legi a l'endemà.
En arribar a aquell replà per primer cop, una petita escletxa de llum va permetre saber quin era el pis de la Paula i sols li va caldre empènyer la porta amb suavitat i delicadesa.
Ella s'hi esperava al darrera, i tot just veure com s'obria, es posà l'índex als llavis, convidant al visitador nocturn a fer silenci fins què arribessin al saló-menjador. Un cop allí, seieren en sengles butaques, per indicació expressa de l'amfitriona, evitant d'aquesta manera fer ús del sofà i malmetent les aspiracions d'en Jan de poder estar el més junts possible.
La Paula, coneixent sobradament la manera d'ésser del seu amic, va voler rebre'l vestida de carrer, ja que quan ell li trucà anava amb una camisa de dormir semitransparent i una bata fent joc que deixaven entreveure a la perfecció la seva essència femenina. Apagà aleshores, el televisor i seleccionà el millor dial que tenia pre-memoritzat en el seu aparell d'àudio. L'encert en la selecció musical fou un element escaient per aquella nit. Va anar en busca d'una cervesa i serví unes pastes.

- Bé Jan, així què ha passat doncs? De fet ja t'ho esperaves no, una cosa així?
-La veritat és que sí, però mai volia que arribés aquest moment.
-Ho entenc
- No sabré què fer a partir d'ara. Temo tant la solitud, i em fa tanta falta tenir una dona al costat! Ara se'm desmunta tot.
-No pateixis, jo t'ajudaré en tot allò que pugui. Si creus de debò en l'amistat, aquí tens una amiga pel que necessitis.
-T'imagines Paula? Jo aquí plorant-te les meves desgràcies, i la meva esposa fent l'amor amb el seu amiguet. És molt dur que la teva pròpia muller et digui a la cara, que el seu cos, des d'ara ja no et pertany i sí en canvi al seu nou company.
- Però és que només hi ha anat pel seu físic, doncs?
- Quasi dedueixo que sí, perquè pel que fa a tot l'altre, de mi no en pot tenir pas cap queixa. Però penso que l'advocat aquest, déu tenir uns atributs sexuals més poderosos que els meus i vet aquí la desgana que tenia amb mi pel sexe.
- No. No ho déu fer això, home. No t'acomplexis ara. No recordes que te la vaig notar ben ferma aquell dia que vam ballar? Quan festejava, mai li havia notat a l'Aleix, com et vaig notar la teva llavors. Per tant, estiguis tranquil per això.
- Palpa-me-la ara, Paula! -Li suggerí, agafant la mà d'ella i fent-se-la venir al damunt del seu bony perquè notés l'engrescament que li produí l'agradable remembrança.
- Per favor, Jan! -Contestà rebutjant-li bruscament el gest.
- Perdona'm. Perdona'm. Ja m'he tornat a encendre. No, ...si a aquest pas, no canviaré mai, no.

La necessitat de desfogar-se d'en Jan i després d'aquella disculpa, va fer que la Paula s'entendrís, i el va convidar aleshores a seure vora d'ella. Li agafà les mans per mostrar-li el seu suport i en solidaritat del sofriment que estava patint. Posteriorment sense dir res, recolzà el seu cap damunt de l'espatlla d'ell. En Jan aprofità l'avinentesa per, amb l'ajut de la seva mà dreta, fer-se apropar més el cos de la seva amiga. Deixaren que passessin uns minuts en silenci, i ambdós els hi vingué a la memòria aquell diàleg tàcit que van tenir quan ballaven al so de la guitarra del Knopfler. Llavors, en Jan, sense trencar aquell mutisme, procurà suaument alçar la carona de la Paula i cercà aquells llavis tendres, per unir-los als seus. La Paula fou, qui demanà una pausa per poder renovar l'aire que li absorbia la boca assedegada del seu interlocutor.

Conscient en Jan, que potser s'havia excedit, i no volent espatllar l'estona de consol que generosament estava rebent, va procurar en aquesta ocasió no ser més agosarat del costum, malgrat els preparatius físico-mentals que s'havia apariat abans de sortir de casa.

Deixaven passar els segons i continuaven optant pel silenci verbal. Els dos cossos restaven junts, abraçats. Les mans, de tant en tant, s'unien i s'intercanviaven noves sensacions digitals. La música suau que sorgia del petits baffles era un xiuxiueig nocturn que afavoria encara més a entendrir l'entorn. Semblava, talment, que el realitzador de l'emissora fós coneixedor de l'esdeveniment al procurar-los un ambient propici. La llum era tènue, indirecta, l'adequada. I així entre petó i petó i abraçada i abraçada, van estar més d'una hora, amb les úniques interrupcions de la Paula, per vigilar que el seu fill estes descansant bé, aliè completament a la fogositat que es respirava en aquell sofà.

La Paula no va poder dissimular sengles badalls que denotaven l'acceleritat del pas nocturn de les hores. El darrer i més efusiu bes, doncs, fou el que serví de comiat d'aquella nit que en Jan mai més oblidarà.
Reiterà la Paula el seu oferiment, que com cal suposar no incloïa (per ara) el sexe, que era del que en Jan més n'estava necessitat i ja enyorava amargament.
* * *

III

En Jan, tret de dormir sense companyia, i haver-se de desfogar diàriament en solitari, estirat com sempre nu damunt del seu volgut tàlem, fet que li suposà un increment notable en el consum elèctric i de detergent de la seva rentadora per la continuada muda dels llençols, la vida que duia en la seva nova etapa no es diferencià massa de l'anterior, i d'això tothom se'n va poder adonar, sobre tot en els cercles on ell més es movia. Res, feia notar doncs, la seva darrera dissortada experiència.

Feia unes setmanes que l'Angie s'havia reconciliat amb la seva parella, i ansiosa de voler fer participar d'aquesta alegria a la seva amiga Paula per l'ajut que va rebre d'ella en els pitjors moments de desavinences, va voler obsequiar-la al seu apartament amb un sopar íntim, al qual, -li digué amb certa sornegueria- hi podria assistir en companyia de qui volgués. La resposta de la convidada fou positiva.

L'Angie sabia que dient-li això a la seva companya d'acadèmia, li propiciava una ocasió única per a poder desentendre's una nit del seu marit i viure per una vegada a la vida, una aventura amb la persona que sabia que li unia una gran amistat, que se'n sentia atreta i que a més estava necessitada d'afecte.

Un dijous de maig, abans de sortir del centre, en Jan va ser cridat per l'Angie.

-Jan, que faràs demà al vespre?
-Demà? Que som demà? Ah sí, divendres! -Pensà per uns segons, sense cap necessitat d'haver-ho de fer, per respondre:
- Demà.... no, no tinc res, que recordi.
Del que sí podia estar segur, en Jan, era que, llevat d'agitar-se i desfogar-se genitalment com cada dia, no tenia res més anotat en la seva agenda particular.
- Mira, com que aquest mes no hi ha programat el sopar del centre, i demà en faig un a casa, m'agradaria que vinguessis, i així no trenquem la cadena. Què em respons?
-Bé però, amb motiu de què?
-Què importa el motiu? Sé que has tingut problemes familiars, i penso que et convé ara sortir per airejar-te una mica, no?
-I qui seríem?
-No t'ho vull dir, però el que sí t'asseguro és que et sentiràs ben acompanyat. -Recalcà amb un somrís entremaliat- Vindràs o no?
-Home...doncs, si és així, accepto. I tant!

L'endemà al vespre com manava el calendari, es respirava una temperatura ideal que convidava a anar vestit com si és tractés ja d'una nit de ple estiu.
La Paula, expressament per l'ocasió volgué lluir una de les poques minifaldilles que guardava en la calaixera (en contra del parer del seu espòs, que alhora s'estranyà de no ser-hi convidat). Coneixent com era en Jan, sabia que solament en veure-la tremparia com una mànega d'alta pressió, i sentia curiositat, per saber com s'ho faria, per relaxar-se durant el sopar. No es va posar, conscientment, mitges, encara que li encanta dur-ne, per no entretenir-se massa, en el supòsit de ser dolçament atacada pel convidat. De calces, després de pensar-s'ho més d'un cop, decidí finalment posar-se'n, per allò de no donar una imatge de dona casada massa lleugera. Recordava haver sentit parlar molt de les festes que es muntava l'Angie amb els seus amics de torn, però pensà que en aquesta ocasió essent quatre: l'Angie amb el seu últim company més estable, ella i en Jan, la cosa no aniria tan lluny.

Tots menys en Jan, es trobaven ja a l'apartament de l'amfitriona. Un vuitè pis amb ampla terrassa, on s'albirava la part alta de la població i els principals edificis singulars, fantàsticament enllumenats. Una lluna minvant però suficientment clara, se'n cuidava d'il·luminar la resta de la ciutat.
La taula estava a punt, (era un sopar fred) i els tres comensals asseguts al sofà tot esperant que sonés el timbre per veure aparèixer en Jan i la cara de sorpresa que faria en descobrir que, qui compartiria el sopar amb ell, seria la seva ansiada Paula.

A dos quarts de deu en punt en sonar el timbre, l'Angie s'alçà per obrir la porta de l'entrada primer i la del pis després, mentre la Paula aprofitava per seure's astutament al sofà de forma que des del mateix cancell del vestíbul, amb una simple mirada recta, el seu amic es sorprengués de veure-la i a l'ensems, li pogués endevinar amb generositat per sota la faldilla, el color blanc de l'única peça íntima que duia aquella nit.

En adonar-se de la presència de la seva inesperada amiga, i sentada d'aquella manera, per primera vegada en sa vida, en Jan va notar que no es ruboritzava com solia passar-li en aquests casos, perquè tota la sang disponible que havia de fluir-li a la cara, se li dirigí sàviament al seu òrgan masculí. La Paula que n'intuïa la situació s'hi va voler fixar bé i notà com ràpidament se li alterava el volum de l'entrecuix, pel qual motiu, no va poder reprimir un lleuger somriure, que el seu amic interpretà innocentment com de salutació i benvinguda.

-Què hi fas aquí, Paula? -Va preguntar tot sorprès i emocionat.
-No et va dir l'Angie que estaries ben acompanyat? O penses que no ha estat encertada la iniciativa de convidar-me?
-Ha estat la millor decisió que hagués pogut prendre.

Sense més preàmbuls i després de presentar a en Jan, el seu company, l'amfitriona va convidar a seure tothom a taula, disposant que cada membre de la parella estes un enfront de l'altre.
L'amic de l'Angie va encetar un "Raimat" collita del 94 i servint primer a les fémines, comentà en arribar al seu col·lega:

-Té noi, beu-ne una mica que estàs molt esblanqueït.

En Jan no podia estar d'altra manera, doncs cap gota de sang va voler defugir d'aquell receptacle a la que estaven ja tan avesades.

El sopar va transcórrer en un ambient amable, distès, relaxat (llevat, és clar, del membre del Jan). Aviat arribaren a les postres. Una variada gamma de licors servits en mig d'una llum violàcia que l'amic de l'Angie encengué aleshores en detriment de la resta dels llums del saló-menjador, els hi donaven una fluorescència original, i creaven un ambient propici i acollidor, que convidava que a poc a poc abandonessin la taula i cada parella es dirigís vers a distints habitacles on poder expressar-se les seves intimitats amb el caliu més adient per cadascuna d'elles.
L'Angie i el seu company, potser per a variar de la rutina de la cambra gran, i per propiciar un encontre més íntim per als seus amics especials, es dirigiren en aquesta ocasió a l'habitació de convidats, on sols entrar i sense contemplacions ni pròlegs van anar ja a per feina.
Malgrat ajustessin les portes, un apartament com el de l'Angie, permetia que àdhuc en una nit sense massa silenci, "es podia sentir com follaven les xinxes" -en argot militar-, amb la qual cosa, la parella Paula-Jan , no van poder estar aliens a la disbauxa sexual que s'originà tan a prop seu.
Un xic cohibits per la situació ambiental creada i pel temor de què en Jan, suggerís també passar a l'acció sobtadament, la Paula, s'avançà a trencar el silenci dialogant que l'altre dúo, els abocà per l'escàndol.
-Si que estan acalorats aquests dos, no creus? Clar, que de fet és normal, ja que són parella. Penso que tu i jo no hem vingut pas aquí pel mateix, no?
-I ara! Per qui m'has pres, Paula. -Exclamà hipòcritament maleint haver de respondre d'aquella manera, i prosseguí: -Jo, tot just et volia dir si vols que passem a l'habitació principal on podrem seure més tranquils i un xic més allunyats dels sospirs i espasmes d'aquests dos enfurismats amants.
La Paula assentí, i va permetre ésser acompanyada fins a vora del llit agafada, això sí, de la mà dreta del seu amic.
El dial, que tan meticulosament havia seleccionat aquella nit l'Angie per a música de fons, es convertí com l'acció més ineficaç i inútil d'aquella estona, fins que la parella de plena activitat sexual, van donar per acabat el seu acte amorós amb els seus corresponents bisos. Mentrestant, la Paula i en Jan, asseguts damunt d'una vànova setinada rosa, havien estat contemplant i comentant la panoràmica nocturna de la ciutat, que s'albirava des del finestral, sense que les respectives mans es desunissin en cap moment, i procurant en Jan de continuar així durant el màxim de temps possible. Estava convençut que com més duraria, més garantia tindria que la Paula acceptaria anar més lluny, a pesar de l'advertiment inicial que li féu abans de seure's al catre.
Poc o molt però, l'aldarull de l'altra habitació, els afectà interiorment malgrat que no en fessin cap comentari afegit, tret de l'expressió sorpresiva mútua del principi.
En Jan, que se n'alegrà que en el decurs del sopar va poder dissimular tota l'estona, a l'estar assegut, el seu estat de plena fogositat, ja no li importà gens que se li notés l'alteració del seu perfil inferior, però no en féu cap comentari al·lusiu, ni tampoc la Paula comentà res al respecte, doncs entenia molt bé, l'estat físicoanímic del seu company.
Passà una estona en què, a punt d'esgotar-se els temes de conversa intranscendents, en Jan no va poder resistir-se més i fent un primer assalt a l'aguant demostrat per la Paula, s'inclinà sobre el llit, es féu venir la mà que continuava unida a la d'ella, damunt del seu membre i amb la mà esquerra, que incomprensiblement no sabia perquè encara la tenia lliure, s'obrí amb delicadesa la cremallera dels seus pantalons. Introduí les dues mans enllaçades, per sota de la peça de cotó albina semioculta, de manera que l'extremitat femenina fós la que contactés amb l'encesa i desafiant, empremta baronívola.
La Paula no s'hi va oposar gens i va permetre continuar la fal·laç maniobra. Per fi, doncs, va saber com en Jan recobraria el seu estat natural, i amb el concurs del seu mocador personal, l'ajudà en silenci i sense massa convulsions, que aquell cotó quadriculat i brodat restés moments després, ben impregnat de l'abundant i calenta secreció masculina. Aparegué en el rostre del recent immolat, un clar somriure de felicitat, alhora que deixava anar una bafarada de satisfacció.
Agraït per la immensitat d'aquell plaer, en Jan no va poder més que incorporar-se i restà assegut al darrera del cos d'aquella dona que l'havia fet sentir tan feliç. Havent observat d'antuvi que no hi duia cap peça a sota, li arremangà el necessari del jersei. Posà les seves mans entorn als lliures i notables pits de la Paula, amb la qual cosa, la femella notà com aquelles dues grapes masculines es convertiren en els sostenidors més anatòmics i sensuals que mai hagués pogut provar.
Ella mig enterbolida pel tracte que rebia, hi afegí per sobre la vestimenta, les seves pròpies extremitats, iniciant-se així una interminable i conjuntada harmonia a quatre mans, sentint-se com a única exclamació sonora entre sospir i sospir:
-Deixa'm, Jan. No continuïs, sisplau. Deixa'm, deixa'm.
Potser per justificar-se una mica i no semblar massa frívola, però evidentment no desistia pas d'aquell ritme eròtic, ans el contrari, encara hi pressionava més fins gaire bé arribar a sentir un dolor plaent que mai el seu home li havia fet notar. Alhora, va percebre també com la seva vagina havia arribat ja a un cent per cent d'humitat. S'esforçà a no emetre cap gest de complaença, per no donar més ànims al seu iniciat amant, no fos cas que s'envalentonés a tirar pel dret, coneixent la facilitat d'ereccionar que tenia.
Reposaren per una estona de les agitacions pectorals, i tombats ara ambdós frontalment abraçats, volgueren fusionar els seus respectius llavis, en un dels intercanvis de sensacions voluptuoses i silencioses viscudes mai pels protagonistes, que solament va interrompre en Jan un sol cop per dir des del més profund del seu cor: -T'estimo, Paula.
Aleshores fou quan ella tingué el seu primer orgasme extramarital, que silencià expressament perquè en Jan no se n'adonés. Es va sentir estimada de debò per primera vegada, doncs mai sense penetració i amb tant sols amb els preliminars d'un home tan sensible com el seu preat magrejador, havia pogut arribar a un èxtasi com aquell.
Per a en Jan, semblava que res d'especial li hagués passat a la seva parella, però ella, en tant sols aquella estona de jocs inicials, ja duia comptat un orgasme i es notava com la seva vagina li regalimava en excés, per la satisfacció i excitació contreta.
Això l'esperonava encara més, però no en volia fer gala, perquè desitjava que fos el mascle que per un cop, deixés estar la seva racionalitat i fent ús dels seus instints més primaris, olorés el zel abundant de la seva femella, i prengués ja posició, que ella estava disposada a obeir-lo instantàniament.
L'efecte però, d'aquella vagina mig oberta de desig masculí, fou desconcertant.
En Jan, no va voler, o més aviat, no va saber prendre la iniciativa com sol succeir en la majoria d'aquests casos, perquè al no adonar-se de la impetuositat (expressament silenciada) de la seva companya, temia que si de sobte tirava pel dret, sense que ella li hagués insinuat clarament que la seva delera era aleshores, la de ser posseïda, la pogués defraudar i preferí doncs continuar amb les seves carícies i petonejos.

Ella, mentre les mans del Jan li començaren a acariciar les cames amb una dolçor notable i desmesurada, des dels turmells als genolls i d'aquests en direcció a l'encara desconeguda escletxa, suposadament envoltada de velló arrissat, i ignoradament inundada de líquid femení, i amagada darrera de la blonda florida i blanca que va poder observar-li en més d'una ocasió durant l'estona que duia en l'apartament i sobre tot al llit, lluitava entre fer-se respectar com a dona casada que era, i de pas, respectar també la decisió que prengué en Jan de no atacar-la directament, o bé esclatar d'una vegada, i baixant-se les calces mostrar-li a la descarada, tot l'esplendor del seu encès sexe, perquè fos finalment posseïda.
Abans però de donar-se resposta a sí mateixa al dilema, notà ja sobre els seus llavis majors, la pressió de la mà d'aquell home inquiet, i què amb un hàbil joc digital, va saber arremangar-li lateralment el necessari de seva braga per la part del davant (l'excitava més que no pas baixar-li) per poder acariciar-li d'immediat aquella campaneta tan humida i turgent que demanava amb urgència ser tocada als quatre vents.
Així fou com durant una llarga estona, sense deixar la turgència i la lubrificació corresponents, va estar ben i ben revoltada, fent que els seus muts vaivens i balancejos, fossin traduïts per boca de la seva propietària (i ara sí, sense silenciar-los), a mode de forts brams i esglais d'enorme delectança.
Van ser diversos els orgasmes que la Paula va tenir mercès a l'agilitat d'en Jan en acariciar l'encesa i sensible protuberància d'aquella manera tan diligent.
Aleshores va poder comprendre aquella dona insatisfeta sexualment fins llavors, com és l'estat físico-anímic dels mascles quan tenen tanta estona llur membres tensos i túrgits com tenia ara ella el seu penis atrofiat, i precisen d'una bona i continuada remenada, per calmar-se'ls.
Era una lliçó nova de sexe, que amb els anys del seu matrimoni no va poder arribar a aprendre, doncs reconeixia del seu marit que sols trempar, exigia a corre cuita poder col·locar-la ja al foradet o buidar-la de seguida com fos, i no recordava pas que mai hagués pogut resistir una trempera tan continuada, com la del seu clítoris o la que havia notat d'en Jan durant el sopar o en el recordat ball del "Celler Romàntic".
Tement poder irritar-la de tants orgasmes, i perquè no dir-ho, per poder descansar de tant moviment vibratori que li produí agulletes als canells de les dues mans, en Jan va voler reposar estirant-se a vora de la companya i inundant-la de petons per tot aquell cos encara no del tot nu.
Ell, per un costat, es frenava per la prudència de no voler realitzar l'acte sexual com requeria la situació, en primer lloc per no haver pensat a proveir-se de condons, i en segon i més important, pel temor abans esmentat de perdre-la o decebre-la si ho intentava, doncs un clau seria segellar-la amb l'etiqueta de dona adúltera i això no encaixava massa en les seves conviccions. Si de cas, caldria que fos la Paula la que se'n responsabilitzés de la iniciativa, si aquesta s'escaigués.
Ella d'altra banda, pel possible remordiment de reconèixer que si li donés peu a ser penetrada, seria admetre oficialment per primera vegada la infidelitat al seu marit, la cosa no va avançar més enllà de les carícies corporals i de les recíproques fantasíes sexuals, la darrera de les quals, fou la més delitosa per la parella.
La Paula, sense haver-se tret del tot el jersei, però arremangat al màxim de manera que permetia albirar el volum d'aquelles dues precioses mamelles, la mini que sols s'aguantava per tres gafets que facilità ràpidament el poder desprendre-se'n i les calces extretes per un sol camal però que prestava el poder separar al màxim les dues extremitats femenines inferiors, obrint-se del tot el sexe i donar pas així a la boca sedegant de la seva parella, i ell, que prèviament observà àgilment la maniobra femenina, capgirat, amb els pantalons i calçotets per sota del genoll, aproparen llurs respectives llengües a cadascun del voraç destí, establint el més gran "diàleg" que jamai podien sospitar i sense intercanviar-se cap paraula, com era ja per costum en ells quan es trobaven ardorosament empegats. Solament s'oïen en l'ambient d'aquella habitació els continus xarrupejos i esglais sorgits d'aquells cossos immersos en el banquet respectiu de llurs sexes i lliurats completament l'un a la voluntat luxuriosa de l'altre.
El llavis d'en Jan van poder tastar d'immediat el sabor agredolç del fluix de la Paula que no parava de rajar per l'excitació del moment, mentre que aquesta, no podia entendre com encara no tenia aquell membre viril la posició impecablement requerida, atès que havia transcorregut tres quarts d'hora bons, des de l'ejaculació anterior, pel qual motiu, va haver de prestar tota l'atenció possible a aquell òrgan incomprensiblement gandulejat i dedicar-s'hi de ple amb l'ajut de les seves fructuoses carícies labials i successives i delicades estimulacions femenines. El bon art femellenc, no va trigar a saber fer-lo respondre de manera precisa, en una posició d'obediencia ferma, test com si d'un pal de vaixell es tractés. Aconseguit doncs el perfil desitjat i mentre notava la voràgine de la llengua del company pel bell mig del seu baix ventre, ella començà pel seu compte, a curullar de petons i llengotejades aquella massa de carn encesa, que s'anava empedreint i amoratant cada vegada més.
Així passaren una bona estona absorbits per la delectada missió, mentre l'altra parella de l'apartament, intentava reiniciar altre cop, una vegada refets de la seva darrera disbauxa, la tasca que fins feia poc els havia deixat extenuats.
Com l'objectiu, (d'acord als plantejaments respectius i coincidents altre cop) no era pas d'arribar a la penetració, en Jan va anant-se entretenint a explorar amb la seva papil·la gustativa la profunditat i raconets humits i delectants d'aquella cova, mentre que la Paula, sols frisava per fer realitat de bell nou, aquell consell que tantes vegades li havia donat sa mare de petita, recomanant-li prendre's abans d'anar-se'n a dormir, un bona tassa de llet calenta, tret que avui i per primer cop en sa vida, seria d'un altre tipus i recent munyida, (no en volgué tastar mai altra d'igual origen), i no fent falta beure-se-la pas aquesta vegada amb un bol com a casa, i confiant per damunt de tot, que li seria molt més agradable i profitosa, que la que es pren habitualment.

-Com et sents ara, Paula?- exclamà ell després d'haver-la obsequiat generosament amb totes les reserves seminals de què disposava.
-Exxhhaauusta!.... -Exclamà tot suspirant i fent una petita pausa-, Dolça i abundosament nodrida. M'ha agradat aquest nou tast, saps? I tu, com te trobes després d'això?
-Immensament feliç i embogit de plaer, maca. Jo també he pogut gaudir de la teva font amb abundància, Paula. Gràcies, amor meu! -Expressà espontàniament per primer cop des del fons del seu cor, i continuà tot bromejant- Penso que t'hauré deixat tan eixuta que a partir d'ara i durant molt de temps, quan vulguis fer l'amor amb el teu home, necessitaràs de l'ajut de bons lubrificants, o ell correrà el risc de malmetre el làtex del preservatiu o la pell del seu prepuci, si és que us ho féu sense.
-No serà tant, eh?
-És que m'he empapat de tu, ho entents?- Mormolà irònicament.

Deixaren passar uns quants segons per estabilitzar els seus ritmes cardíacs. Més tard, lleugerament, separaren mútuament les respectives boques dels seus apreciats objectius, per poder parlar després amb millor fluïdesa i oxigenació.
-Què t'ha semblat aquesta pràctica, maca? -Digué en Jan, encara a batzegades pel cansament de l'exercici bucal.
-Única! - respongué ella amb el mateix to.
-Creus possible que d'ara endavant el teu home notarà aquesta experiència que has tingut?
-No, no ho crec, doncs la nova vivència d'avui ha estat tan excel·lent que la vull perpetuar com la millor de la meva vida, i no intentaré pas repetir-la o copiar-la amb ell. Penso seguir com fins ara, intentant fer una mica de tot, però sense dur-ho a aquest extrem.
-Reincidirem doncs, Paula? -Preguntà tot esperançat
-Això, xato, ja no ho sé. L'ocasió d'avui, ha estat molt bona, fascinant, encoratjadora... vivificadora, però pensa que jo tinc una realitat a l'entorn meu, que he de seguir mantenint i respectant..., -fent un petit encís digué amb un altre to- qui ho diria, no? -i proseguí tot seguit- però... és que no la puc, ni la vull pas posar en perill, saps?.
-Així, no ens veurem més com ara? -Li preguntà mentre intentava anar-se col·locant les peces de vestir al seu lloc adient, tret dels eslips i pantalons, per tal que ella anés escurant amb la delicadesa acuradament femenina que posseïa, la resta orgànica que regalimava encara per la superfície d'aquell penis en fase notablement minvant.
-És clar que sí home. Dilluns mateix si vols .... a l'acadèmia, però.
-No, crec que no m'has interpretat bé.
-Sí t'he entès, Jan, Sí! -Digué ja amb un to més seriós mentre s'anava separant, a pleret, del cos masculí- Però el que et vull dir ara t'ho dic de debò. Vull que quedem com a bons amics, mantenir viu aquest record d'avui que ha estat molt maco i prou. Si ens trobem per casualitat i anem a prendre quelcom i petem la xerrada, serà una cosa, però quedar expressament per a veure'ns i enrotllar-nos, n'és una altra, i això últim no vull fer-ho per ara.
Les calces, faldilla i jersei de la Paula, poc a poc van anar a parar al lloc d'on havien estat bruscament forassenyades.
-No m'has dit que m'estimes, Paula.
-Per què t'ho havia de dir? El fet que m'hagi donat quasi bé tota sencera a tu, necessàriament no implica que t'hagi d'estimar. És cert que, abans d'aquesta nit, sentia un apreci per tu que ha millorat sensiblement al coneixe't físicament, i penso que m'ho has fet millor que cap home tot i no haver-me penetrat, però això no és causa suficient per deixar d'estimar al meu marit, comprens?
La Paula tenia sort de què la hipocresia pogués dissimular-se tan bé. No sabia el què i com l'havia fet canviar el seu amic, però no volia altra cosa que poder-li dir que també l'estimava i que el desitjava més que al seu home. Que no havia sentit mai una passió com la viscuda moments abans i això no solament la va fer feliç aquella vegada, sinó que volia continuar sentint aquella felicitat d'ara endavant.
Les aparences manaven però i havia de continuar fent-se passar com la víctima d'una aventura espontània i prou.

-Però de debó no sents encara res per mi? -Insistí en Jan.
-Com t'ho he de dir que sí, però no el que tu et penses!

Abans de poder continuar amb el seu argument, les veus de l'Angie i el seu company, un cop extenuats de la seva darrera rebolcada, es van deixar sentir coordinadament, interrompent la conversa:
-Esteu ja? Nosaltres ens n'anem de retirada, que demà volem anar-nos-en de cap de setmana a la muntanya.
-Sí, sí, ara sortim. Deu ser tard, no? - Exclamà la Paula, mentre davant de l'espill i amb gestos bruscs i moviments de cap, procurava amb el seus dits convertits en improvisada pinta, posar en ordre aquella massa capil·lar de color castany, que en Jan tant va saber desorganitzar.
Acomiadats per la parella amfitriona, demanaren l'ascensor que els duria al replà del portal i abans de sortir tots dos al carrer, com si no s'haguessin de trobar mai més, s'uniren amb una forta abraçada i traient forces d'on els hi quedava, es besaren apassionadament durant una llarga estona.
-Què, deixem-ho així, Jan? - Soltà la Paula quasi bé sense alè.
-Com tu vulguis, però això no pot acabar d'aquesta manera.
Ella pensà el mateix, però se'n cuidà prou d'exterioritzar-ho.
Foren en recerca de l'"Ibiza" del Jan i aquest per no perdre el costum d'apurar al màxim l'estona de companyia de la tan apreciada amiga, va voler acompanyar-la en aquesta ocasió, fins a la mateixa porta de casa, doncs a aquelles hores de la matinada, no temien pas ser vistos per ningú que la pogués comprometre.

Igualment com la darrera vegada que l'acompanyà amb cotxe, s'avançà en obrir-li la porta perquè en baixar, i malgrat haver-ne pogut gaudir força estona abans, li pogués veure (aquest cop amb més claredat que en la primera ocasió per Nadal, i sense la necessitat d'un accidental moviment exquisidament femení per dur la mini), el color blanc de les seves calcetes. Així doncs i després d'un breu Adéu, en Jan va poder anar-se'n ben trempat cap al seu domicili, on sabia que l'esperava un llit solitari amb un joc de llençols, que a l'endemà segur, haurien de fer cap a la rentadora.

* * *

IV

El ritme frenètic de la ciutat va anar minvant paulatinament per l'esclat de l'estiu, que vingué obligat per raons obvies del calendari però a desgrat del Jan, perquè sabia que durant el temps de la canícula suposaria la impossibilitat de poder veure i contactar amb la seva estimada amiga.
A la fi d'evitar entrar de ple en una progressiva depressió, va optar per fer les maletes i triar-se com a punt de destinació qualsevol lloc, però que fos de la Costa Brava, car era allà on havia sentit dir sempre que era més fàcil poder lligar amb la primera estrangera que et trobaves, i sobre tot, per no patir una regressió de les dues coses més importants ara de la seva vida.
La primera, malgrat fer vacances l'acadèmia d'idiomes, el de poder continuar reciclant-se de l'anglès, aquesta vegada però, practicant-lo amb personal oriünd i a ésser possible femení i la segona i més prioritaria des del seu punt de vista corporal, el de practicar sexe com cal, doncs a pesar de l'experiència viscuda recentment amb la Paula, ja gairebé no se'n recordava de com era col·locar-la al bell mig d'un conyet peludet i humit.
Pensant també en l'economia domèstica, entre els seus atuells de viatge, s'endugué per si de cas, la tenda de campanya, per quant recordava l'odissea de la seva passejada per la dificultat que varen tenir amb la Diana de trobar habitacions disponibles en plena temporada estiuenca. A més a més, perquè de sorgir l'ocasió, l'espai recòndit i petit d'una tenda, sempre li agradava i el considerava un lloc summament interessant i acollidor per facilitar la realització d'un contacte amorós.
D'entrada va preferir dirigir-se a un dels càmpings de vora el mar, on sabia de l'existència allà mateix, d'una platja nudista.
No hi havia anat mai a un lloc naturista com aquell i tenia por que tot just arribar-hi i veure tanta dona solta exhibint mamelles i patacons a dojo, se li despertessin de sobte els seu reflexes i el seu pardal en pagués les conseqüències. Pensà que aleshores, sí que caldria treure's les reserves de sang d'on fos per tal de mantenir-li encarcarat el penis d'una banda, i per l'altra, li pugés com a reacció espontània a la cara, la vermellor adient que li corresponia per la seva timidesa, amb el dubte afegit de com poder-se relaxar després discretament de la seva fogositat i sufocació respectives.
Arribada l'hora de la veritat i llançat a plena aventura nudista, s'instal·là a vora mateix de la línia de mar per quan volgués mullar-se, estalviar-se caminar entre mig de tan personal nu i evitar al màxim la humiliació d'anar visiblement amb el mànec enlairat tota l'estona.
S'introduí de seguida a l'aigua, i sortosament per a ell, el contacte amb la fredor de les fortes onades, va saber-li distribuir regularment la sang per tot el seu cos, amb la qual cosa, va poder respirar tranquil durant tot el bany, dirigint-se més tard i tot cofoi, amb el seu penis tambalejant d'un costat a l'altre de cada testicle, on estava col·locada la seva tovallola, i es tombà, (això sí, per si de cas, posat de bocaterrosa), per espai d'uns tres quarts d'hora, mentre anava reüllant el panorama que oferia tanta epidermis i penjolls estesos per aquella llarga catifa de sorra gruixuda.
Aviat es féu l'hora del primer dinar vacacional. Es vestí i es dirigí al centre turístic de la vila. Dubtà entre tot un seguit de restaurants del passeig marítim que reclamaven la seva atenció, mitjançant unes cambreres amb molt bona indumentària i convidant a tastar als vianants una mica del seus productes elaborats, especialment la paella i plats típics de la regió a base de peix.
En arribar a un establiment anomenat La Barca d'en Tom, li cridà l'atenció una de les noies que feien de reclam i s'aturà davant d'ella, perquè li aparentà familiar aquell semblant. No dubtà gens a dirigir-s'hi.
- Perdona, no et dius Cèlia per casualitat?- Preguntà tot segur d'haver-ho encertat.
- Sí, respongué la cambrera.
Era ella, és clar. No la podia confondre. Recordava molt bé aquella fisonomia si bé ara la trobava una mica canviada. Tenia les galtes més grassonetes i el cabell continuava ros daurat igual que abans, però no tan llarg, i amb un serrell coquetó que li donava un aire molt jovenívol.
El que segur que no recordava i va voler aprendre's de memòria i se n'alegrà moltíssim de conèixer visualment, eren aquelles dues protuberàncies soltes i bellugadisses que s'endevinaven sota d'una brusa blanca translúcida, a les quals s'hi accedia també amb la mirada vers una profunda regatera que conduïa a un abisme sensual sense precedents.
Abans d'identificar-se, va procurar posar-se la bossa d'esport que s'endugué a la platja davant seu, per davall de la cintura i amb les cames creuades, per tal de fer la pressió suficient que no permetés enlairar altre cop, aquell membre tan eufòric i mai ben reposat.
- No em coneixes, oi?
- Síííí, .... si no m'erro, no ets tu el Jan?
-Exactament -respongué satisfet que l'hagués reconegut després de vint-i-un anys de no veure's.

La Cèlia i en Jan havien viscut de petits en el mateix replà, jugaren tota la vida junts i recent estrenada la pubertat, tot just quan s'iniciaven en el coneixement mutu dels seus transformats cossos i se'ls albirava un tènue festeig, el pare d'ella, fou traslladat a Girona, per raons professionals.
Mai més doncs, en sabien l'un de l'altre, fins aquesta fortuïta trobada.
-Què hi fas per aquí, turisme?- Li preguntà a en Jan tot emocionada i repassant-lo amb la mirada de dalt a baix, per adonar-se'n del canvi realitzat en aquell cos que recordava encara imberbe, i que es veié obligada a distanciar-se'n pocs dies després de decidir-se voler acariciar-lo.
-He vingut a passar part de l'agost, per dir en realitat, que faig alguna cosa
-I on t'allotges?
-De moment al càmping que hi ha entrant al poble, després potser escolliré un hotelet.
-Per què no vens a casa, i t'hi estàs fins que vulguis?
-Ah sí? I que dirà el teu home?
-Tranquil per això. Visc sola.
"A bodes em convides", pensà en Jan, tot alegrant-se d'haver-li sol·licitat d'aquella manera tan generosa. Però el que més l'entusiasmà d'aquella invitació fou saber que vivia sola, la qual cosa, va fer que la seva imaginació li fes una de les seves i tot sol, va anar engrescant-se, sense però, que ella ho notés. A més pensà tenir solventat pel període vacacional, l'exercici de pràctica sexual que s'havia marcat per aquests dies de repòs laboral.
La Cèlia li facilità l'adreça i quedaren pel dia següent. Havia d'amortitzar l'abonament del càmping, (al menys d'aquella jornada), i tampoc en treia res d'anar a casa de la Cèlia precipitadament atès que la majoria d'hores, ella les passava pràcticament al restaurant, pel qual motiu, no calia anar de pressa a fer-se la mudança. D'aquesta manera també, aparentaria no frisar per estar al costat d'una dona, de la qual, estava segur el rebria amb els braços ben oberts, i més segur encara, també amb les cames.
Enfosquia. Al supermercat del càmping, en Jan comprà dos entrepans, cervesa i llet que serien l'avituallament per aquella nit. Va voler passejar per a fer la digestió, pels racons menys cèntrics del recinte i durant el recorregut anava saludant amb un petit moviment de cap al veïns que l'aguaitaven. Uns tímids raigs de lluna plena volien escolar-se entre la fullaraca i configuraven una catifa d'estranyes ombres que de tant en tant es difuminaven pel llum provinent dels fanals repartits irregularment pel contorn. Volgué acabar el passeig. Entrà finalment a la seva tenda. Es posà nu damunt el sac de dormir. Tenia encès el llum de gas. Després de llegir unes quantes planes de la novel·la eròtica de torn, i abans d'agitar-se com cada dia, s'agafà amb la mà dreta el seu estri (familiarment l'anomenava cuqueta), el descapullà i li comentà xiuxiuejant, com si en realitat pogués escoltar el que li deia.
- Aquests dies noia prepara't eh?, perquè... n'arribaràs a fer d'exercici! Cal que estiguis doncs ben assajada. Ja saps el que et toca fer, no?
L'obligà aleshores a fer l'entrenament diari, i com a bona deixeble que era, després d'un seguit de voluptuosos moviments rítmics, arribà al punt habitual en què del més íntim del seu interior, va sorgir-li l'expressió inequívoca i plaent d'haver complert amb el seu deure.
-Així m'agrada, que em siguis fidel cada dia- pensà exhaust, mentre sorgia de la seva boca, la paraula que més repetia en aquesta situació: Paula, Paula.
La dutxa a l'endemà, se'n cuidaria d'eliminar les restes d’aquella emulsió disseminada per tota la superfície epidèrmica d'aquell home, que abatut per l'esforç realitzat, caigué profundament adormit, posant-se a la poca estona d'agitar-se a somiar plàcidament amb la femella que tant l'excitava i que enyorava no tenir-la vora seu per estimar-la novament.

L'horari del campistes forànis no coincidia pas amb el del Jan que a contracor va haver d'adaptar-s'hi. Quan s'alçà, veié que el cel semblava gris, i que pintaria tot el dia igual, però així i tot va decidir anar-se'n altre cop a banyar a la mateixa platja. La calitja més que no pas nuvolada, deixava passar entre mig seu, els raigs ultraviolats de l'astre groc. El sol, malgrat no voler ensenyar durant tot el matí el seu rostre, projectava igualment l'ombra dels cossos i objectes damunt la sorra blanquinosa.
Com el darrer dia doncs, la platja nudista fou el destí triat per l'estiuejador. Es tragué la roba amb tota naturalitat. Tots els seus instints animals, els creia dur ben controlats, apaivagats i esmorteïts, i se sentia cofoi per això. No en va, gaudia d'un gran nombre d'elements carnals excitadors al voltant del lloc on va escollir d'estar, i que en principi no l'immutaven.
Degut a la grisor del dia, no va preveure a posar-se crema protectora, sobre tot, allà on més li convenia, per ser la part del seu cos que llevat d'ahir, mai havia rebut el més mínim raig solar.
Es dirigí ràpidament a l'aigua on la fredor de les onades evitaren un cop més l'enlairament de la seva estimada eina. Va nedar fins a quedar rebentat. Va sortir-se'n al cap d'uns tres quarts d'hora, i amb tota la pell del cos arrugada igual que el seu arpó. L'estora l'aguaitava pacientment, i s'estirà, aquest cop ja de panxa enlaire i aprofitant que no feia sol, va voler cloure els ulls per fer una petita becaina.
Va passar una llarga estona ignorant completament que la busca gran del rellotge havia donat gairebé dos tombs. S'incorporà sobtadament, al sentir vora seu, unes riotes d'un grup de quatre noietes adolescents, que el despertaren d'un magnífic son.
Dutes per la curiositat pròpia de la pubertat i dins de l'aprenentatge que anaven rebent de les distintes anatomies del sexe contrari que els hi oferia el marc incomparable d'aquella platja nudista, no esperaven pas rebre aquell dia una de les millors lliçons sobre l'alteració física del membre viril.
Precisament, era el tema de conversa entre les quatre i s'havien preguntat moments abans, com deuria ser el canvi tan enorme que diuen que els succeeix als mascles quan estan sota la influència femenina, be sigui física o psíquicament.
Un gelat amb bastonet que duien entre les mans i que anaven llepant premonitòriament de forma lasciva, era l'únic vestigi artificial -tret dels atuells d'en Jan-, en molts metres a la rodona.
La seva sorpresa a l'ensopegar-se amb el cos de l'home tombat i sexualment excitat, fou poder comprovar de ben a prop per primera vegada i al natural, l'estat erèctil, desafiant, i vermellíssim més que no pas morat (per la sobreexposició solar), d'un penis viril en la seva més gran dimensió. Els comentaris per l'impacte que els ocasionà i les innocents rialles en veure la desproporció respecte a la resta dels penjolls que observaren al seu voltant, foren el despertador brusc del voluptuós somni del Jan.
Les noietes en prengueren bona nota del que havien descobert, i a partir d'aleshores, cadascuna d'elles i en llurs pensaments amorosos, ja s'imaginarien de ben segur i de distinta manera la imatge del seu respectiu príncep blau.
En Jan, més vermell que un tomàquet madur, va saber reconèixer molt bé, que fou la Paula que en somnis, l'havia sabut preparar adequadament per poder arribar a l'atac definitiu i penetrar-la, encara que fos en la ficció, per primera vegada, com era el seu neguit des que la va conèixer i sobre tot des de la darrera trobada. Fet que hagués pogut succeir molt bé, de no haver-se produït en el moment just i precís, aquell maleït i sobtat desvetllament.
En el fons però, se n'alegrà que no fos així, car no hagués sabut com excusar-se de l'espectacle vergonyós, en el supòsit d'haver ejaculat davant de les quatre pubilles que l'havien estat aguaitant amb tant d'afany i morbositat.
Girat de panxa a terra, increpà a les mosses, i esperà que s'allunyessin una mica per a començar a vestir-se i plegar de la sorra.
Per una vegada i era obvi, no va caldre en aquest cas, forçar a reduir la dimensió de l'espasa amorosa. L'espant en pensar el que hagués pogut passar, va ser motiu suficient per desinflar-se-li.
Abans però de marxar de la platja, notà una coïssor desmesurada en els seus genitals, sobre tot en el gland, i lamentà aleshores no haver-se untat aquella part tan delicada i sensible epidèrmicament, amb el protector de factor més alt. Es va témer el pitjor. Com va poder, i mig escarranxat retornà al poble. La farmacèutica de guardia, que per cert, tenia un cos que li facilità l'erecció necessària, per poder fer-li la primera cura d'urgència en tota la superfície enrogida del penis, li recomanà és fes visitar per un dermatòleg especialista, ja que allò tenia característiques pròpies d'una cremada de segon grau com a mínim.
Va trucar a la Cèlia per dir que no hi aniria fins al vespre, que li havia sorgit un imprevist i que ja es veurien.
La visita a l'especialista no s'allargà massa, però el que si s'allargà fou l'expressió d'en Jan, en saber que no podria fer funcionar el seu instrument al menys durant uns quinze dies, fins que se li hagués regenerat tota la pell del prepuci i curades les llagues del gland.
S'hauria de conformar a intentar solament a fer pràctica de l'anglès, i deixar de banda l'exercici sexual que tan bé se li prometia de no ser per la insolació ditjosa del seu cogombre.
Instal·lat ja com a hoste a casa de la seva amiga, no va demanar pas, com era la seva primera intenció, poder dormir en la mateixa habitació que ella, a la fi d'evitar qualsevol temptació.
De casa estant, car el passejar no era el que més li delia pel continu fregament de les seves parts, es conformà a fer la pràctica d'anglès compromesa, llegint tant sols i omplint els seus mots encreuats, la premsa britànica i nord-americana que cada vespre li duia la seva amiga en plegar del restaurant.
En les converses que s'establien diàriament al vespre abans d'anar-se'n a dormir (la Cèlia dinava i sopava al mateix establiment), en Jan obviava parlar de la seva adolescència per no despertar en la Cèlia la passió que no varen poder tastar-se mútuament aleshores i s'engresquessin a recuperar el temps perdut. Les seves condicions físiques no li ho permetien i volia evitar sobre tot, tractar de qualsevol tema voluptuós i morbós que pogués provocar-li la més simple erecció. La tibantor de la pell el faria rabiar de dolor i no estava disposat a patir. Esperaria en tot cas, un dies per veure la evolució de les ferides, i aleshores ja obraria en conseqüència.
Lamentà també haver de sacrificar la lectura de la novel·la eròtica que s'endugué per aquests dies d'esbarjo perquè l'excitava massa. El dia l'ocupava doncs en dormir, menjar, llegir, veure la tele, i sobre tot, untant-se cada mitja hora de pomada la seva estimada titola, per accelerar-ne al màxim l'ansiada recuperació.
Al dotzè dia de permanència gratuïta en aquell pis, coincidí en ser el dia lliure de la Cèlia. Aquesta s'oferí, a instància del pacient, a acompanyar-lo altre cop a l'especialista, donat que, ja se sentia bastant recuperat. Tenia la pell suficient regenerada i si es descapullava, no li feia gens de mal. L'aspecte carnós del gland havia retornat al seu estat i color morat naturals.
Aconseguí no trempar ni un sol dia dels que va estar de baixa forçada, i pressentia que avui ja seria la data perquè el seu instrument fos donat d'alta. (Mai aquesta paraula havia tingut un significat tan propi per en Jan, fins i tot cregué que el significat es quedava curt, ell la definiria com: altíssima).
Tenien casi una hora de camí fins a la clínica. Ella conduïa l'Ibiza del Jan. Durant el trajecte, aprofitant el motiu de la visita, la Cèlia va voler parlar sobre la qüestió, interessant-se per l'estat d'aquella peça de carn del seu amic, que encara no havia arribat a conèixer, ni en la seva joventut, ni ara que la tenia ben a prop, però accidentada.
- Tinc curiositat per saber que et diu el metge, Jan-
- Jo, no és ja curiositat el que tinc. És ànsia per saber quan podré fer anar el meu trasto amb normalitat.
- Tens dificultat per orinar? -preguntà amb to burleta.
- No, no és aquest el problema. No sé si m'entens.
- Sí, ara sí que ho entenc- Respongué fent-se la innocent, per prosseguir:
-Ara, seriorament; saps que una de les coses que més he lamentat en aquesta vida fou que quan vaig decidir-me a coneixe't del tot, inclòs aquesta part petita del teu cos, -sonrigué dirigint una viva mirada a determinat lloc- va ser quan els meus pares se'm van endur a Girona? No saps pas el trauma que això em va suposar. Jo aleshores t'estimava molt i malgrat les privacions i mentalitats d'aquell temps, ja estava disposada a lliurar-me a tu, tot i ignorant com era i què s'havia de fer quan estaves amb les calces avall o sense, amb un home al teu costat. Però jo estava cegada per tu i volia anar a per totes.
-Ho sabia Cèlia, i per això m'he alegrat tant de trobar-te. Pel que fa al meu cos, i en especial, això que ara anem que em curin definitivament, si tu vols, aviat el coneixeràs.
- Sí, ho vull.
La resposta tan espontània i esperançadora de la seva amiga, el va trasbalsar de tal manera, que per qüestió de segons, va poder evidenciar del tot que ja començava a estar curat, però necessitava no obstant la confirmació oficial, per poder-la fer actuar tan prompte com fos possible, amb seguretat de no tenir conseqüències nocives.
Sortosament, el resultat fou l'esperat tant pel pacient, com per l'acompanyant, amb l'única indicació que si tenia relacions sexuals aviat, procurés estar sempre molt lubrificat, ja que la pell i la carn la tenia tendríssima, com si d'un infant es tractés, i no li estava permès el contacte amb cap superfície mitjanament asprosa.
El viatge de retorn fou com un llampec. El pensar que podia reestrenar el seu flabiol i tenir assegurat el cau on poder-lo introduir, motivà que el pes de la cama dreta d'en Jan descansés contínuament sobre el pedal de l'accelerador. La fortuna volgué que no hi hagués cap radar, ni cap parella de policia motoritzada durant el trajecte.
En arribar al domicili de l'amfitriona, i atès que aquell dia podien dinar junts, per celebrar d'una banda tal efemèride i de l'altra, celebrar la curació definitiva del pardal socarrat, s'aturaren abans en una pastisseria, per comprar dues botelles del millor cava del Penedès i uns pastissos de xocolata.
La calor d'aquella tarda d'estiu, convidava a beure constantment i quan arribaren a les postres gairebé no els quedà cava suficient per un brindis en honor a la seva antiga amistat, però així i tot, pogueren omplir les respectives copes sense arribar a sobreeixir-les del refrescant escumós.
-Cèlia, brindem perquè aquesta tarda puguem tancar el parèntesi que es va obrir entre nosaltres fa molt de temps i alhora, situar-nos en el mateix punt on el destí ens va obligar a deixar-nos.
-Què vols dir amb tot això? -Respongué estranayada per tanta retòrica.
-No m'has dit que volies coneixe'm aleshores i te'n vas haver d'anar? No m'acabes de dir avui que vols conèixer el meu cos, i sobre tot, aquesta part (senyalant-se el seu peculiar centre de l'univers) recent restaurada?
-Clar que ho vull!
-Ens trobem igual o no que llavors, doncs?
-Home , vist així sí.
Sobtadament en Jan canvià un xic el seu semblant
-És clar que de fet, no tot és igual Cèlia. També et vull parlar seriosament. En part tens raó que puguis tenir dubtes. Ara, malgrat que m'agrades i tinc, ara que puc , moltes ganes de que ens unim sexualment i poder sentir després de tant de temps, amb el teu consentiment, és clar, el plaer d'una bona relació carnal, malgrat haver-te dit que em trobava sol i que tu podries omplir-me aquest buit, ja t'avanço perquè no t'il·lusionis, que hi ha una altra dona en la meva vida. Es diu Paula, és molt maca, tan maca com tu. Ara bé, l'estimo molt, crec que ella m'estima també però té una pega: és casada i no pot correspondre'm com jo voldria.
La Cèlia quedà trasbalsada, gèlida. Per què li havia de dir allò i ara?, es preguntà. Per què precisament moments abans d'un més que probable encontre amorós ? Allò, li va tocar el voraviu.
-T'has agitat amb ella? -Li interrogà com a reacció de la inoportuna i inesperada confessió.
-Si entens per agitar, l'haver-li fet l'amor, t'he de dir que no. Hem tingut això sí, els nostres petits flirtejos i entremaliadures, però mai hem arribat a realitzar una unió sexual com cal.

Expressament silencià la nit boja de l'apartament de l'Angie, per no apaivagar l'estat d'ànim de la Cèlia i evitar que tots el presagis d'una anunciada i immediata envestida sexual se n'anessin en orris. Aquesta temença però, arribà més prompte del que en Jan s'imaginava.
La Cèlia que se les prometia tan felices amb la joguina ja crescuda del seu amic d'infància, canvià sobtadament de parer i com excusa per a no continuar tocant el tema, es posà a desparar la taula, posant en remull tota la vaixella i coberts, i agafant d'una revolada el davantal, es posà a ensabonar tots els estris de l'aigüera, mentre li insinuava al seu company de pis, si abans de la migdiada se'n volia anar a comprar el "The Sun" per no perdre el seu exercici diari d'anglès.
En Jan que va saber captar la indirecta, dòcilment acceptà la insinuació i es dirigí cap al quiosc, tot maleint la falta de tàctica i la inoportunitat d'explicar-li en aquell moment de presumible envestida sexual, l'existència de la Paula en la seva vida.
-Quina manera més tonta i estúpida d'espatllar-me jo mateix els plans immediats- Comentà en Jan pel capbaix.

Passaren tres dies perquè la parella es trobés novament en un ambient propici per poder reiniciar el diàleg idoni que els dugués finalment cap a una relació sexual com la que calia preveure a l'inici del retrobament i sobre tot, abans de la confessió.
La Cèlia, ressentida pel descobriment, li havia manifestat immediatament després d'assabentar-se de l'existència d'una altra dona en el cor del seu amic, que podia continuar comptant amb ella per tot el que volgués llevat d'una cosa.
Aquesta classe de restricció li recordà a en Jan, la manera en què es va oferir la Paula quan va tenir lloc la seva separació, però això no el va espantar gens, car sabia per experiència, que un no tan sever d'entrada a una relació sexual amb una persona que se li havia ofert generosament, es convertia més tard, si s'ho sabia treballar bé, amb un sí tan esplèndid i magnànim com el que li atorgà la Paula recentment, malgrat la conscient manca de penetració.
Era la darrera nit de les curtes vacances d'estiu. Tot i que podia gaudir-ne més de jornades, la resta de disponibles les tenia ja compromeses per a la propera campanya d'esquí.
Prepararen conjuntament un sopar fred com requeria la temperatura ambiental, i per tal d'animar el col·loqui que seguiria a les postres, s'autoserviren un combinat de menta amb vodka que van acabar de beure's asseguts al sofà.
-Sembla estrany Cèlia, que tot i la confiança que ens hem demostrat tots aquests dies, malgrat no pogués funcionar sexualment, no hàgim tingut ni tant sols una mínima carícia o morrejadeta. Creu-me que per a mi és un fet insòlit una cosa així.
-No et negaré que m'estranyava una mica, i prou que en tenia de ganes que et tiressis a sobre meu, però com que sóc de la vella escola encara, entenia que havies d'haver estat tu qui comencés, no?
-I per què no passem a l'acció, doncs?
-Home... Jan, ara no corris, tampoc! Què vols fer ja d'entrada, despullar-me tota i atacar?

Aquella frase no tenia massa sentit dir-la donat que, tot i anar mig vestida, la roba que portava a sobre, la configurava com una nuesa camuflada. La indumentària d'aquella tarda, consistia en una samarreta de bambula de color cru, sense mànigues, cenyida, escotada en excés i evidentment sense sostenidors a sota, la qual cosa, permetia endevinar clarament la forma del seu cos i la voluptuositat dels seus pits, que amb l'ajut de la pròpia suor, feien destacar com els mugrons rosats i desafiants s'empegaven de tal manera al teixit que amenaçaven de travessar-lo atesa la seva turgència. Davall de la camiseta sols duia la calça d'un bikini blanc, que tot i portar folre, permetia clarejar l'abundant negror del seu pubis.
En Jan, obligat per les circumstàncies d'aquests darrers dies i a la fi de frenar al màxim l'esverament que tot aquest paisatge femení li comportava diàriament en veure-la vestida d'aquella manera, s'havia proveït per inèrcia una vegada més, d'uns calçotets molt ajustats per sota d'un pantaló curt d'esport, que era l'única peça de vestir que duia habitualment dins de casa. Aquell dia però, encara que no se li notés massa, la pressió del seu flabiol per sortir d'aquella presó de roba que l'oprimia, era considerable i pregà la Cèlia per no demorar massa la llibertat de la seva joguina i poder deslliurar-la ben aviat d'aquell martiri.
-Sembla que per fi doncs coneixeré aquesta cuqueta, com tu dius, oi Jan? -Li digué al seu amic que restava al sofà ben acomodat. Ella es dirigí cap on hi havia l'equip de música. No es va entretenir a canviar la cassette que hi havia a la platina. La música era melòdica, instrumental, suau, però desconeguda per a en Jan. Aquest, no va preguntar ni tan sols de qui es tractava.
-Si no et fa vergonya Jan, per mi ja em pots presentar aquesta cuqueta quan vulguis. -Li insinuà mentre encengué una làmpada al·lògena que enfocà vers la paret per tal de donar una llum indirecta que atenués l'escalfor que es veia venir.
En Jan respirà a fons en sentir aquell suggeriment i com si es tractés d'una ordre, d'una revolada es va treure les dues peces de roba alhora, quedant-se completament nu i amb la posició ideal d'equilibri natural.
En Jan desconexia com podria ser l'estat d'equilibri natural d'una dona, però el que sempre havia manifestat insistentment, era que l'estat d'equilibri total de l'home, ve donat quan els punts d'unes coordenades imaginàries s'encreuen entre la verticalitat del propi cos i l'horitzontalitat del penis redreçat completament. Volia dir amb això que es tornava a trobar com sempre, en plena forma física per a complir el paper de mascle que la natura tan generosament li havia atorgat.
Sense seure's al sofà, convidà la Cèlia que s'apropés a ell, tot allargant-li les mans per a rebre-la. Ella obeí i estenent també les mans, van per primer cop unir-se en una abraçada que hagués sigut del tot agradable, si no hagués estat per la cigala tesa d'en Jan, que molestà a la Cèlia al punxar-li el baix ventre. Sortosament la massa encarcarada de carn dura i plena de voluptuositat desvià la seva trajectòria rectilínia i es recolzà en posició obliqua per damunt la calça blanca del bikini. D'aquesta forma, pogueren continuar abraçats i començar d'immediat a intercanviar-se la seva sensualitat unint els seus llavis i jugant cadascú amb la llengua de l'altre, mentre les seves mans recorrien el dors de la respectiva parella amb moviments rotatoris fins arribar a una exploració total.
En Jan hagués preferit no avançar esdeveniments però a petició de la seva companya afamegada per no haver tastat home des de la seva darrera temptativa, ara feia un any i mig, l'invità directament a anar a la cambra.
-Vine a l'habitació que estarem més còmodes. -Li comentà ella mentre preferí agafar-lo del seu membre i endur-se'l tot estirant-lo del penis com si es tractés d'una corda unida al cos, en lloc d'anar-hi agafats de les mans, com seria apropiat.
El féu estirar al llit després de treure'n la vànova i els dos animalons de pelfa que reposaven damunt d'uns coixins enormes.
Ell, mentre es contemplava com un autèntic narcís en els espills que cobrien tot l'armari, notà a través d'ells com la Cèlia cobria amb un mocador de tonalitats vermelles la pantalla de la tauleta de nit, a fi d'atenuar la llum de l'habitacle, i evocar així la majoria de seqüències de catre que recordava haver vist sovint al cinema.
Sense cap mena de gràcia ni sensualitat, la neguitosa femella s'assegué a la vora del llit, es tragué el calçat, es despullà de la samarreta i va treure's la calça del bikini deixant totes les peces de qualsevol manera al damunt de la catifa rosada. S'agità al costat del seu amic, l'abraçà de cara i començà a petonejar-lo a la boca mentre que amb la seva cama dreta envoltà el cos del seu amic, per tal que el seu propi sexe s'obrís descaradament i anés en recerca d'aquell membre que conservava encara la seva rigidesa, però que estava desorientat per la precipitació de l'escena.
En Jan enyorava els preludis que tot acte amorós comporta i quan menys s'ho esperà, la lubrificada escletxa de la Cèlia, acompanyada per les convulsions que el cos de la dona li donava, va trobar de seguida la punta d'aquella llança i se la féu relliscar al fons de la seva caverna. Amb quatre moviments rítmics va aconseguir que l'espès i ardent raig llavorer del seu amant, cobrís per complet l'interior d'aquella vagina, que després de molt temps de sequera de líquid masculí, va poder sentir-se feliçment complaguda.
Allò no va satisfer del tot a en Jan per quant no va poder ser part activa com hagués desitjat, i a més, quan notà a través dels miralls que el cos que havia acabat de posseir, tant amb el seu físic com en les seves agitacions a l'hora de fer l'amor, tenia una similitud extraordinària amb el de la seva exdona.
Hi hagué un instant en què en Jan es trobà confós. Va veure's per uns moments, acompanyat de tres fémines distintes.
Tenia damunt seu una dona recent posseïda sexualment. A l'espill, se li reflectia una altra, a la que ja havia posseït temps enrere i necessitava oblidar. Sortosament però, quan tancava els ulls, solament tenia present la tercera, la Paula, que malgrat no haver-la pogut gaudir totalment al seu dia, per exprés desig d'ella i que respectava complagudament, era l´única del trio que estimava i desitjava haver-la pogut fruir ara i de la mateixa manera.
Mai la joguina d'en Jan s'havia encongit tan de pressa com en aquesta ocasió i és que per molt necessitat que estes de posar-la dins d'una vagina, la sensació de desencís i de buit fou enorme. Se n'adonà que hi faltava entre mig, l'ingredient de l'amor, la qual cosa, tant sols podia sentir al costat de la "seva" estimada Paula.
-Ara que hem fet l'amor, com t'imagines que hagués estat si ho haguéssim fet abans de separar-nos? Li preguntà la Cèlia evocant l'època de la seva frustrada experiència juvenil.
-Si hagués anat com avui, penso que no gaire bé.
-Per què? Que no t'ha agradat? Jo, m'he extasiat i he perdut els estreps de seguida, igual que tu també, no?
-Precisament per això!
S'estranyà d'aquella resposta i continuà volent indagar el per què.
-Però... que no es tracta d'arribar junts i congeniats al final?
-Sí maca, però.... abans hi ha un camí a recórrer i tu te l'has saltat a la brava. No es pot anar de zero a cent sense passar abans pels vint-i-cincs, cinquantes, seixantes, molt especialment els seixanta nous.... Ai que poc en saps de sexe! - Li recriminà.
La Cèlia no trobava cap excusa bona per donar-li, però s'esforçà en defensar-se per la seva precipitada acció amorosa, buida dels obligats preliminars.
-No m'estranya gens que pensis això, Jan. En ma vida solament he estat amb tres homes i tots tres semblaven voler el mateix. Tindre un forat on poder descarregar sense tenir en compte el que jo podia estar sentint o necessitant en cada moment de la relació. Avui però, amb tu he notat una cosa diferent i al sentir-me tan aviat excitada per dintre, he volgut anar de pressa i per això he precipitat com has vist, la penetració per poder viure per primer cop, un orgasme conjuntat. De les meves anteriors experiències, saps?, un dels homes que podia dir més em complaïa, tenia encara la delicadesa de prestar-me una mica d'atenció i després d'esforços per part seva, i això sí, un cop ell ja s'hagués desfogat prèviament, intentava fer-me arribar al final a base d'atormentar-me amb carícies i petonejos per tot el cau de l'alegria, però comprendràs que no és el mateix, viure un orgasme completament acoblats carnalment com el que hem viscut tu i jo ara, que no pas el provocat a desgana sols per complaure'm i per compassió.
-No necessitaves disculpar-te de res Cèlia, i me n'alegro que amb mi, al menys, t'hagis sentit tan satisfeta.
A en Jan se li posava molt fàcil el paper de bon amant amb la Cèlia, malgrat que ell no en quedés gaire complagut.
Ella s'alçà per a beure una mica i després per dirigir-se al lavabo a refrescar-se la cara i fer-se una neteja superficial amb una esponja per eixugar-se el líquid seminal que l'havia regalimat de la vagina i li baixava cuixes avall mentre caminava.
Ell continuava estirat al llit reflexionant sobre el perquè no li havia acabat de convèncer aquella relació, malgrat les ganes que n'havia tingut d'arribar-hi. Va estar meditant-ho una estona, i es va convèncer una vegada més, que l'autèntic plaer per a ell, no rau en el sexe per sí mateix encara que fos junt a una dona o en solitari, (d'això n'era massa experimentat ja), sinó que la més maca i veritable essència del plaer ve donat quan la dona amb qui estàs relacionant-te sexualment, no es preocupa gens pel seu propi plaer i sols s'esmerça en procurar-te'l tot a tu, mentre que per la teva part, actues de la mateixa manera vers ella. En aquesta coincidència de voluntats està l'èxit d'una autèntica relació amorosa, i això, comprengué que solament li podia succeir amb la Paula. Per tant, ja podia confirmar a partir d'ara, que tot nou contacte sexual que faci, sigui amb qui sigui, equivaldrà a una masturbació en parella però mai podrà dir que està fent l'amor amb algú, llevat que aquest algú sigui una dona a qui estimi, i això única i exclussivament està reservat a la Paula, si és que ella ho vol, és clar!
De retorn de la cambra de bany, la Cèlia s'estirà a vora el seu company, que restava encara tot pensatiu i sense cap nou al·licient que l'animés a devorar el cos d'aquella dona que semblava voler anar a per feina altre cop. Se'n va adonar per l'empenta que duia ella, que volia recuperar el temps perdut de tanta abstinència sexual. En Jan, intentà a mata-degolla posar-hi la màxima voluntat però, fou la Cèlia la que amb la seva boca maldava per adreçar de bell nou aquell membre gandulejat i amb poques ganes de respondre a l'excitació que li procurava l'esforç de la seva companya. A mig exercici, per entretenir més la cosa i per tal d'ajudar a crear un ambient de més morbositat, en Jan va voler satisfer una curiositat que sempre havia tingut.
-Cèlia, ara que estàs tan entusiasmada en aquesta feina, et vull fer unes preguntes: Has tastat mai la mel masculina? i aquest líquid que ara em regalima per la punta i que estàs saborejant, quin gust té?
Ella, que tenia en aquells moments la boca ben ocupada no podia pas respondre'l i semblava no escoltar-lo per quant es concentrava de ple en el seu estimulant objectiu.
-Oi que no m'has sentit, Cèlia? Li preguntà prenent-la per la cabellera i forçant-la a orientar la seva mirada vers ell.
-Què el vols provar? -Li contestà, obligada a reposar uns segons de l’exercici bucal que contínuament i amb frenesí estava practicant amb la part tan sensible d'aquell cos baronívol que trigava a reaccionar més del que tenia per costum.
-Dona... no ho sé. Sempre havia tingut la curiositat de saber quin gust deuria tenir i és clar, si tu ara Cèlia m’ajudessis podria ser una bona ocasió per coneixe’l, no creus?.

Per uns instants la Cèlia no digué res i tornà a la seva feina amb l'entusiasme habitual. Passats uns segons i a la fi de poder complaure'l, després d'alguns bruscs traguinyols, soltà el ceptre de la seva boca i amb els llavis tancats es dirigí d'immediat a buscar els llavis del seu amic, per traspassar-li amb un bes profund, l'humor que pogué extreure-li del seu membre. D'aquesta manera en Jan, va poder conèixer el sabor d'aquell licor transparent i lliscós fruit de la seva pròpia collita i de l'esforç i el treball de la dona. El considerà, al seu gust, un xic saladet per al seu paladar, però intuïa que deuria ésser excitant per a les fèmines en un moment d'intimitat i acuïtat com aquest.
Satisfet de la seva curiositat, notà que li faltava poc perquè la Cèlia, acabés la tasca que s'havia proposat, i no fou difícil intuir-li la propera maniobra.

-Què voldràs fer ara que me l'has posat a to, esfondra-te-la de nou altre cop i ja està?
-Sí, en tinc moltes ganes. Tu no, Jan?

En Jan no va respondre i pensà que després de l'anterior experiència i davant de l'impuls que duia la seva companya, seria inútil tota temptativa d'adornar amb una mica més de fantasia i imaginació aquella nit de comiat i de luxúria, i va creure convenient per a contentar els desitjos impetuosos de l'amiga, complaure-la com més aviat millor, sense el concurs de paraules agradables ni necessitat de mentides, i pensar ja en l'endemà, en el retorn a la seva ciutat per poder estar més a prop de la seva estimada Paula.
La Cèlia, aquesta vegada no es va voler jeure al costat del seu company, i demanà situar-se asseguda damunt les cames d'ell a la fi de donar-li expressament l'esquena i poder-li així requerir que li grapegés aquelles dues mamelles, necessitades d'un sostenidor gegantí, i que pel seu volum i pesantor restaven inclinades de forma divergent. Els mugrons de tan rígids, recordaven dues enormes gàrgoles de casa pairal orientats a extrems oposats.
Entre i tant les dues mans d'en Jan restaven ben ocupades amb cada una d'aquelles taronges fent-les girar com si fossin sengles nòries, ell, aliè completament als gemecs i sospirs de la companya que demanava amb insistència més col·laboració, no desviava ni un segon la mirada de l'espill, sorprenent-se cada vegada més d'aquella semblança entre el cos que estava fornicant i el de la seva exdona. Si tancava però els ulls, la seva imaginació permetia pensar que aleshores el cos que estava posseint era el de la seva enyorada Paula. La realitat però, el decebia més que no pas estimular-lo. La Cèlia, estava lubrificada ja del tot i no pas per mèrits del seu company. Volgué anar altre cop en recerca de la punta del pal de tan bon record, per tal encastar-se'l per segona vegada al bell mig de la seva fondosa i humida cova. Amb unes quantes rítimiques batzegades corporals i uns brams que molestaren l'oïda del seu amant, en va tenir prou per arribar a l'èxtasi. La natura d'en Jan, malgrat les circumstàncies i la poca predisposició en participar d'aquell acte, acabà amb tants moviments i convulsions per sucumbir i trigà uns segons més per inundar-la altre vegada de seu líquid vital. Va restar uns moments més penetrant-la fins que la flaccidesa del seu membre l'obligà a separar-se d'aquell cos femení que embogia de plaer, mentre que el del mascle més aviat es complaïa ja d'haver ejaculat, no pel plaer en sí mateix que li produí l’orgasme, sinó per poder donar d’aquesta manera per acabat, aquell acte del tot insatisfactori, tant sexualment com anímicament. La Cèlia però, semblà quedar altre cop satisfeta i en Jan se n'alegrà novament que així li ho fes notar. No hi hagué més extres i ambdós, es predisposaren a anar rebent la son que poc a poc envaIa els seus cossos, mentre anaven recordant les millors anècdotes viscudes junts durant la seva enyorada pubertat.
A l'endemà, un petó protocolari als llavis, absent de tota voluptuositat, fou el darrer record femení de les vacances estiuenques d'en Jan.

* * *

V

Passades quasi vint-i-una hores d'aquella nit de no massa bon record, malgrat haver complert amb el deure de donar feina a la seva joguina, en Jan va arribar al seu bloc, va desar el cotxe al garatge i la tenda de campanya al quarto traster adjunt, i s'endugué les maletes per pujar cap a casa. Abans va voler passar pel replà principal per a recollir la munió de paperassa que vessava de la bústia. Un cop feta la tria i omplir la paperera del hall d'efectes propagandístics, solament es quedà amb tres cartes comercials, i una de particular amb les senyes manuscrites i sense remitent ni adreça al darrere. El matasegells, duia data de quatre dies enrere i timbrada a Alacant.
Tot nerviós de pensar l'origen d'aquella missiva, pujà ràpidament al pis, i sense ordenar els paquets que restaren oblidats al rebedor, es dirigí a la butaca del menjador. Va seure's i sospitant que l'autor de la carta podria tractar-se d'una femella pel tipus de gargots i el sobre de color rosat, l'obrí amb impaciència i amb les mans neguitoses. La lletra no li era familiar i com passa en aquest casos, la lectura la inicià pel final del text, per conèixer la identitat del remitent. Una sola frase: Fins molt aviat, Paula. bastà per fer-li augmentar la descàrrega d'adrenalina que havia iniciat moments abans de la desprecintació del sobre.
Les mans van passar de nervioses a tremolar com si patissin del Parkinson, i fou tot neguitós en recerca de les ulleres per no deixar-se escapar cap detall del contingut d'aquella carta inesperada.
La seva sang ja es va començar a remenar per l'interior del seu cos, per fer cap, a un destí prou conegut.

-Estimat Jan: T'estranyarà el que t'hagi escrit aquesta carta i més si has comprovat el lloc d'origen, car pensaràs que encara estic de vacances a les platges de Llevant.
Tant de bo la causa d'estar tan lluny de casa, fos per gaudir d'uns dies d'esbarjo i descans, però el motiu n'és un altre.
No sé si eres coneixedor i n'havies sentit parlar al curs passat de què l'acadèmia pensava obrir una sucursal a Alacant. Recordaràs que l'amo ho és de per allà i degut a com li ha anat per la nostra ciutat, s'ha animat a obrir un altre centre semblant al seu poble natal. Fins aquí res de particular, doncs coneixia el projecte i ja sabia de fa temps que havien escollit per a organitzar la cosa a la meva companya Esther, la coneixes no?, però la fatalitat ha estat que va tenir un accident a principis de mes, no massa greu per cert, però que de moment la impossibilita d'anar-hi i a mitges vacances vaig rebre un telegrama del director, dient-me que comptava amb mi, al menys per uns quatre mesos, per preparar la posada en marxa i inicis de la nova acadèmia. Doncs mira, aquí em tens i de manera precipitada, car volen començar les classes coincidint amb el calendari del nou curs escolar. Ja ho veus doncs, vacances esguerrades, la família partida, i tu, el meu millor amic, del que tant em va costar allunyar-me i no en volia prescindir, tan distant ara com els de casa.
No et facilito ni adreça ni telèfon encara, car el primer hostal que m'he allotjat no m'agrada gens i penso canviar tan aviat com pugui. Ja et faré una trucada, O.K?
No t'ho volia dir, però t'enyoraré tant o més que el meu propi fill.
Fins aviat, Paula.

De sobte va notar-se una suor freda per tot el cos, motivada per la darrera frase de la carta, que va rellegir una i una altra vegada. En els seus genitals però, la suor fou substituïda per un altre líquid que recordava molt bé no feia ni un dia haver tastat lliscós i saladet.

S'alçà del sofà. Bruscament es tregué les ulleres. No va saber si posar-se a xisclar d'alegria pel que donava a entendre al dir que l'enyorava, o bé cridar i fotre puntades al primer moble que trobés, per la ràbia de no poder-se trobar amb ella fins dintre de quatre mesos. Decidí finalment al ser tan evident que dient allò, estava confessant-li que l'estimava, anar-se'n al llit i avançant-se al previst per aquella mateixa nit, va practicar-se un solitari tot recordant els millors moments que passà amb ella. Això fou per en Jan, el millor revulsiu per a desfogar-se de la trempera que s'havia procurat tan sols adonar-se'n de l'autoria de l'escrit.

Malgrat estar desolat per saber que durant alguns dies, segur que no podria contactar amb la seva estimada, va intentar sobreposar-se de la llarga espera de novetats i dedicar-se de ple a la seva tasca quotidiana i als vespres, en l’acceleració dels estudis d’anglès en l’acadèmia. Sovint i en els intervals de les lliçons, quan es prestava, es dirigia a la secretaria per intentar conversar amb l’Angie perquè d’aquesta manera li evocava el record de les trobades amb la Paula, i així s’esmorteïa un xic el seu enyorament.

Passaren cinc dies perquè el telèfon d’en Jan rebés una trucada des de la capital alacantina, amb la mala sort però, que el seu titular era absent al moment de rebre-la. El missatge que deixà al contestador va ser prou delator per veure que continuava sentint en el seu cor l’enyor del seu amic.

-Hola, sóc la Paula. Et trucava per fer petar una xerradeta però com no hi ets... Demà t'escriuré una carta i et comentaré com va tot per aquí i et facilitaré la nova adreça i el telèfon de l’hotel, per si vols contactar amb mi. Et trobo molt a faltar. Ja ens veurem. Una abraçada.... and a big kiss for you. Bye, Bye!

Era capvespre. En Jan venia de donar un tomb amb els dos companys més assidus. En arribar a casa no va caure de moment a comprovar si havia algun missatge gravat, car no era freqüent que en rebés massa i menys en un cap de setmana com corresponia el dia de la trucada.
A l’entrar al menjador, després de fer-se un entrepà de pa amb tomàquet i pernil i agafar-se la darrera llauna de cervesa de la nevera, va seure’s al sofà tot relaxat per visionar una pel·lícula de la Demi Moore que havia llogat hores abans al videoclub de sota casa. Aleshores s'adonà com la llumeta vermella de l’aparell telefònic comptabilitzava un avís de recepció de missatge. Estranyat de qui podria ser l’origen de la telefonada, s’alçà, pitjà el botó parpadejant i es dirigí altre cop al tresillo. Començà llavors a sentir-se després del xiulet habitual, la dolça veu de la Paula. Esvalotat en reconèixer-la, retornà corrent a vora d’aquella màquina parladora i donà el màxim volum possible. Rebobinà tantes vegades com fos necessari la cinta i reproduïa la locució gravada, fins arribar a aprendre’s de memòria tot el monòleg fonogràfic.

El monitor televisiu no havia deixat de mostrar seqüències no aptes per a menors però, menys encara, per a reprimits sexuals. L'emoció i excitació que li produí el missatge de la Paula sumades a l’allau d’escenes pujades de to que contenia el film televisat, aquella vesprada fou extra, l’exercici que en Jan realitzà amb el seu mateix cos, fruit de les fantasies eròtiques habituals. A punt va estar d’esgotar-se totes les seves reserves energètiques amb el risc de quedar desproveït per a les necessitats quotidianes de la propera setmana. Aquella nit, per quant els desfogaments van tenir lloc fora de la seva alcova, el llit d'en Jan va poder acollir després de molt temps de no fer-ho, un cos ben relaxat, net i distès, propiciant així que s’adormís plàcidament sense necessitat d'enllefiscar per un dia els llençols, com tenia ja per costum des de la seva separació.

A mesura però, que passaven els dies de solitud i per quant creia que s’havia guanyat ja el cor de la Paula, (la carta abans i ara el missatge ho evidenciava prou explícitament), pensà que no li complauria gaire a ella si sabés que tenia per costum masturbar-se a diari, doncs més d’un cop li havia insinuat que eren malaguanyades les energies que es vessaven inútilment i que era un acte massa egoista, ja que el sexe solitari sols serveix per complaure's a sí mateix i es desaprofita aleshores, el poder compartir-ho amb algú. I si el sexe es vol practicar amb i per estimació, ja se sap que l'amor no és cosa d’un sol individu. A partir de llavors doncs, va intentar moderar els seus impulsos i fantasies sexuals i volgué anar distanciar-los adequadament, en espera de poder-los refermar i quan fos el cas, extreure’ls en tota la seva plenitud en companyia d’ella. No obstant això, acostumat com estava a aquell ritme quotidià i plaent, com ara, l’anar de ventre ben assegut i sobrat de temps, li suposà un esforç notable, però el pensar que això podia complaure la Paula quan se n’assabentés, pagava la pena el sacrifici. -Segur que m’ho agrairà- pensava feliçment cada dia que se n’abstenia de pelar-se-la.

La segona carta de la Paula, es féu esperar una mica massa en opinió del receptor, però les hores de dedicació que l’ocupaven en la implantació de la nova delegació de l’acadèmia, sols li permetia disposar de temps lliure en arribar el cap de setmana, i el primer i d'altres posteriors com era lògic, els va tenir dedicats a la visita del seu marit i el seu fill que es traslladaren a la ciutat de Llevant per conèixer la nova estada de l’esposa i mare respectivament, i per continuar poder fent una mica de vida familiar, malmesa darrerament per la nova ocupació temporal de la mestressa.
En aquesta ocasió, la carta fou més aviat un escrit de compromís per la promesa feta d’enviar-li la nova adreça i el telèfon, i amb l’únic al·licient del comiat que reiterava de bell nou el seu enyorament vers el seu amic, més que no pas pel seu espòs.
La Paula va voler ser parca en trucades per no donar lloc a sospites si el seu telèfon comuniqués en excés, sobre tot a deshores.
No fou fins a la tercera carta, en que d’una manera més compromesa i donant resposta a totes les declaracions d’amor que en Jan li féu en la primera missiva que va poder dirigir-li, revelava amb fermesa i sense embuts, la possibilitat de poder-se estimar ben aviat amb tota la llibertat i abundància que no van saber esmerçar en la seva darrera trobada:

Estimat Jan:
Agraeixo els elogis que em fas i més encara, l’estima i desig que manifestes sentir per mi. De fet ja ho havia endevinat des de fa temps però, me n’alegro molt que siguis tan sincer, tan perseverant i m’ho diguis ara tan clar.
Pel que et vull dir a continuació, pensaràs potser que sóc molt frívola a l’expressar-me així, però ho he meditat bastant i em veig amb cor de confessar-te el que penso sobre el meu estat d'ànim actual, i en especial tot pel que respecta a la meva vida sentimental.
Com tu molt bé vas saber copsar des d’un principi, la relació que tenia amb el meu marit era del tot bona, normal, sincera, estable, cordial, però mancada d’interès i il·lusió des que vas aparèixer tu en la meva vida. No et vull culpar de res, doncs m’agrada sentir-me com em sento ara, però continuo preguntant-me, per què m’havia de passar a mi, una cosa així? Que no estava bé com estava? Què m’has fet Jan que m’has convertit en una dona necessitada del teu afecte, (jo que creia que me’n sobrava i tot), que no me’n puc estar d’estimar-te?
Penso que tens molta raó quan em dius en la teva darrera carta, que hom no pot enyorar quelcom que tingui a prop, i saps que em passa ara a mi? doncs mira que és curiós que, tenint com tinc alhora a dos homes tan distants, sols sento l’enyorament d’un d’ells, i aquest com pots imaginar-te molt bé, ets tu.
T’estranya potser, no? però és així i no hi puc fer res més. Noto la teva absència més que la del meu marit. Necessito tenir-te a prop, necessito que estiguis al meu costat i vull que em facis l’amor quan més aviat millor.
Com pots suposar, fa molts dies que no he tastat sexe i no el trobaria a faltar gens, si no fos perquè sé que existeixes tu, i tu ets l'únic home que me’n fa venir ganes i l’únic que em pot complaure del tot i fer-me sentir una dona satisfeta sexualment.
Saps que no havia tingut mai necessitat de masturbar-me fins ara, i no pas perquè noti l'absència de l'espòs, sinó per l'enyor de les teves carícies? Vull sentir aviat l’escalfor del teu cos i notar com amb el teu membre em penetres ben a dins meu i m’omples aquest espai fosc i humit, ansiós de companyia i que sols reservaré a partir d'ara per a tu sol. Vull que en la pròxima trobada que tinguem i que espero serà ben aviat, m’omplis amb la teva esplèndida i càlida energia, igual com vas saber obsequiar-me generosament la darrera vegada, en què vaig poder assaborir-la.
Ben mirat i ara que repasso una mica el que he anat escrivint més amunt, i coneixent-te com et conec, dedueixo que, encara que quan l'estiguis llegint vagis vestit, aquesta carta corre el risc d’acabar sent un paper ben mullat, (amb el bon sentit de la paraula) però et demanaria una mica de paciència i fortalesa i que no malgastis inútilment les teves reserves. Guarda-te-les totes per a mi per quan ens trobem, d’acord? Fins aviat doncs. Rep una forta abraçada i un petó allà on tant t’agrada. Ja et trucaré. See you, Paula.

La Paula, emparant-se en la distància i mitjançant l’escriptura, es va sentir més valenta per fer aquests tipus de declaracions que no pas haver-les fet al seu moment i en directe davant el seu amic per temor que en un ambient de proximitat familiar, esclatés una crisi sentimental i de parella de previsions incalculables i així d’aquesta manera només creava unes expectatives per a ella i el seu estimat company per poder-les fruir en una pròxima trobada en la llunyania de la família, i segons com anessin, resoldre-les definitivament en un sentit o altre, abans de retornar amb els de casa. La distància forçada doncs, fou la seva millor aliada per a poder clarificar quines serien les seves preferències sentimentals cara al futur.

Tot just haver llegit la missiva, en Jan en aquesta ocasió no va poder reprimir-se com volia intentar des que va prendre la decisió d’estar-se’n, i s’esbravà de la manera que més li plaïa, fent anar com a una boja la seva esverada i pletòrica mànega, però això sí, tingué la cura suficient per a no esquitxar aquell paper manuscrit que representava la butlla que permetria d’ara endavant el poder mantenir relacions sexuals completes amb la seva estimada femella. De sobte li vingué al pensament que la millor il·lusió de la seva vida seria saber si amb tot aquest rampell de manifestacions i desitjos de la Paula, la cosa podria anar més enllà encara, i passar de convertir-la en la seva amant, a que passés a ser la seva nova companya per la resta dels seus dies. La cosa ho veia difícil, però faria el que calgués per guanyar-se l’afecte a perpetuïtat de la seva estimada.

La concertació per a l’esperada trobada vingué després de quinze dies de la darrera carta de la Paula, en la qual, ja li insinuava una propera i suculenta cita. La data exacta de l’encontre, es formalitzà unilateralment per part de l’amfitriona via trucada telefònica, i fins no haver-se assegurat tot un seguit de condicionants per tal que l’estada del seu amant pogués ser la més lliure, plàcida, còmoda i segura de totes les possibles.
Expressament va escollir (per quant podia considerar-se un rellotge), el calendari menstrual adient per no haver de manipular artificis, que tant la fastiguegen, en les seves relacions íntimes i féu coincidir astutament la data en qüestió, en el cap de setmana que havien acordat no veure’s amb la seva família per allò de l’estalvi i la incomoditat de sovintejar tants viatges d'un recorregut excessivament llarg. Per la seva part, en Jan en previsió de necessitar de jorns lliures, renuncià amb molt de gust a dos dies de les vacances programades d’esquí, tot i tenint-los reservats, per poder fer més plaent el viatge d’anada i molt més que probablement, per a poder refer-se a l’endemà de la presumpta disbauxa i desgast hormonal que se li augurava.
El neguit s’apoderà d’en Jan des que va saber el dia que podria abraçar a la seva estimada i inundar-la de petons lluny del temor de ser vist i reconegut per algun vianant. Més tard, estava convençut que la podria inundar d'una altra cosa més, sense cap mena de restricció també.
Les persones que habitualment envoltaven a en Jan, varen notar un canvi notable en el seu tarannà i hagueren d'habituar-se a la seva nova expressió facial que des d'aleshores irradiava una felicitat inusual.

* * *

VI

Arribà el cap de setmana tan esperat. L'alba d'aquella jornada de partida per a en Jan, si s'hagués de descriure, hom la retrataria com una de les tantes habituals de la tardor, sense cap peculiaritat que la fes especial, amb un cel rogenc i els primers raigs del sol albirant a l'horitzó, fent-se pas entre la munió d'antenes col·lectives que es divisen des del balcó de la seva habitació. Als ulls d'en Jan però, el vermell el confongué per un rosa romàntic, fruit de la fogositat que respirava des que es llevà, i el blau que ja s'intuïa ben viu, en el reflex blavenc de la mar alacantina.
Com cada dia, però aquesta vegada una mica més aviat del costum per l'agenda que li esperava, l'aigua polvoritzada de la dutxa i el millor gel que trobà a l'armari de la cambra de bany, se'n cuidaren de deixar sense ni una mota de pols i ben lluenta, la superfície epidèrmica d'aquell cos que volia estar preparat permanentment per al proper combat amorós que s'esdevingués, i molt especialment la seva peculiar i ferma baioneta. Aquesta comesa li produïa una agradable sensació de plaer, que intentava si més no, suplir sense arribar a aconseguir-ho, el produït per les fantasies sexuals que fins feia poc es procurava diàriament.
L'esperonava d'allò més, conèixer d'antuvi amb qui seria la lluita aquesta vegada i per això, acceptava amb molt de gust, pensar que degut a la durada del viatge, abans d'entrar al "ring" a lluitar amb la seva enyorada contrincant, li caldria fer-se una nova i habitual revisió del seu particular canó, per tenir-lo amb les condicions adequades per afrontar el matx com Déu mana.
Abans de posar-se en marxa vers a l'ansiada destinació, va voler preparar-se el vestuari adequat per l'ocasió, i fer un inventari de tota la resta d'objectes que podria necessitar per fer més completa l'estada de dues jornades al costat de la seva estimada.
En Jan no posseïa cap fotografia de la Paula i l'únic retrat seu, el duia gravat en l'interior de la seva memòria. Malgrat que en tingués prou per a inspirar-se en les seves distraccions íntimes, considerava que no era suficient això i en volia disposar a partir d'ara d'una bona col·lecció. Va prendre la càmera de fotografiar que restava amagada, gairebé oblidada, al fons d'una calaixera de la biblioteca, car feia temps que no havia trobat motius que l'encoratgessin a captar les belles imatges que sovint el seu entorn, no necessàriament humà, a vegades l'obsequiava i no fou capaç de saber-les impressionar per a perpetuar-les i poder-ne gaudir d'elles quan més nostàlgia sentís d'allò mateix que al seu moment, es va deixar escapar de l'objectiu.
Aquest cop però, sabia d'antuvi que els dos carrets que adquirí als efectes, tindrien una funció primordial: la de poder omplir un cop revelats i fetes les ampliacions corresponents, tot els marcs i racons de parets que es buidaren de casa amb l'autoexili de la seva esposa.
No oblidà tampoc endur-se tot l'equip de vídeo, tot i que no era massa expert en filmacions, però sí el suficientment hàbil com per poder enregistrar el mínim imprescindible i endur-se cap a casa, en retornar del viatge que anava a iniciar, la imatge en moviment i la veu de la seva amant. Gaudiria de poder tenir-la present en la distància i recordar els moments més bonics que pensava passar amb ella properament. L'il.lusionava imaginar si d'aquests moments, s'hi podrien incloure també els que passarien junts estimant-se i fent-se l'amor, però evidentment això ja no dependria d'ell sol i dubtà que la Paula, accedís a ser una improvisada i particular actriu porno. De totes maneres, un cop estessin en plena efervescència amorosa, li faria amb la deguda sagacitat, la proposta oportuna.
Arribà l'hora d'engegar el cotxe rumb a l'hotel de la solitària i distant companya. Abans de procedir a maniobrar per sortir del garatge, obrí el llum interior del vehicle i a continuació la guantera, on hi havia atapeïdes un grapat de cassettes que volgué seleccionar adequadament per tal de reproduir-les durant tot el trajecte. Bàsicament va escollir entre el rock melòdic dels Dire Straits i Roxette com a música animada. Enyia, i seleccions sàviament triades de Sau i John Lennon, pels records nostàlgics i melancòlics que el traslladarien mentalment al Celler Romàntic. En el cas d'acabar-se-li el repertori durant el trajecte, no temia pas, triar el millor dial que pogués sintonitzar aleshores.
Els primers quatre-cents quilòmetres els realitzà tots seguits fins que la imperiosa necessitat de repostar, l'obligaren a realitzar la primera parada que aprofità per fer el primer mos important del dia, i evacuar el líquid sobrant de la seva bufeta. No suportava sentir la pressió al seu membre si no era provocada per l'acumulació de reg sanguini promoguda per una alenada plena de feminitat.
L'àpat important preveia fer-lo ja al vespre i assegut en una taula de dues places i en companyia de la dama preferida, al restaurant del mateix hotel on pensava passar la nit, amb la idèntica acompanyant que el sopar.
Demanà el compte a la cambrera que hi havia darrere d'un taulell ple de croissants, entrepans i paquets de llaminadures i li féu lliurament d'un bitllet dels grans per pagar-ne la consumició feta. Mentre l'empleada del parador es dirigí a la caixa registradora en busca del canvi, en Jan aprofità per fer-li un seguiment ocular a les estilitzades cames que la micro-mini de la cambrera, deixava al descobert i es considerà complagut de comprovar una vegada més, que una part concreta del seu cos responia puntualment a aquesta classe d'estímuls. Omplí del tot el dipòsit del seu "Ibiza" i aquesta vegada fent ús de la targeta de crèdit, s'acomiadà d'aquell lloc que recordarà sempre com dels pocs en què es trobà que tot els empleats eren fèmines, i això sempre era gratificant per als seus ulls.

* * *

En arribar a la capital alacantina, el sol que l'havia acompanyat durant tot el que portava de jornada, semblava voler amagar-se darrera d'una espessa capa de núvols i enfosquir una mica la primera imatge de la ciutat que tot just començava a conèixer. El vehicle d'en Jan s'introduí pels carrils més transitats pensant que així arribaria més aviat al centre urbà. D'allí estant, va haver de preguntar per tres cops consecutius com poder trobar l'adreça de l'hotel, que s'havia après ja de memòria, sense necessitat de tafanejar cada cop que volia fer la consulta, el paper que duia a la butxaca dreta dels texans.
Una vegada orientat i a prop del punt de destí, baixà per la rampa del primer pàrquing que troba als voltants de la zona en qüestió. Prengué el tiquet corresponent, i després d'aparcar com un gran expert el vehicle, agafà tots els estris fotogràfics i bosses de viatge i amb la incomoditat pròpia per la càrrega que duia a sobre, es traslladà caminant unes dues illes de cases enllà, vers la recepció de l'hotel. Preguntà per l'habitació de la Paula, i va demanar que li guardessin tota l'aparamenta una estona fins que tornés de fer unes diligències. Es dirigí carrer avall fins trobar una floristeria, en la qual encarregà un pom de roses vermelles que ordenà que fossin lliurades a mà a la interessada al més aviat possible.
Mentre, i per tal de no avançar-se a l'encàrrec fet, entrà en un bar i demanà una til·la per atemperar l'estat nerviós que s'havia notat d'ençà que havia trepitjat el vestíbul de l'edifici on residia accidentalment la persona que més li importava en aquesta vida.
Assegurat de què la comanda hagués arribat a destinació, es dirigí de nou a l'hotel, i sense agafar els paquets que restaven encara darrera el taulell del recepcionista, es dirigí per les escales a la segona planta i s'aturà davant la porta on intuïa que l'esperava ansiosa la Paula. Tot tremolós, féu dos trucs suaus i esperà impacient que la dolça veu femenina digués: -Endavant- o si més no, apropant-se l'oïda a la fusta, com així va resultar, sentís unes passes que s'apropessin per deslliurar el pany i permetre l'entrada del visitant.
S'obrí bruscament la porta. L'escena permetia descobrir a cada banda de cancell, els cossos respectius d'un home i una dona, que es miraren frontalment i fixes i amb un plàcid somrís de felicitat. Abans que pronunciar qualsevol paraula de salutació, volgueren que els seus llavis no fessin altre gest que acoblar-se com altres vegades ho havien fet, per besar-se de bell nou d'una manera profunda i amb una passió inusitada durant força estona.
Era capvespre i la Paula expressament per l'ocasió i per tal de provocar l'impacte adient al seu company, el va voler rebre vestida amb un suèter ajustat, sense sostenidors a sota, sabent que pel volum del seus pits, li era convenient de dur-ne, i una faldilla de gal·les que li pujava per damunt dels genolls, sense arribar a ser una mini però, suficient curta com per quan s'assegués, deixés prou marge perquè el seu company pogués entretenir-se amb la mirada i cerqués allò que la foscor ocultava. Sabia que era la seva dèria i va voler complaure'l d'aquesta manera, mentre no hagués d'estar nua vora seu.

-Benvingut a Alacant, noi. Ah i moltes gràcies per les flors. Són maquíssimes! Com t'ha anat el viatge?
-Un xic llarg i cansat, però bé, molt bé.

En Jan, agafà a la seva amiga per cada costat de l'espatlla i distanciant-se-la una mica del seu propi cos, va voler mirar-se-la de dalt a baix. Començà pel cabells que els duia solts i tirats enrera, passà després la inspecció ocular pels ulls de la dama que delataven l'emoció del moment, i seguí més avall a l'alçada del pit, on s'hi aturà detalladament i reculant encara més a una distància que semblava meticulosament calculada, per observar amb la millor perspectiva, aquelles dues protuberàncies de tan grat record. Acabà la revisió ocular fent un repàs per les seves estilitzades cames, tot pensant ja en el punt d'unió de totes dues.
Ella però, tampoc se'n va saber estar de passar-li revista i se n'adonà de seguida que en Jan continuava essent el de sempre, malgrat que els texans el deurien estar oprimint bastant.
-Què maca estàs Paula. Com t'he trobat a faltar!
-Jo també Jan, ja t'ho vaig dir, recordes? Passa, passa, no voldràs que ens quedem tota l'estona al rebedor, oi?

Agafats de la mà, la Paula va voler ensenyar-li els pocs metres quadrats de l'habitacle considerant ambdós que per haver d'estar-hi tant sols quatre mesos i sense família, n'hi havia més que suficient. El que més importà al convidat, era comprovar que la superfície del llit complís sobradament les normes exigides per a dos ocupants i amb un cop d'ull en tingué prou per a constatar-ho.
-Vols que ens estirem i el provem? -Digué la Paula amb un to sorneguer i engrescador per temptar la debilitat del seu xicot. Amb la mà dreta mentre, pressionava a cops el matalàs per a demostrar-li que era tou i silenciós.
-No, ara no Paula, més tard si de cas.
-Jan! -exclamà-, com pot ser que no ho vulguis? No m'ho puc creure!
-T'ho penses que no ho vull, però tot i que he vingut sabent que podríem fer l'amor tant sols trobar-nos, no vull que pensis que només he fet el viatge per cardar i prou.
-Ah no?, Què vols dir amb això? Em desorientes.

Sentats tots dos a vora del llit, igualment com succeí a casa de l'Angie, en Jan tenia agafada la mà dreta de la seva companya. Els llavis de la Paula aquest cop s'avançaren a trobar els seus homòlegs masculins, els quals, estaven tan predisposats o més en el mateix desig d'unió. L'altra mà lliure d'en Jan començà acariciar el genoll feminal vers un destí superior i anava avançant per sota la faldilla que poc a poc s'arremangava pel pas del braç amenaçador deixant al descobert l'estilitzada bellesa de les dues extremitats femenines. Fou ascendint per la part interior de les cuixes, fins que notà una barrera de blonda humida i calenta que li va impedir fer més camí. No pronuncià cap paraula. Sols contemplava l'expressió d'ella enyorada des de feia temps.
La Paula començà llavors a respirar a fons i a iniciar uns lleugers sospirs que denotaven el formigueig produït a la superfície de la seva part més íntima gràcies a l'habilitat digital del seu company.

-Ummm, sisplau Jan.... tan aviat no..... no comencis tan fort ja!
-No pateixis Paula, ja t'he dit que més tard- Li contestà, sense deixar però, que el seu dit índex anés burxant els plecs dels llavis exteriors de la vagina, que bullia ja de plaer. Li introduí al màxim el dit folrat per la calça com si es tractés d'un vulgar preservatiu amb desig de fregar-li el clítoris que creixia i es lubrificava per moments.
Les cames d'ella s'obrien i tancaven alternativament com volent, per una part, facilitar més encara la introducció d'aquell substitut de penis, i per l'altra, per atrapar-lo fort i impedir que es pogués escapar d'entre els seus músculs.

-Sisplau... Jan.. Jan.... -féu una petita pausa mentre la seva respiració s'alterava i s'accelerava al màxim. Amb les seves mans recolzades a cada costat d'orella, s'empenyia el cap fent-lo anar d'un costat a l'altre mentre s'anava abandonant als desitjos propiciats pel seu atacant
- .....més ...més ...més, ....ai mare, que ja no puc aguantar .... em moro.. Déu meu, ..oohhh, ...més....mééésss, aahhh, aahhh, Jan, Jaaann.. -gaire bé a punt de perdre l'oremus per la satisfacció i l'immens plaer de l'eretisme sexual, deixà anar: - T'estimo, t'estimo!

Es féu coll avall la saliva que retenia per les contínues espeternegades, es va contraure tot el cos i s'abraçà fortament a l'home que l'acabava de fer sentir tan feliç.
Puntualment esdevingué doncs, el primer orgasme alacantí, no solitari, de la Paula.
-Ara sí, Paula, ara sí.
-Ara sí què? Jan -Li preguntà mig atordida per la recent convulsió.
-Te n'adones que m'has dit que m'estimes? És el primer cop que m'ho dius, Paula!
-Síííí?, -obrí mig els ulls sense a penes tenir la mirada orientada enlloc i preguntà: - Bé, i què?
-Que què? Doncs que m'has dit el més important que podia escoltar. Que m'estimes. Ara sí que podriem fer l'amor i no tant sols esbravar-nos com podria semblar. Ara sí podrem dir-nos que ens estimem mentre unim els nostres cossos. Recorda que tu eres de les que defensaves que no t'agradava el sexe per sexe, llevat que hi hagués sentiments entre mig. Això era el que pretenia que em demostressis ara, que m'estimessis, veure que tens sentiments i no només necessitat fisiològica. Quan vulguis, amor, aquí em tens perquè facis de mi el que et plagui.
-Sí, tens raó, t'estimo però, millor que ara no fem res més. Estic cansada, -li respongué- M'has deixat extenuada amb aquest orgasme inesperat. Si et sembla i abans que sigui massa tard, el que sí podríem fer ara, és anar a sopar, oi?
-Potser sí, maca. Tampoc hem de renunciar al plaer d'un bon àpat, no? Arregla't i som-hi doncs.

En Jan hagué de fer marxa enrera en la maniobra que poc temps abans havia iniciat descordant-se les sabates i la bragueta dels pantalons com a pas previ a l'acte amorós que pretenia realitzar després de la confirmació de què l'estimava, i que sense voler, ell mateix frustrà en saciar de plaer amb l'orgasme, el cos de la seva estimada parella i fer treure'n-hi les ganes per un de nou. Ella, mentre es dirigí al pentinador i s'ordenà els cabells estirant-se'ls amb el raspall i donant-s'hi un toc de laca fina, en Jan aprofità per anar al lavabo doncs des de la benzinera no hi havia tornat a anar. Mentrestant s'aguantava i es contemplava amb delectança el seu membre crescut per la pressió interna, i agafat per la seva mà dreta, anava fent punteria a l'interior de la tassa, per tal de no fer coincidir el raig amb el toll d'aigua, i evitar així el soroll que recorda un brollador i que tant el molesta i més, davant d'altri. Després del que havia passat poca estona abans, era conscient què, el líquid que evacuava per l'uretra no era tot cent per cent orina, però no hi donà la més mínima importància, ja que ho considerava gairebé tan habitual com l'acte en sí de pixar.

Empolainats ambdós per afrontar una sortida nocturna de pocs graus a la intempèrie, renunciaren a sopar al mateix hotel, en contra del que s'havia imaginat el nouvingut i es dirigiren a uns dels restaurants de la ciutat, no dels més luxosos però sí dels més acollidors i de renom. Triaren un dels salons particulars aptes únicament per a dos comensals, on les vingudes i anades del cambrer, eren l´únic vestigi d'estar en un local públic. La taula era rodona coberta per un mantell de color vermell que feia joc amb el tapissat de les cadires d'un vellut roig intens, igual que el de les parets.
No es complicaren en demanar la carta i optaren, a petició d'en Jan, per un dels menús de la casa que més gràcia li feia i que complia les seves apetències gastronòmiques: Un primer plat a base de bacallà (Per les connotacions eròtiques que el nom comporta) i de segon, conill a les herbes (per reforçar encara més, dites connotacions). Les postres que no formaven part del menú, les podien escollir. En Jan dirigint-se a la seva enamorada i ara amb la carta a la mà, digué:
-Veig que hi ha pastis de figa, en voldràs? A mi m'agraden molt les figues. -Li preguntà amb un to sorneguer i mig rient-se'n.
-Prefereixo plàtan. -respongué ella, seguint-li la indirecta..
-També m'agraden, però ni una cosa ni l'altra, veritat? Després de la rialla pertinent, deixaren estar els comentaris absurds i es decantaren per triar-se unes maduixes amb nata i un gelat respectivament.
Un cop escollit l'àpat i a l'espera que servissin el primer plat, s'ompliren les copes d'un Raimat, tot evocant el darrer sopar que visqueren junts, si bé amb més companyia, i brindaren per la seva amistat i futur.
-Per nosaltres. -.digué en Jan alçant un xic la copa.
-Per tu i jo. -respongué ella imitant el gest del seu amic.
Els dos s'acabaren d'un glop el contingut de les respectives copes.
-Per cert, Paula. Hem de parlar d'aquest tu i jo. No disposem pas de massa hores i l'ocasió ens és propicia. Penso que entre avui dissabte i tot demà diumenge, ja saps que el dilluns he demanat vacances per poder estar més temps amb tu, no?, -asseverà amb contundència- tindrem força temps per parlar de nosaltres i del nostre futur, a part és clar, de cardar quantes vegades el nostre cos ens ho demani, oi que sí?
-Sí, m'agradarà parlar-ne. A més, estic convençuda que tot es pot fer alhora, parlar i fer l'amor, no et sembla?
En Jan quedà bocabadat per aquella afirmació tan espontània i sensual, reaccionant tot dient-li:.
-No vas Paula, un pel calenta darrerament? D'acord que ja m'ho expressaves a la carta que en tenies tanta necessitat de fer l'amor, però dient-m'ho ara així, ja sembla que tinguis la mateixa ànsia que jo, però per sort, em sembla que encara et supero.
-I què? No pot ser que en tingui tantes ganes o més que tu? Comprenc Jan, que estant sol com estàs i per la teva condició d'home, estiguis tan apurat de sexe i necessitis esbravar-te més sovint que no pas nosaltres, les de l'espècie femenina, però no saps prou bé, l'ànsia que una dona pateix quan té també necessitat de sexe, disposa d'un home a vora seu que rebutjaria sexualment si no fos perquè ell no en té la culpa de què no l'ompli, i que de fet, l'home que físicament l'atrau de debò, l'home que vol estimar, l'home que vol que l'acariciï el cos sencer, en definitiva, l'home al qual, s'hi vol entregar totalment, no el tingui quan ella el vol o necessita, que s'ha de trobar d'incògnit com si anés a delinquir, que arrisca la seva reputació quan vol anar en recerca d'ell, que està mal vista per tothom si s'hi relaciona massa, i a més, per a més inri, el té prohibit moral i legalment. O sigui, pots estimar un home que hi tens uns lligams concrets per raons familiars, com és ara el meu cas, però que no t'atrau físicament com per voler fer l'amor amb ell, i com a única alternativa a aquesta renuncia sexual, és pel que es veu, tot el contrari del que hom desitjaria, és a dir, desistir de fer sexe. Mira que maco, no? Tu creus que hi ha dret a això? Ho entens no ara, perquè t'he fet venir? Crec que més sincera ja no ho puc ser.

Fent una curta pausa en la seva dissertació, es begué la resta de vi que contenia la seva copa, i se la va omplir altre cop, mentre en Jan se la mirava amb una dolçor inusual i sorprès pel contingut punyent del discurset de la seva estimada.

-Vull que aquesta nit em facis teva, una, dues, tres o tantes vegades com calgui. Afanyem-nos a sopar Jan i sortim d'aquí quan més prompte millor. Necessito que em facis l'amor aviat, sisplau, o no ho resistiré.

L'entrada del cambrer servint el segon plat, obligà a la Paula, a silenciar l'empenta verbal que omplia de luxúria l'aire que respirava el seu company de taula. Aquest, en el seu interior, malgrat no s'ho veges, intuïa (i per descomptat notava) que la seva joguina deuria superar ja el color roig intens que decorava el petit menjador, i que superaria en escreix, el tamany de qualsevol plàtan canari dels que s'enunciaven en la carta de postres.
Acabat d'atendre al segon comensal, el cambrer es retirà discretament, podent així la parella continuar amb el seu encès diàleg, si bé la pausa feta, serví a la Paula per esmorteir una mica els ànims luxuriosos.
-Potser he estat massa brusca, no?, però és que tinc tanta necessitat d'explicar-te tot el que ara mateix m'esta passant....
-No... hi ara! M'agrada que et sinceris tant. Continua sisplau.
-Jo, Jan, crec que estimo i estimaré al meu marit i li tinc un apreci obvi després de tants anys de conviure-hi, a part de ser el pare, molt bon pare per cert, del meu estimat fill, però en qüestió de sexe, el pobre no m'atrau gens, i m'en fa passar les ganes quan el veig o m'ho demana. Tot el contrari de tu, que solament de pensar-hi ja m'humitejo tota. No sé si com a home pots arribar a comprendre que a vegades el fer sexe sense ganes ni atracció pel qui t'ho demana -no forçat és clar- pugui suposar fer un sacrifici. No tinc clar el que faré el dia de demà amb la família, però t'asseguro que com a mare potser continuaré a casa, com a esposa potser continuaré amb el meu marit, ara bé, com amant mentre et tingui a tu, no vull que hi hagi ningú més en ma vida. Si continuo vivint amb el meu home -no m'ho he plantejat encara- i no sóc del tot feliç, tu Jan, me la pots donar aquesta felicitat que em manca?
-Jo, amor meu, estic disposat a donar-te la felicitat que necessitis, però penso que no la tindràs tota fins que et decideixis a conviure amb mi.
-Això darrer està per veure. La vida, Jan, dóna molts tombs i no sabem el que passarà. Jo el que vull que em garanteixis a partir d'ara, és la meva felicitat com a dona, més que com a persona. Crec que com a persones gairebé totes les femelles avui dia se'n poden gaudir de ser-ne, com a dones realitzades ja no n'estic tan segura. Si et pares a pensar una mica, tothom pot tenir una bona relació amb les persones del seu entorn, no? incloent-t'hi és clar, aquelles amb les quals, pots haver tingut fills comuns, però em pregunto, per què aquesta condició és l'única que et legitima i per tant, t'obliga a relacionar-te sexualment, si els sentiments carnals i d'afectivitat van en direcció vers una altra persona que la que oficialment hi estàs lligada? Em considero responsable i no em desvincularé possiblement de la persona que m'ha engendrat el fill, però això, penso que no m'ha d'obligar gens a unir-m'hi sexualment, si el cos no m'ho demana. Ho entens Jan per on van els trets?
-Ho veig molt clar i em satisfà molt pensar, que jo sóc el cos que tu reivindiques. A mi però, m'agradaria anar més lluny, però ja em parlarem en una altre moment. Ara si et sembla, afanyem-nos en les postres i podríem ja començar a abandonar aquest lloc, i tal com tu vols, anar a per feina al nostre cauet, O.K.?

En Jan, tot frisseta va pagar el compte, i malgrat no estar massa lluny de l'hotel es féu cridar un taxi a la porta. Quan el taxista baixà bandera, en Jan li indicà:
-Porti'ns sisplau a una farmàcia de guàrdia.
-Què necessites? -li preguntà la Paula tot estranyada- Que no se t'ha posat bé el sopar?
Gràcies a la foscor, no es va notar com a en Jan li pujaren els colors a la cara i donà bruscament un cop de colze a la seva companya, per la falta de discreció i veure's obligat a respondre.
Intuint ella el que pretenia adquirir i avançant-se al que pogués dir l'home, exclamà amb veu alta: -Ah sí, ja no me'n recordava: Les vitamines.
Entraren la parella a l'establiment, mentre el taxista aprofità la parada per encendre's un cigarret que hauria de deixar a la meitat per falta de temps. Dins la farmàcia, hagueren d'esperar-se poca estona fins que despatxessin a les dues persones que hi havia comprant.
-Jan, si es que venies per preservatius -li comentà a cau d'orella- no cal. Ja ho tinc tot preparat.
Tot intrigat per aquell comentari, a la pregunta del farmacèutic dient que volia, sol·licità finalment uns caramels de clorofil·la per treure's els gust de les herbes i l'all del sopar. Pagà i retornàren tot dos al taxi, camí de l'hotel. Pel dial del cotxe, estava sonant com a sintonia d'un programa d'una emissora de gran abast regional, la veu de Paul McCartney en la seva cançó "Good Nihgt" que era el preludi ideal, per la nit que s'esperaven gaudir ben aviat.
Expressament, varen voler baixar del vehicle una illa de cases abans de l'edifici hoteler. La Paula s'agafava del braç d'en Jan i ell, com volent-li escalfar la carona refrescada per la marinada se l'averava amb la seva mà dreta per sobre l'espatlla feminal.
Arribats a la recepció, la Paula s'avançà a pujar a l'habitació per les escales igualment com ho havia fet per primer cop en Jan. Aquest, retardà l'ascensió al paradís per recollir tota l'aparamenta fotogràfica i les bosses de viatge que restaven encara darrera el taulell. Mentre s'acotava per agafar-los, no va poder resistir la temptació d'esbiaixar la mirada vers l'escalinata per veure com les cames de la seva enamorada anaven alternant els graons amb un distinció i elegància que fins i tot anul·laven l'interès inicial per visionar el que les faldilles li havien estat ocultant a peu pla.
Ella, després d'obrir la porta de l'habitació deixà expressament la clau al pany per quan pugés el seu amant, no hagués d'obrir-lo a posta. Va entrar a la cambra de bany de seguida i es tancà amb el forrellat. Va fer les seves necessitats fisiològiques, i després va voler dutxar-se amb un dels gels més perfumats, per tal de contrarestar l'ambient tufejant creat per l'evacuada sòlida.
Com estava segura que durant l'estona en que l'escuma tèbia cobriria el seu cos i dilataria tots els seus porus i altres orificis més grossos preparant-los per a un proper massatge sensual, el seu company amb qui hauria de compartir el llit, ja hauria arribat a la cambra, va endur-se dins del lavabo la combinació que volia estrenar expressament aquella nit per sorprendre al mascle i fer-lo entrar en un zel rabiós només en veure-la.
Havia estat un regal del seu home, una nit de comiat de solter d'un amic i comprada en un sex-shop.
Ella mai va voler posar-se-la davant del seu marit per indecent i provocativa i perquè entenia que si ell havia de recórrer a aquesta classe d'estímuls, se sentia decebuda de no excitar-lo per si sola, i fou com així va començar a davallar l'interès pel sexe amb ell.
Se l'havia guardat des d'aleshores ben desada confiant que mai la usaria, fins que va conèixer al qui avui la penetraria i sabent-li de les seves preferències en llenceria, se la endugué expressament amb la resta de roba, per quan sorgís l'ocasió, posar ben calent al seu amant.
Era una camisa de dormir de ras transparent lleugerament de color fumat, curta, d'escot arrodonit i caient acampanat amb dos tirantets que la sostenien, i que sols la superposició dels volants i plecs ondulats, enfosquien el color d'aquella pell tan tènue, que recobria un cos de dona deliciosament jovenívol i voluptuós. La calceta d'igual gènere i color, no amagava pas la negror del pèl púbic, espès, arrissat i que cobria una entrada encara misteriosa per a la cuqueta del Jan.
Veure la dona així, era veure-la igual que nua, però amb una morbositat afegida.
En Jan havia acabat de pujar. Tancà la porta. Un cop endinsat a l'habitació, no es va estranyar gens que la seva companya no rondés per la cambra i va intuir que estaria enfeinada amb els seus perfums, gels i cremes nutritives habituals i d'ús diari. Va desar la bossa de la roba dins l'armari gaire bé replet de vestimentes femenines i capses de sabates, però amb espai suficient per entatxonar-la.
Agafà l'estoig. Va introduir el primer rotllo de diapositives dins de la màquina fotogràfica, li col·locà el corresponent flash i la deixà damunt la butaca. Començà a desenfundar el trípode per al vídeo, situant-lo estratègicament en l'angle adequat de l'habitacle. Cercà la presa de corrent més a prop i endollà l'aparell per a fer les proves d'enfocament necessàries perquè en el visor de la càmera sols hi hagués enquadrat la superfície del catre.

La Paula havia acabat la seva tasca. Obrí silenciosament la porta de la cambra de bany, i espià amb reserva perquè el mascle no estigués de cara i la veiés involuntàriament. De manera callantívola, amb els peus descalços i duent a sobre la combinació transparent, s'apropà fins on es trobava el seu amic que li estava donant l'esquena tota l'estona. A uns metres d'ell s'aturà.
-Què tal?- Digué la dona, mentre s'agafava les mans pel darrera del seu cos corbant-lo un xic lateralment, amb una lleugera flexió de cames i el cap en direcció contraposada.
Obeint el clam de la dama, en Jan es girà repentinament i notà una sacsejada a tot el cos que el deixà bocabadat, una vegada més, per l'objecte que se li presentava davant els ulls.
-Paauula! -Exclamà, mentre notava que la cremallera dels pantalons cedia davant la pressió quasi sobtada que rebia per sota. L'instrument masculí estava prenent a corre-cuita unes dimensions gegantines per l'impacte visual d'aquell cos concupiscent i en clara obediència a l'instint natural i impactant del moment.
-No em donis aquestes sorpreses, maca, que em buidaràs sense a penes exercici.
No tingué pressa en despullar-se i l'abraçà dolçament, besant-la i deixant-se besar profundament, fins que ell notà que la humitat dels calçotets l'incomodava, i s'excusà per anar al lavabo a fer les feines nocturnes habituals i preparar el seu cos per a l'episodi amorós següent.
La Paula assentí, i se n'alegrà que s'esbravés tan aviat, car voldria dir que el goig de fer tornar-lo a posar a to, esdevindria una llarga i apassionant aventura per a tots dos i en fruirien una força estona.
Tal i com havia previst a l'iniciar el viatge, a en Jan li caldria una bona dutxada abans d'agitar-se amb la Paula, però aquesta vegada el plaer que li podria suposar netejar-se els genitals, ja l'havia obtingut en escreix moments abans, per la qual cosa, no s'hi va entretenir massa i tant sols es cuidà que la totalitat del penis restés immaculat per si la comissura labial de la Paula, volgués tornar a adular-lo i fer-se'l altre cop el seu estimat presoner.
Completament net i relaxat, sortí nu del lavabo i la Paula, amb el somriure dolç i permanent que la caracteritzava quan es trobava en companyia d'ell, li digué:
-Gairebé no me'n ser avenir de veure't així.
-Despullat, vols dir? -Li contestà.
-No. Em refereixo amb el penjoll tan reposat.
-Ah! tranquil·la per això. No trigarà gaire a fer-te la reverència inversa.
-No, no t'esveris encara. Vull ajudar-te jo a fer-ho.
-D'acord doncs. Ara si et sembla, m'agradaria que posessis una estona. Vull fer-te algunes fotos. No te'n tinc cap, i necessito contemplar-te quan no puc gaudir de la teva companyia en viu.
-Jan, no és que tingui vergonya, però..... no sé... em fa cosa. A més, per què les vols? Per escalfar-te sol i desfogar-te més que no feies ara, sense?
-No, més no, -constestà amb rotunditat-, però serà diferent i el plaer més intens al saber que te les has fet expressament pensant en mi.
-És que no m'hi he retratat mai nua o quasi nua com vaig ara -matisà.
-Tu no pateixis. Només cal que facis el que et ve de gust i vagis variant de mica en mica. Seu, camina, estira't, dóna tombs amb tota naturalitat, i si us plau, per uns moments, no et fixis gens amb mi; fes com si no hi fos. Després, si de cas, ja faràs el que jo et recomani.
La Paula, reconeixia que tenia un cos maco, jove i sensual, però no arribà a imaginar-se mai que es convertiria en una esplèndida model eròtica, on gràcies a la seva particular elegància i bellesa natural, res feia envejar i semblar-se a les models especialitzades del gènere.
-Escolta Jan, i el vídeo aquí, per què? Què pretens?- Preguntà endevinant la idea del projecte fílmic, mentre anava dissenyant distintes postures que el clic/flash disparat pel Jan, se'n cuidava de perpetuar.
-M'agradaria retenir els millors moments de quan fem l'amor, i visionar-los periòdicament tots dos junts. -Però això, no és una depravació? . Et veig massa obssessiu i no m'agrada que siguis així, Jan. Has de ser més natural, home -Li recriminà.
-Ho reconec, sóc un calent mental i potser em trobes un depravat, però sols intento que la cinta sigui un testimoniatge del nostre amor. Vull donar-te tota l'escalfor que em surt del cos i que tu em generes, i que ho poguem recordar sempre així a través de les imatges.
-Què tems perdre-la l'escalfor que necessites enllaunar-la en una cinta? Des de quan, prefereixes un amor virtual, al que t'ofereix la realitat d'un cos?
-Tots dos són vàlids, amor meu.
-Si vols que et digui la veritat, prefereixo i em quedo sols amb el natural.
-Jo, també per això.
-Doncs què esperes?
En Jan no havia donat per acabada la sessió fotogràfica, però davant la insinuació de la seva enamorada, abandonà la càmera fotogràfica, i es dirigí a la de vídeo. Simulà desendollar-la. Maliciosament sols va prémer el botó de Rec. Per tal de no despertar sospites, i preveient la nul·la predisposició de la Paula a fer d'actriu porno particular, abans de sortir de casa, ja va procurar dissimular amb pintura negra el led roig de gravació.
Després de la farsa d'haver apagat la càmera de filmar, en Jan es dirigí al llit, on la Paula restava esperant-lo estirada, encara amb la combinació posada i les mans agafades per sota la nuca mostrant la nuesa blanca de les aixelles. El cap recolzat en els dos coixins sobreposats un damunt de l'altre. Les cames replegades i lleugerament obertes amb naturalitat.
A la fi de contrarestar la imatge d'home fogós, i conscienciejat que anava a fer l'amor i no a cardar, va jeure's amb lentitud i elegància i adoptà una postura lateral al costat de la dona que mostrava tota la seva bellesa nua darrera d'aquell ras transparent color fum. Irradiava una sensualitat exuberant.
Jan convidà a fer girar el cos femení i se'l féu venir cap al seu, per tal d'abraçar-lo i inundar-lo de petons. Començà pels llavis i després d'esplaiar-se una mica amb la seva llengua, la besà al coll per pujar després al lòbul de l'orella dreta i més tard al de la seva pariona. Ella mantenia la postura que li havia marcat el seu galant i es deixava fer. Res semblava immutar-la. Després però, vindria el seu torn.
A mesura que els besos volien davallar per la resta del cos de la femella, les mans sensibles del Jan obrien amb delicadesa el pas necessari, retirant lentament i pas a pas el teixit sedós que reposava damunt l'epidermis entendrida pel tracte que anava rebent.
Ella, començava a embogir de plaer. S'esforçava per no llançar-se damunt d'ell i començar el duet sexual que amb tanta ànsia havia esperat, però es reprimí de l'envestida i va voler seguir al ritme que li marcava l'adulador. El que sí va voler fer, fou trencar el silenci ambiental que sols s'esquinçava pels sospirs d'ella en ser contínua i dolçament besada.
-Vols que t'ajudi a fer-te-la créixer... turmentet meu?
-Per què vols córrer, amor? Ja ho faràs després, si de cas.

Va ser un oferiment inútil. A l'aproximar-se a la zona púbica amb el seus llavis i extreure-li les calcetes per descobrir físicament la vulva, no pas visualment, i donar-li els petons adients als replecs carnosos i humits de tanta excitació, la natura i el propi cos ja completament nu de la Paula, van cuidar-se de posar en condicions reglamentàries, el membre descapullat i progressivament turgent del Jan.
Les cames de la Paula restaven obertes de bat a bat, per tal que els llavis i la llengua del seu company poguessin acariciar tots els racons que trobessin al seu pas, i saciar-se del torrent generós que regalimava de la font interna femenina. Els ulls brillants d'ella denotaven l'apetència i afany de ser tan delicadament adulada.
L'ansiosa dama però, ja s'havia conformat a patir una petita dosi de masoquisme, però resistir invariable a tot allò, era massa. No podia aguantar tanta estona gairebé immòbil, les envestides linguals del seu amant. Era del tot insuportable restar immutable. Es va incorporar bruscament i fent la cabriola necessària, mig esglaiada de tant plaer intern i extern, la seva boca va anar ràpidament a la recerca del desitjat fal·lus que la saciaria de la set masculina que patia des de mesos enrera.
La coincidència en l'orgasme compartit fou extremadament precisa i ambdós recordaren la darrera vivència conjunta, en què van poder assaborir-se els respectius fluixos.
Restaren capgirats i abraçats força estona, fins que el Jan relaxat totalment, volgué reiniciar el diàleg, que no va poder concloure, quan foren a comprar a la farmàcia. Es situà cara enlaire igual que la companya, que restava amb la mirada perduda i amb els pits amb continus moviments ascendents i descendents seguint el ritme cardíac que li havia provocat el recent èxtasi buco-genital.
Malgrat les convulsions, que s'anaven esmorteint per moments, fou ella la que s'avançà a encetar la conversa.

-Endevino què és el que em vols preguntar i et preocupa ara en aquests moments. Vols saber perquè no hem fet l'amor com cal, no? i per què et vaig dir allò dels preservatius, oi?
-Tan despullat estic Paula, que fins i tot se'm pot llegir el pensament? - Fou la resposta a les dues interrogatives.
-No pateixis que tenim tota la nit per endavant perquè em penetris. Si no he permès que ho fessis ara, és perquè no podia suportar més l'estar submisa a la teva esclavatge seducció i notar com m'estaves petonejant tot el cos, veient com aquesta part tan singular del teu, tan bonica, tan ferma i desemparada, no rebia cap contraprestració a canvi. No trobava just que el meu cos rebés tants estímuls i ella cap. M'he volgut rebel·lar contra això i en solidaritat, he volgut alleugerir-la de tanta energia acumulada, alhora que aprofitava per omplir-me de la teva generosa i suculenta vitalitat. No et sap greu, no? Estigues tranquil Jan, que en tinc tantes ganes com tu de notar com t'introdueixes dins meu i que les meves parets vaginals, que t'estaran aleshores acaronant-te com ningú ho ha fet mai el teu malsofert esperó, sentin com reben les teves enèrgiques i meloses emulsions. Fa temps, estimat meu, que no sento el xuf, xuf d'un esperma en les meves entranyes, per culpa dels maleïts plàstics.
Ah!, i sobre el que et vaig dir dels condons, és perquè odio aquests tipus d'enginys i volia que quan féssim l'amor fos el més natural i romàntic possible. Ja saps l'incòmode que és trobar-te en plena efervescència amorosa i haver d'estar a l'aguait del ditxós làtex. Per això vaig calcular acuradament el meu cicle menstrual, per decidir la data exacta de la nostra trobada i poder actuar amb tota la llibertat possible.
Una ocasió tan bona com aquesta calia que la programéssim bé, no et sembla?
-Paula, em deixes novament bocabadat. M'agrada com ets!
-Si no estimés com estimo, no ho fóra així d'apassionada i ardorosa. Quan em sento enamorada i malgrat estar immersa dins del plaer sexual, pensa que tots els meus actes són plenament conscients, i quan estimo de debò, com ara t'estimo a tu, no me n'estic de res. Ho dono tot i més, igual que ho vull rebre tot i més de qui m'estima. És així només quan em sento veritablement feliç i realitzada, com ara mateix. Gràcies, Jan. Ara sí puc dir-te amb propietat que t'estimo: T'estimo, t'estimo!

S'abraçaren de bell nou, i uniren els seus llavis amb un nou bes profund com els que recordaven haver-se donat temps enrere.
En Jan, al contactar amb la llengua de la seva amant, notà un regust que recordava al de la mantega i no li va caldre pas endevinar d'on procedia. Li agradà tant o més com l'anterior que va tastar amb la Cèlia i d'igual procedència.
Els seus sexes, a pesar que es fregaven un amb l'altre per l'abraçada, no s'immutaren gaire per l'obligat repòs del recent i excitant exercici.

* * *

En Jan, s'alçà i agafant la càmera fotogràfica altre cop, pregà a la seva model, després d'una breu neteja personal, que posés ara nua del tot com estava, sense el ras que abans havia enterbolit el color i plasticitat d'aquell cos tan libidinós.
Abans però, de disparar el primer flash, s'apropà a l'aparell de vídeo i va pitjar el botó de pausa. Ella no va notar com el manipulava. S'entretenia contemplant-se a sí mateixa i com a bona deixebla, anava provant d'executar totes les postures que el fotògraf li suggeria. Aquest, mentrestant, intentava perpetuar en diapositiva solament aquelles que intuïa que podrien resultar més fotogèniques. S'especialitzà, ara que en tenia l'ocasió i li ho permetia la model, en primers plans, sense arribar però, a fer anar la macro.

-Paula, ara que estem ocupats amb això, m'agradaria que parléssim del nostre futur. Com el veus?
Ella restava estirada lateral. Sonà un flash i un altre mentre el cos femení s'anava movent en funció de les directrius que amb la mà dreta li marcava el seu estimat seductor.
-No ho sé encara, però penso que ja t'ho he dit molt clar abans, oi? Et refereixes a si vull o no deixar al meu home, no? -Exactament- Respongué.
Un altre flash que xocà amb la figura de la Paula, projectà l'ombra del cos nu donívol contra la paret blanca per damunt del capçal del llit. Una silueta ben delimitada de dona agenollada amb el tronc inclinat lleugerament cap al darrere per potenciar així el perfil dels atributs femenins. La imatge d'aquella instantània segur reflexaria una dualitat de figures originalíssima, digne d'un guardó en qualsevol certamen.
-No és fàcil Jan prendre una decisió i menys ara mateix. Crec que cal temps i estudiar la solució quan em trobi amb els meus. El que sí tinc clar i t'ho reitero, és que et vull tenir com amant, perquè per mi el sexe és bàsic per a viure feliçment i sentir-me completament realitzada, i com que amb el meu home ja no me'n sento del tot, això pot ser l'espurna que acabi amb el meu matrimoni i més, a l'haver comprovat que amb tu satisfaig totes les meves necessitats sexuals. També pesa i molt, el que m'agradi tant, la teva manera de ser. Però per a tot això, dóna'm una mica de temps, please.

En Jan anava escoltant atentament el discurs de la Paula, sense deixar però, d'anar disparant un flash darrera l'altre, per complir l'objectiu que s'havia marcat. Endur-se la imatge sencera pam a pam i quasi pèl a pèl (mai més ben dit) de la seva estimada model.

-Sí, ho reconec, t'estimo com una boja, però pensa que també sóc una dona molt responsable i meticulosa i que ho mesuro tot abans de donar un pas, per tant, convindràs amb mi que necessito una mica de temps per a meditar-ho .
-Però Paula, no t'entenc. Quantes vegades has dit que estàs lluitant per un ideal de vida diferent i millor al d'ara? Recordo que molts cops em deies que si miraves enrera portaves massa temps ja vivint d'una manera igual i que t'agradaria canviar. Si reconeixes haver descobert ara en mi el que fins ara trobaves en falta, per què vols continuar igual? Serà com estancar-te en el passat i cada vegada et serà més difícil prendre una determinació. El que en aquests moments estem gaudint junts, podrem anar repetint-ho en el futur, és clar; però de quina manera? No serà més que un acte clandestí cada vegada que ens trobarem, i no vull habituar-me a aquesta manera de viure. Jo també t'estimo i no en tinc prou que fem l'amor de tant en tant, ni que fos a diari. Jo, Paula, et vull per tots el moments de la meva vida. Si accepto aquest estatus que em proposes, sé que faré l'amor amb tu i això està molt bé però, no sabré mai com és una posta de sol al teu costat. No podré gaudir mai d'una aurora junts i despertar-te xiuxiuejant-te a l'oïda amb un: "bon dia, amor meu".No podré gaudir tampoc del caliu d'una llar i rebre abraçats la seva llum i escalfor.

La Paula, amb cara de sorpresa i admiració no li treia la mirada de sobre. Escoltava badoca, la interessant retòrica del seu amic que semblava voler continuar abocant-la sense indicis de poder cloure-la.

-No sabré què és poder estimar-te sota un cel blau i en mig d'un prat. No podré anar coneixent més món i contrastar-lo amb tu dialogant. Com notaré qué és estimar i compartir-ho tot amb algú? Quantes nits més, tindré sols per companyia un joc de llençols? Per què no seràs amb mi les nits de Nadal? Per què no podré amb tu, encetar cada any nou? Per què tot això sense tu, si com dius, em vols tant?

Per uns moments, mentre s'adonà que havia esgotat el primer rodet de diapositives, es dirigí cap on tenia l'estoig fotogràfic en recerca del segon rodet, i amb l'excusa d'estar atent a reemplaçar-los, no féu cap més comentari i restà pensatiu del que havia manifestat poc abans, tement la reacció que pogués tenir la Paula, en haver estat tan incisiu.
-Veritablement veig que m'estimes, Jan.
Fou l'escarit comentari en veu alta a les recents paraules del seu amant, mentre que en el seu interior, l'emoció que li produí el romanticisme i la tendresa del seu pensament, es féu visiblement notòria, per la humida brillantor dels seus ulls.
Deixà passar uns segons mentre meditava el que li diria a continuació:
-Vine! Deixa les fotos ara, i apropa't al meu costat. Necessito abraçar-te. Ara sí que vull lliurar-me per complet a tu.

Ell, restà sorprès per la sobtada petició. No sabia com reaccionar.No digué res. Estava entossudit en continuar retratant-la aprofitant ara que ella tan bé s'hi prestava.

-Per què si el teu pensament Jan, és capaç d'oferir-me tantes paraules i frases belles, no pot el teu cos obsequiar-me-les ara en forma de caricies? Per què s'ha de reprimir aquest cos de donar-me el més bonic que posseeix del seu interior? Vine doncs, i penetra'm ben aviat amor meu. Veuràs com et compensaré en escreix!

El prec es féu ja irressistible. En sentir la luxuriosa crida de la veu femenina i impregnada altre cop de desig carnal, deixà instantàniament la feina de col·locar el nou rotllo a la màquina de retratar i es dirigí tot neguitós a vora del cos nu de la Paula, que demanava amb urgència ser posseït pel càlid i estimat membre masculí.
.
En Jan, volia que sols tocar el cos de la seva amada, se li enlairés orgullosament com mai, el seu insaciable atifell amorós. Frisava per introduir-li per primer cop i anatòmicament ajustat, als racons d'aquella vagina assedegada d'esperma des de feia molts mesos, però temia que fent poc temps des de la darrera vessada, necessités ara de l'estímul oral de la seva parella i acabés altre cop la festa amb un nou i suculent banquet que, tot i que el complauria igualment, no era pas el que aleshores desitjava. No va voler còrrer.
L'atracció per si sol i l' emoció de sentir-se abraçats dos cossos que s'estimen i volen unir-se carnalment, demostrà una vegada més, com a la natura cal deixar-la sempre actuar al seu ritme. Tota acceleració forçada en aquests tipus d'accions, sols van en detriment del gaudi mutu. Per tant, deixaren que fos el mateix procés amorós el que s'encarregués d'aquesta important tasca.
En Jan, hagués volgut demanar a la seva amant, quina postura era la seva preferida per posar-se ja en situació de perfecte mascle seduït. Va pensar però, que això trencaria la naturalitat i bellesa de l'acte i va voler restar jagut al costat de la femella, per poder-la besar i obsequiar-la constantment amb la dolçor que li era pròpia i amb les més tendres paraules del seu gai saber.

La parella restava abraçada donant-se la cara i com volent fondre's un cos amb l'altre. Realitzaven, pel damunt dels llençols de color blau cel que cobrien un modern matalàs de làtex, els tombs i voltes que instintivament els obligava l'acceleració del transcurs luxuriós que tot just havien iniciat. Expressament i per a més morbositat, van voler que llur sexes es trobessin i dialoguessin per contacte continu durant una bona estona abans d'encaixar-se com a dues peces de precisió, tot esperant què la voluptuositat acumulada i retardada voluntàriament els hi obligués a fer-ho, i esclatessin llavors en un deliqui de satisfacció sublim. .
Arribat al moment crucial, ja no hi hagué lloc per a més paraules, per molt maques que aquestes fossin, i es va donar pas exclusivament als esglais i espasmes que sorgiren dels dos cossos immersos de ple en un caos orgiàstic i de plaer.
El sexe desmesuradament lubrificat i obert en excés de la Paula, obligà a introduir de manera llisquívola i sense proposar-s'ho dins de l'ansiada vagina, aquell ferm i carregat instrument que semblava voler esclatar per tots costats per la potència condensada i per la pressió rebuda des de la part més íntima del seu cos.
Esdevingueren tot un seguit de convulsions, que portaren al Jan a una demència tal que sense cap mena de control, però amb la seguretat de poder alliberar tota la seva vitalitat acumulada, abocà sense fre i amb una passió inusitada dins del cos de la seva companya, l'emulsió més altruista i ubèrrima que mai hagués pogut somiar.
Simultàniament, la Paula amb un xiscle agudíssim de plaer, va notar com en les seves parets vaginals, s'hi estavellaven tres salves abrasadores i vigoroses procedent del fons del seu estimat mascle, que li provocaren un mateix nombre d'orgasmes, d'un efecte tan sorprenent com magnànim.
Els faltà poc a ambdós per a arribar a un desmai múltiple degut a l'enorme i complaent experiència viscuda i a l'excessiva activitat sexual que suposà aquest acte amorós. No els va caldre, de moment, dir-se res. El llenguatge expressat corporalment juntament amb les respectives mirades com a senyals inequívocs d'un gran benestar, fou prou immens i deïficador.
Uns segons més tard però, gairebé sense alè pels recents esglais, ella exclamà mig convulsionada i afermada ben fort al cos del seu amant: -Ha sigut fantàstic, Jan! Això és un acte d'amor complet i no el que havia estat fent fins ara. -Féu una breu pausa- Aaahhh!....-suspirà plàcidament- Que bé em sento!
A la qual afirmació, ell també es manifestà amb idèntic sentit, mentre corresponia en escreix, a les mostres físiques d'afecte que contínuament rebia de la seva estimada companya.
Tanmateix, l'estat d'extenuació recíproca, els convidava a iniciar un llarg somni que aniria precedit d'un nou bes profund, per agrair-se mútuament la generositat rebuda.
Expressament en Jan no va voler apagar del tot les al·lògenes de l'habitació i fent ús del reòstat, en va deixar una de tènue al lateral del llit, per si a mitja nit, en donar algun tomb, malgrat estar mig endormiscat, pogués gaudir de la imatge de pau i dolçor que respirava el cos d'aquella dona que havia posseït feia poc. Abans de cloure els ulls, abraçà la noia per darrera, i amb les mans li acaronà els seus pits fins que la son l'anava vencent.
-Bona nit, amor meu- Li mormolà a cau d'orella.
La incomoditat de la postura l'obligà poca estona després a soltar les dues glàndules, però ja no en fou conscient per la plàcida letargia en què es trobava immers.
-Bona nit, xato meu- Li respongué ella fent gairebé un esforç i girant un pèl el cap com volent-se'l mirar de reüll. Ell ni la sentí. Doblegà el braç i amb la seva mà dreta li féu la darrera carícia de la nit, al clatell. Instants després deixà caure la mà morta, restant recolzada sobre la natja encara suada del seu amant. Inconscientment, quan encara sentia les mans del seu afalagador a les seves mamelles, col·locà les cames en postura de recolliment intentant prémer's ben fort el seu sexe com per no voler deixar escapar aquella saba del seu company que amb tant de plaer i fogositat se'n féu mereixedora, i que encara es notava en el seu interior.

La temperatura ambiental, era propícia perquè ambdós protagonistes del recent àpat sexual, poguessin jaure completament nus durant el que restava de nit, sense la més mínima necessitat d'un llençol. En el cas de menester-lo, recorrerien ben segur a la pròpia escalfor corporal.

Sols uns respirs suaus i llargs generats pels cossos dels dos amants, i que denotaven la placidesa i felicitat contreta des d'unes hores ençà, trencava l'obligat silenci que hauria d'imperar en l'habitació a aquelles altes hores de la matinada.

* * *

Feia estona que els raigs daurats del sol, es podien escolar a través d'una escletxa que la cortina opaca del balcó no arribava a tapar.
La positura en què restaven actualment els dos cossos encara endormiscats, res feia pensar en la que van adoptar quan inciaren el gratificant repòs.
Ella, amb la cara recolzada al pit del seu acompanyant que li feia aleshores de coixí, tenia les cames escarranxades del tot, deixant-li d'aquesta manera generosament obert el seu preciós sexe.
En un moment concret, un dels més agosarats raigs de sol, va voler il·luminar el centre vital de la dona, que amb la tonalitat vermellosa que lluïa voltada d'un borrissol graciosament arrissat, esdevenia un meravellós rosetó natural, digne de ser retratat per la càmera del Jan, que malauradament restava aleshores en la figuera si fa o no fa igualment com el seu propi amo.

El xivarri produït pels hostes més matiners de l'hotel, féu que en Jan fos el primer dels dos a obrir les parpelles i es sorprengué gratament de la formositat que gaudia en aquells moments entorn seu. Fou el primer cop que vivia una albada tan dolça, maca, i premiada amb la més gran de les sorts en veure's tan ben acompanyat. L'emoció de saber que la dona que més li importava en aquest món i que tant havia desitjat, la tenia allà mateix, nua, esplendorosa, feliç per haver estat estimada, era veritablement indescriptible. No s'ho acabava de creure. Pensava que era un miratge en mig del seu extens desert fins ara ple d'infortunis amorosos.
S'alçà silenciosament per no despertar a la seva estimada, i es volgué dirigir a la cambra de bany per a buidar el líquid acumulat des del vespre i que els ronyons empenyien per evacuar-lo.
La Paula però, amb la fressa provocada involuntàriament per l'home apurat d'incontinència, va obrir mig els ulls i sense pronunciar cap paraula va voler observar com s'allunyava el seu company del llit, i somrigué en clissar-li moderament emperpalada, gairebé com sempre que estava despullat, la tambalejant titola d'un costat a l'altre, però convençuda que aquesta vegada no n'era ella la causant, sinó la trempera matinera.
La micció fou de les més silencioses que recordava. Es rentà i s'eixugà bé la seva salsitxa, més que per les raons higièniques òbvies, per si fos el cas d'haver-la de fer servir una vegada més com a complement del proper desdejuni de la Paula.
En sortir del lavabo, la seva companya, ja s'havia alçat i restava dreta, d'esquena a ell i admirant a través d'un buit fet a les cortines translúcides el panorama matinal d'un diumenge de tardor vora la platja de Postiguet.
-Bon dia, estimada.- Li digué abraçant-la pel darrere i unint les seves mans a l'alçada del mont de Venus, gratant-li amb els seus dits el pèl púbic com volent-lo pentinar. La besà al clatell, com a resposta a la darrera carícia rebuda d'ella, instants abans de caure ben adormit.
-Bon dia, amor meu- Li va respondre sense girar-se i donant-li una petita pessigadeta en un dels testicles per desvetllar-lo del tot, fer-li veure que allò que havia viscut no era cap al·lucinació i tornar-li d'una manera simpàtica i original, la salutació rebuda.
-Jan, te n'adones que quasi és mig matí i ens resten poques hores per estar junts. Saps que podríem fer ara?
-No, digues. Vols que tornem a fer l'amor ?
-Calma Jan, calma. Ja vindrà l'ocasió.No tinguis tanta pressa per això. Mira, estava pensant que mentre em dutxo, podries vestir-te i anar a comprar alguna cosa, et sembla? Jo ja tinc una gana que em moro.
-Jo també, -respongué mentre la roncadissa dels seus budells li testimoniaven l'asseveració- D'acord doncs. Afanya't a empolainar-te. Segur que t'avançaré!
Com si es tractés d'una competició, (de fet el que volia era no perdre temps), en Jan, es vestí a corre-cuita. Cercà la granja més propera a l'hotel i va comprar un bon grapat de xurros i una bona gerra de xocolata desfeta.
De volta, en Jan convidà la Paula a seure's damunt del llit, fent-lo servir com a improvisada taula. Ella restava nua, neta i perfumada i asseguda amb les cames escarranxades a l'estil indi. En Jan, deixà la paperina i el flascó damunt del llençol. La Paula s'apressà a anar esmorteïnt el seu rau-rau. Ell, en canvi, amb una mà s'anava introduint de tant en tant algun xurro a la boca mentre que amb l'altra, com podia, s'anava treient primer el calçat i després la vestimenta deixant-la tal com queia al damunt de la catifa.
Altre cop, ambdós van voler restar desproveïts de qualsevol peça de roba per empapar-se mútuament de la visió libidinosa del respectius cossos que de ben segur, trigarien molt de temps a tornar-se'ls a veure nus, un cop finés aquest especial cap de setmana.
-Sisplau, Paula, no t'acabis el xurros.- Digué ell abans que s'esgotessin les pastes de bunyol recent comprades.
-Sisplau Jan, no t'acabis la xocolata.- Li replicà estranyada per la petició però intuint el perquè li ho havia dit.
-Saps el perquè, no? - Comentà en Jan amb uns ulls esberats que denotaven una morbositat manifesta.
-Mira si et conec, maco, que abans de complaure't, vull que em complaguis tu a mi, val?.
-Ah sí? I com?
-Mira, ara que ja és tèbia, suca't el teu melindro amb el resta de xocolata que vull provar un tipus de xurro diferent. -Feu una petita pausa i adonant-se del que havia acabat de sol·litar-li, comentà tot seguit- No creguis però, que l'experiment s'hagi de convertir en un suís original.... eh? M'agrada molt poder assajar les noves fantasies i experiències que el teu cos m'incita, però, per això, no cal fer-te malbaratar ara la teva energia, comprens? La vull tota per a una altra destinació molt més entranyable. Mai més ben dit, no?
Ell, com a bon obedient es disposà a servir-la plaentment, i s'untà l'estri cobrint-se'l totalment de la fosca i espessa substància marró. La Paula, tal com indicà en aquesta ocasió, només va voler acuradament, entretenir-se amb els seus llavis, en deixar ben neta la superfície d'aquella pipeta carnosa recent i dolçament fosquejada. En Jan, com si fos una font inesgotable, hauria molt bé pogut fer palesa de bell nou, la seva extremada generositat, malgrat que en aquest cas no va caldre. D'haver-se pres però la Paula, per complet, aquell xuixo insòlit, tot i que li hagués suposat un esforç notable, ben segur que hagués quedat totalment satisfeta i recuperada energèticament per l'aliment que hauria pogut degustar des d'aquella peculiar xicra.
Per la seva banda, i tal com era el seu desig inicial que donà peu a la recent experiència gastronòmica, els dos darrers xurros que quedaven encara a la bossa de paper, anaren a parar a la boca del Jan, si bé prèviament havien estat untats en un altre recipient distint completament de l'original i molt més rugós i tou, el contingut del qual, no era precisament de cacau desfet.

* * *

Trucaren a la porta de l'habitació. Era el servei que venia a fer la neteja quotidiana. En adonar-se del tard que era, pregaren que tornessin al cap de mitja hora, per tenir temps d'arreglar-se i anar a fer un tomb. D'aquesta manera i mentre recuperarien energies per a la propera envestida sexual, que s'escauria ben segur després del dinar, en Jan, podria donar una reüllada diürna a la preciosa ciutat alacantina en companyia d'una dona, com feia temps enyorava no poder-ho fer.
El cel de tardor, gairebé net de núvols, augurava un passeig deliciós, propi d'un pròleg de novel·la romàntica
-És una delícia Paula, poder anar caminant del bracet amb tu, al mig del carrer sense cap mena de temença ni de neguit.
-Coincideixo amb tu completament. Penso que fins i tot, la gent es deu adonar que som ara la parella més feliç d'aquest món. Que orgullosa em fa sentir això! Tot, t'ho dec a tu, Jan. Ho veus, oi? Gràcies amor meu, per fer-me sentir tan feliç.
-De res maca. Vull que sàpigues però, que podria no acabar-se aquesta felicitat si a tu et donés la gana.
-Ja hi tornem amb el tema?
-És clar, dona!. És que no entenc perquè si has descobert que viure així, amb mí, és com t'agrada, per què no hi vols viure sempre, des d'ara, ja?
-Mira, Jan, sentem-nos aquí mateix en aqueix banc. T'ho explicaré amb un exemple- Fou el suggeriment que prengué la Paula, perquè el seu impacient company pogués assimilar plàcidament la lliçò que rebria instants després. Ja asseguts, el braç d'ell no trigà gens a prendre l'espatlla femenina pel costat esquerre, mentre que les mans de la Paula foren en recerca de la mà lliure del seu amic, per jugar-hi i pessigollejar-li amb els seus menovells.
-La meva vida, saps? és... com t'ho diria, jo? ... és com anar amb un cotxe en el que actualment hi duc un equipatge del qual, no me'n puc desprendre així com així. Primer, perquè no m'està permès moralment llençar-lo a la babalà per la finestra i segon, perquè em pertany, és part de la meva existència i me l'estimo. Tinc per davant una carretera que m'obliga a seguir un camí que jo mateix vaig dissenyar temps enrere. He de conduir aquest vehicle mirant al front, com ho fa tot bon xofer, per no desviar-me del meu carril i fotre-me-la. Ara bé, per sort aquest cotxe té uns miralls retrovisors que permeten, sense deixar la mirada frontal mentre estic conduint, poder visionar algú que em va al darrere i que procurarà, ben segur amb molt bon seny, que pugui anar seguint correctament la meva conducció. Poden passar però, tres coses. Primer: que aquest algú que pel sols fet d'aparèixer en l'esmentat mirall, s'està ja involucrant en el meu tragineig, es mantingui sempre a la distància actual, no el perdi mai de vista del retrovisor i em permeti anar tirant al meu aire, sense que se'n ressenti considerablement, el guiatge. Segon: que em vulgui avançar massa de pressa i que m'obligui a maniobrar bruscament amb el risc que ens estavellem tots dos i fer de pas, danys a terceres persones innocents. I finalment:, que m'aconsegueixi adequadament, se'm posi al davant de la meva ruta marcada, que em proposi aturar-me i em convidi a pujar al seu automòbil, perquè em garanteix un trajecte distint, més viable, més planer, un camí més feliç i més estable vers a un destí més engrescador i entusiasta que el que fins ara duia.
Per quin d'aquest tres casos creus que em decantaria, Jan?
-Pel tercer, no?
-Doncs ja cal que acceleris adequadament, perquè encara et veig molt lluny dins del meu mirall retrovisor. Ara per ara, si no ho espatllem, estem en la primera situació, no?
-M'ho has posat molt clar, Paula
-Mira doncs d'anar avançant prudentment i potser em convencis més tard de viatjar amb tu. O.K?
-O.K. my love!

Estant a vora mar, es feia obligatori que el dinar consistís en una bona graellada de peix, amb un clar predomini de marisc, pels efectes afrodisíacs que hom li atribueix, encara que pel tarannà de la parella i amb l'agenda que tenien prevista per a les properes hores, una simple amanida i un plat de bledes amb arengada inclosa, els ocasionaria els mateixos resultats luxuriosos. Un bon vi blanc d'agulla, un pastís de kiwi per postres i un espès moka arrodoniren l'àpat dominical.
El dia, en aquella hora, era encara esplendorós i el sol de tarda donava un caliu d'allò més, allà on tocava. El retorn a l'hotel malgrat tenir-lo relativament a prop, se'ls feia costa amunt si no fos perquè sabien que els esperava el mateix catre de tan gran record i que volien tornar a gaudir ben aviat. Abans però, i a la fi d'ajudar a pair una mica el dinar, en Jan, va voler entretenir-se fent-li a la seva enamorada unes quantes diapositives que serien les úniques de tota la col·lecció, en què sortiria amb alguna peça de roba -no transparent- a sobre. El vídeo l'havia deixat ben col·locat al seu lloc estratègic i no se'l va voler endur, per no anar tan atrafegat amb tants estris i tenir així les mans lliures per poder abraçar la seva Paula durant tot el passeig.
En més d'una ocasió, observaren com algun vianant se'ls mirava mig escandalitzat, per creure que aquelles demostracions d'amor i afecte que de tant en tant s'expressava la parella en forma de bes profund, era més propi de jovenalla que no pas de dues persones ja crescudes. Però no els importà el més mínim, car la demostració en públic del seu gran i efusiu amor, era afegir un element més a la natural bellesa de l'entorn on aleshores es movien, curull de jardins i de vegetació.
L'habitació restava impecable i ningú hagués dit que poca estona abans, aquell llit havia estat escenari i testimoni de l'autenticació d'un amor sublim.
La Paula deixà el sac de mà a la butaca del rebedor i acte seguit es tragué la jaqueta deixant-la damunt del cobrellit, per dirigir-se a la cambra de bany. Ell, féu el mateix gest imitant-la i deixant caure la màquina de retratar que va anar a parar a sobre de la peça de roba, per la qual cosa, va rebre la primera reganyina de la Paula, per la poca consideració envers el seu vestuari. L'excusa d'en Jan fou immediata i se'n penedí de no haver estat detallista, com ella el volia.
-Bé, Paula. T'estranyarà potser, que des que t'he vist no t'hagi preguntat encara per la feina, oi? Com te va la nova acadèmia?
-Ah, bé, molt bé. Al principi molt mal de cap en organització, obres, llicències i demés, però ara ja és tot tan normal com l'altra, llevat, és clar, del nou professorat. Em sento, no sé, un xic estranya davant de tantes cares noves i veure'm com el seu únic cap.
-No t'enyores dels teus antics companys?
-Clar que sí, però... saps de què de qui més m'he enyorat, és d'un alumne, que hi volta molt per allà, que curiosament no és del meu "level" i tampoc no l'he tingut mai?
-El conec? - Li va preguntar amb una sornegueria pròpia del seu estil.
-Penso que sí. Tothom en parla molt bé d'ell.
-Ah si?, En quin sentit?
-Uff!. -Digué amb ulls molt expressius- Doncs mira, que és...... apassionat, calentot, però dolç, tendre, atent, i que sobre tot, això sí, se'l veu molt, molt enamorat.
-No fotis! De qui? Qui és l'afortunada de poder tenir avui dia un home tan penjat d'una xicota?
-No ho sé..... però dieun que jo m'hi assemblo bastant a ella.
Li respongué continuant amb el joc verbal i amb una coqueteria poc usual. -Com m'agradaria ara mateix poder gaudir d'un home així!
-El vols? -Reaccionà instantàniament, tot segur d'ell mateix- Jo t'asseguro que el puc superar aquest home!
-Ah sí? -Fent un gest clarament forçat d'ingenuïtat manifesta- Demostra-m'ho doncs!
Igual com si fossin canalla en plena dialèctica, passaren de les paraules als fets en qüestió de segons.
Per fer honor a la fama de tendresa rebuda, demanà a la Paula, agafant-la de la mà, que l'acompanyés a vora del llit i inclinant-la amb suavitat la deixà caure perpendicularment, de manera que les cames li quedessin penjant. Amb la fragilitat adient, li va anant traient les mitges, elevant-li lleugerament les extremitats i separant-les-hi a l'ensems, per tal de gaudir amb morbositat per sota la faldilla que encara duia posada, l'espectacle sempre bell i engrescador d'unes calces "in situ".
Mentre s'ocupava d'aquesta important tasca, les úniques paraules que podia baladrejar eren sols demostratives de l'amor que estava sentint per ella a cada instant, i que s'incrementava notablement a cada moment que passava.
Ella, com succeïa en cada preludi amorós amb el Jan, restava submisa als moviments delicadament masculins del seu amant. L'agradava moltíssim que així fos, doncs era una forma d'anar acumulant sensacions luxurioses que després deixaria anar bruscament per a delectació dels dos cossos a l'hora de copular.
La lentitud en que s'ha de dur a terme l'art de despullar una dona, és sempre inversament proporcional a l'acceleració dels mecanismes de potenciació masculina. Per tant, la Paula, sabia perfectament que un cop el seu mascle quedés nu, no caldria que ella intervingués el més mínim per posar la cosa a punt de solfa.
A poc a poc doncs, la resta de peces de roba que cobrien encara el cos de la Paula, foren desposseïdes del seu sensual suport, fins que la nuesa total d'ella es mostrà en tota la seva integritat tan bella i lasciva com sempre.
En Jan va tenir més celeritat a desposseir-se de la seva vestimenta, deixant el seu cos al descobert tal i com se l'imaginava la seva companya.
El fet que ella no canviés de positura des que va tombar-se, propiciava que aquesta vegada el coit tingués lloc, amb ella tombada perpendicular a llit, i ell plantat agafant la femella per la cintura per tal de penetrar-la frontalment.
Les cames d'ella s'obriren del tot i a mode de tenalla s'abraçaren al dors del Jan, que va notar de seguida com la vulva de la dona mitjançant breus impulsos buscava com a boja la punta de la mànega que li apaivagués el foc que sentia per dins. En Jan no va poder més que introduir-li urgentment l'enorme canonada pletòrica i abocar la quantitat disponible del seu líquid vital, per esmorteir si més no, aquella cova incendiada de plaer.
En rebre la vagina l'emulsió extintora, l'efecte va estar a punt de ser nul i gairebé contraproduent perquè encara revifava més el foc d'aquella caldera bullent. Sort n'hi hagué que l'enorme humitat provocada per l'orgasme femení compartit amb el d'ell, va calmar temporalment aquell volcà, que molt bé podria tornar-se a activar d'un moment a altre.
Com si hagués estat acordat prèviament, ambdós en mig de la sofocació pròpia del moment més plaenter, els sortí espontàniament des del racó més profund del seu cor un "T'estimo, t'estimo" conjuntat, la qual cosa, els complagué enormement i provocà en el dos, un somriure de satisfacció afegida.
El relax comú després del tan agraït esforç mutu, i l'acumulació de la son endarrerida des de la passada nit, els invità altre cop a endormiscar-se i es col·locaren còmodament paral·lels de cara enlaire, en espera d'entrar de ple en el món dels somnis.
Cadascun d'ells, entrecreuant-se una de les seves mans, se la deixaren reposar damunt del sexe de l'altre pel plaer que donava rememorar l'escalfor produïda moments abans i de sentir-se encara íntimament junts per la part que més els havia unit físicament.

* * *

Era ja fosc, i una resplendor violàcia procedent dels neons del rètol hoteler, encesos puntualment com cada dia a l'hora de la posta, s'introduí amb el permís de les cortines translúcides per tota l'habitació, donant-li una ambientació molt peculiar. La remor del carrer d'un dia festiu al capvespre en aquella zona plena d'establiments lúdics i d'oci, fou el despertador original de la parella que fins aleshores restava profundament dormida
-Quina hora déu ser, Paula? Preguntà tot desorientat en veure que era tan fosc el carrer.
-No ho sé, però dedueixo que tard, perquè em tornen a roncar els budells.
En Jan s'alçà, no li va caldre encendre cap llum i descalç fou a buscar el rellotge per posar-se'l de seguida al canell. Se'l va cordar, i aleshores ja no es va sentir nu del tot.
-Són quarts de set, amor. Què vols fer alguna cosa abans de tornar-hi?
-Tornar a què, Jan?
-Que serà, sinó: fer l'amor! -Digué mentre obria la nevera per agafar-se una llauna de cola i convidar-la a ella per si en volia també; tanmateix ella, digué que no amb el cap.
-Déu n'hi do, Jan! Sembla que no tinguis altre cosa a la ment que el sexe, sexe i sexe. No m'agrada que hi pensis tant!
- Hi penso perquè vull agrair-te, de debò, la generositat que m'has demostrat durant aquests dos dies i el feliç que m'he sentit de poder estar unit a tu. He notat cada vegada com m'agrada més estimar-te i veure sobre tot, com em sento estimat després de la meva dissortada vida conjugal. M'he trobat tan sol últimament, que coneixe't, ha estat per a mi, la meva salvació. He recuperat la il·lusió, he sabut el que és rebre afecte, sé que hi ha algú, encara que sigui a distància, que em busca, que em desitja, que em vol fer feliç. Sols enyoro no tenir encara, l'estabilitat de la teva companyia. Per això, perquè estic amb tu ara, vull tornar a fer-te l'amor, perquè t'estimo i perquè sé que trigarem molt de temps a poder estar altre cop junts com ara.
-No se sap, Jan. Potser quan torni a casa, ja voldré pujar a un nou vehicle. Recordes?
La Paula aleshores també es va alçar. Es posà a sobre, un barnús de color blau cel, curt, que tot just li cobria la pelussera davantera i per darrera permetia que lluís ben bé, una esplèndida mitja lluna, la qual cosa, la feia tan atractiva i sensual que la brúixola d'en Jan, es posà de sobte fermament orientada vers el seu nord preferit.
La Paula, es dirigí al tocador per posar una mica en ordre el batibull dels seus cabells, regirats des de la darrera rebolcada.
-Fixa't Jan, tu creies que mai arribaria aquest moment tan important per a tots dos i guaita, entre conversa i conversa, i entre menjada i menjada, sense proposant-nos-ho ja en portem.... quants?
-La seva essència Paula, és el que més m'importa i no pas la quantitat.
-Certament, Jan, tens raó amb això! La qualitat és el millor. A propòsit d'això de la qualitat, saps com jo defineixo la paraula "Estimar"?
-No, no ho sé.
-Doncs mira. Per a mí estimar, és l'art de comunicar-se i amb desig de fer-ho, i el que hem estat fent fins ara, no ha sigut altra cosa que comunicar-nos de totes maneres: verbal, visual i carnalment, i tot, amb ganes, oi?. Per tant, l'essència de la nostra estimació la tens ben garantida. Ara però i perdona que canviï de tema tan bruscament, però... és que tinc una gana.... Cal que pensem amb les altres parts del cos, no et sembla, noi?
-Sí, estic d'acord! Què fem? Sortim o encarreguem una pizza?
-Si sortim Jan, restarem unes hores precioses del nostre temps disponible que crec hauríem d'aprofitar i com vas tan necessitat de companyia .... -Ell feu aleshores, un petit moviment de cap com volent cridar l'atenció de la seva parella. Ella endevinà a l'instant on volia anar a parar amb aquell gest- Ssssíííí..., i també de seeexxxe..., cal dir-ho tot!. Potser doncs, i per no perdre el temps i poguem fer una altra vegada l'amor al menys, millor que fem un àpat aquí mateix, no?
-O.K my love! M'encanta la teva escrupolosa previsió.
En Jan, a la fi de frenar altre cop el seu nou impuls i amb l'excusa d'esperar el "pizzaboy", que no trigaria més de mitja hora a arribar, es posà uns pantalons, la camisa ben cordada menys el botó del coll i les sabates, sense mitjons.
Ella mentre, s'entretenia davant del mirall empolainant-se com si hagués de sortir a l'exterior. Era una tasca inútil, continuava estant igual de maca.
Puntualment tal com preveien no passaren trenta minuts que ja sonaren uns trucs a la porta. En Jan va anar a obrir i recollí la comanda. El llit una vegada més serví de taula.
-Jan, quina pena no, que això se'ns acabi?
-I tant, no m'ho diguis!
-Què farem tots dos quan torni a casa?
-No ho sé, però penso que jo hauré de deixar l'anglès. No resistiré saber que estàs allà i no pugui esperar-te cada dia al sortir.
-Home però, com a professora i alumne no té res d'anormal sortir junts, no?
-I creus que no se'ns notaria que estem enamorats? Si penso que no estant-hi tu ja se n'han adonat que t'estimo, imagina't de veure'ns junts cada dia: l'escàndol! A més, tampoc enguany podria tenir-te a tu com a teacher perquè no pertanyo al teu nivell. Per tant, allà poca cosa hi tinc a fer, ja.
A partir d'ara, tot el que vull rebre de nou, tot el que em fa falta saber, tot el que d'ara endavant necessitaré perquè em senti un home joiós, complet, íntegre i feliç, ha de provenir de tu, sols de tu, Paula. Únicament tu m'ho pots donar tot i per tant, si et puc tenir a tu, què més em cal?
-Jaaaann.....! Sospirà dirigint-se a ell per abraçar-lo. -Mai m'havia sentit tan afalagada i important. T'estimo, t'estimo!

A l'estirar els braços per llançar-se-li al coll, la bata de rus, s'arremangà bastant com per deixar al descobert tota la bellesa del sexe femení, que topà abans amb un sortint encara amagat sota la roba del pantalons, que no pas el seu rostre amb els llavis de l'home que pretenia empassar-se'l a petons.
-Vine amor meu, -li digué ella- que ara alterarem els papers.- Se l'endugué al llit, i el féu caure a sobre, obligant-lo a estirar-se també perpendicularment. Els peus li reposaren damunt de la catifa, a diferència de com ho va fer la Paula, l'altre cop.
-Tu estigues quiet, i fes ara com m'ha tocat fer-ho a mí abans. Deixa que et despulli poc a poc i sabràs com es pateix quan et mortifiquen de desig irrefrenable en un moment així.
Talment va dir, talment es va fer.
-Home.... Jan! Ara tampoc vulguis semblar un cadàver.
Digué la Paula, mentre li descordava el cinturó i separava com a dues esberles la part superior del pantaló tot fent-li baixar la cremallera de la bragueta. L'enorme perdiueta d'en Jan, frenada fins aleshores pel teixit, sortí disparada com una catapulta recent llibertada del seu lligam. Ella se n'alegrà de veure-la, i notar a l'ensems, com la tenia tan a punt per calmar-li la febre del seu interior.
D'acord però amb el recent pacte, retardaria una mica més l'entrada a la seva bavejant cova, per a veure si es podia elevar més encara la temperatura, tant la interna com l'externa dels dos cossos a punt d'unir-se.
El neguit de la Paula a ésser altre cop posseïda, va poder més, que no pas continuar amb els preliminars tan apassionats que es prometia.
-Si ara en aquest mateix moment em penetressis Jan, te la fondria com si fos mantega. Estic bullint per dintre.
-Deixa'm doncs que et posi el meu particular termòmetre sensible i sabré quants graus hi déu haver dins d'aquest volcà.
-Un termòmetre, dius? -Preguntà altre cop amb la seva sornegueria habitual.
-Si, és especial. Es dilata molt i quan s'introdueix dins d'aquest infern, s'escalfa tant que fins i tot erupciona amb una lava especial. I no és mercuri precisament
-Ah no? No m'espantis! I què hi té a dintre, doncs? -Simulant fer cara de babaua.
- Hi ha llet, dona.
-Doncs si és així, sí. Posa-me'l. Te la quallaré però.
-No m'importa.
-A mi tampoc. I a més, m'agrada!
No hi hagué pactes que valguessin i la demora que tan pretenia la Paula, feia estona que se n'anà en orris. La bata de rus caigué a terra i el camal que faltava despullar del Jan, de seguida es vegué lliberat, i va anar aviat al sòl a fer companyia a la xambra de color blau cel.
El vídeo semblava oblidat des del darrer off del dissabte, i restava completament absent a les escenificacions eròtiques que hauria d'haver captat des d'aleshores i què amb tant d'entusiasme i cautela havia projectat el seu amo.
La Paula, de genolls i ajupida damunt del seu amant, semblava imitar la posició de la lloba quan dóna de mamar als germans Ròmul i Rem, car els seus enormes pits, obeint la llei de la gravetat, no paraven d'ésser balancejats pels continus impulsos dels llavis assedegats del Jan que volia, intentant-ho en va, fer-se posseïdor del dos mugrons alhora per a delectar-se amb el seu tacte i a l'ensems, notar la finor del cutis dels dos volums que amb la mà dreta, es feia esclafar contra la seva cara. Mentre, amb l'altra mà, acariciava contínuament l'entrada de la humida fornícula, on sabia que d'un moment a l'altre, dipositaria el seu personal monument, per a satisfacció i glòria de tots dos amants.
La Paula, amb la ment perduda ja pel deliri i la immensitat del plaer que rebia del seu enfurismat galant, sols intentava amb bruscos moviments pèlvics, deslliurar-se de la mà que l'estava fent rabiar d'ansietat, i substituir-la per la potent mànega masculina que l'apaivagués d'aquell foc intern que l'abrasava.
En adonar-se en Jan de la petició silenciosa però agitada de la vulva que digitalment estava regirant, canvià el destí de les seves mans i anaren en recerca de les dues natges femenines.
Aconseguit l'objectiu manual, es féu venir el cos de la dona cap al seu, i amb una forta estrebada incomprensiblement suau en un moment com aquest, féu que deliciosament lliscosos, i amb una compenetració sublim, els dos sexes s'unissin una i altra vegada fins aconseguir el zènit del més intens plaer viscut mai entre dona i home.
La simultànietat de l'orgasme, i l'exclamació unívoca del seu mutu amor, expressat amb un "T'estimo" a duo, fou una vegada més, l'exponent més clar que segellava l'afinitat de la parella a l'hora de donar-se l'un a l'altre.
Poca estona després de la perfecta copulació, el sexe masculí, per l'obligatorietat del repòs adient, se separà lentament de la vulva de la Paula, que regalimava en excés de la mescla d'humitats.
La resta dels dos cossos van romandre units fins a altes hores de la nit, besant-se profundament i intercanviant-se contínuament les més agradables expressions amoroses.
La proximitat de l'hora de partença d'en Jan, s'anava fent notòria a mesura que avançava la nit i era l'única nota discordant en aquell ambient de calma, de repòs i de pau de la parella que se sentia feliç per la seva més que provada unió física i més encara, per la seva experimentada unió sentimental.
Sortosament, i fruit de la recent i dolça cohabitació, la plàcida son dels dos amants va propiciar que ambdós visionessin, en els seus respectius somnis, un esperançador i romàntic futur, anul·lant així, l'efecte negatiu que a poc a poc hagués prés força en l'interior dels seus pensaments, pel neguit de la propera separació, un cop el primer raig de sol, s'immiscuís en l'habitació.
Ocasionalment, per aquell dilluns singular de tardor, la Paula, hagués volgut ser despertada unes dues hores abans del costum, per poder permetre's acomiadar-se d'una manera especial del seu convidat.
L'hàbit d'en Jan de llevar-se d'hora féu que fos el primer a trencar el son i en veure que el dia ja clarejava, es fixà amb el seu rellotge digital que havia deixat damunt de la tauleta i s'adonà que era un pèl tard pel que hagués desitjat la seva amiga. Poca estona després, sonaria puntualment com cada dia laboral, el telèfon obeint l'ordre donada des de recepció. Respongué en Jan i penjà.
-Bon dia, amor meu!- Xiuxiuejà en Jan a cau d'orella de la seva amistançada.
Ella mentre, mirant-lo de reüll i amb les parpelles mig closes, s'estirava com una gateta amb les quatre extremitats al mateix temps que inspirava força aire fins perdre gairebé l'alè. Bruscament soltà una bafarada, distensà les cames i els braços i es quedà totalment relaxada.
-Booonnn diiiaa maco! Ho veus Jan? Ja has viscut una altra albada amb la companyia que més volies, no?
-Sí, és cert, però el que ara em tormenta i no em deixarà viure, és no saber quan podré gaudir d'una aurora amb tu al meu costat.
-Has de ser més realista, Jan! Cada dia surt el sol i no t'alces pas a veure'l. No necessites pas visionar-lo diàriament per poder viure. El que importa de debò és que, malgrat que algun dia no el puguis observar directament, siguis conscient que igualment ha sortit, notis que és present en la teva quotidianitat i que perceps cada jorn, el seu escalf i claror necessaris per a la teva essència.
Pensa, per un moment, que jo sigui aquest sol que tu tant desitges i que, malgrat la nuvolada de la nostra vigent realitat s'interposi encara entre nosaltres, igualment pots continuar rebent el seu escalf i alè per fer de la teva vida un projecte il·lusionat. Espera, doncs, que vinguin vents més propicis que esbargeixin aquestes boires que encara ens distancien i després podràs viure ardorosament a l'empara del seu caliu.
-És que tu Paula, no ets ja el meu sol, ets la meva vida! Com vols que me'n vagi, si m'estàs alenant a deixar-ho tot per tu des que ens hem conegut a fons?
-No et precipitis altre cop. Oi que el sol no surt de forma espontània? Fes igual doncs com l'aurora que tant anheles! Espera a poc a poc que la foscor que ara ens enterboleix el nostre immediat futur vagi minvant dia rera dia i veuràs com finalment la nostra llarga diada no restarà mai més en penombra. Per tant el nostre sol particular no pot ser tan sobtat com voldríem. T'ho diré d'una altra manera si vols. Pensa per un moment que aquesta història tan bonica que vivim, fos escrita sobre una base de paper i una base de cristall alhora. Tot i ésser elements fràgils que no et garantirien pas la seva perpetuïtat, quin dels dos suports creus tu que és més durader?
-Evidentment el vidre -Constestà ell.
-Molt bé, tens tota la raó. Però ara dis-me, quin dels dos opines tu que perduraria si fossin abocats sobtadament vers un abisme, malgrat aquest fos engrescador? El més ràpid a caure, o el més lent dels dos?
- Ah ja!. Ja veig per on vols anar, Paula.
-Doncs no vulguis còrrer tant, no fos el cas que la nostra emocionant història acabés a bocins com el vidre precipitat a un fons sòlid de bons propòsits si tu vols, però esmicolat al cap i a la fi. Ho entens no, Jan?
-Perfectament Paula. Tens un seny tan il·lustratiu que em captiva.

És féu ja l'hora de fer-se la neteja personal.
La Paula obrí l'aixeta de la banyera a tot raig i abocà una bona dosi de gel. Aviat va estar coberta d'escuma. S'introduiren els dos alhora, augmentant la seva sensualitat en notar la tebiesa de l'aigua. Cadascu se sentí generós per fer fregues a l'altre, prèvia renuncia de fer-s'ho a sí mateix, i cuidaren al màxim la seva voluptuositat perquè l'escassetat de temps no els hi permetia gaudir-ne com haguessin volgut.
Al restaurant de l'hotel, uns quants xurros amb xocolata desfeta, els quals, els hi connotava certa nostàlgia, fou el lleuger esmorzar abans de reprendre el camí vers els seus diferenciats destins.
-Bé Paula, Hem d'acceptar la realitat. No cada dia es pot estar somiant com ho hem fet aquests dies, no?
-No hem somiat pas, Jan! Hem viscut!
-Cert, tu ho has dit. Hem viscut. No dius: Estem vivint!
-No, però, potser ho viurem més endavant, no creus?
-Això espero! Puc comptar doncs amb tu per al meu projecte de vida?
-Compta-hi!
Un profund bes, fou la darrera unió física d'aquelles dues persones que segellaven amb aquest acte un compromís de cara al seu futur sentimental.
L'amargor del moment que visqué en Jan, fou consolada en poder eixugar amb distints petons, les salades llàgrimes femenines.
Tot sol ja, i amb el seu equipatge a les mans, es dirigí al parquing i, simulant com podia la seva tristor, va fer els tràmits necessaris i prengué el camí de sortida.
Poc abans d'arribar a la primera cruïlla, la verdor del semàfor que feia joc amb la varietat cromàtica de la zona ajardinada, va palidejar per donar pas a un roig massa viu que li recordava els moments més àlgids i apassionats que, malauradament, havia deixat enrere uns moments abans.
Durant l'espera i ressonant pels quatre altaveus del vehicle la veu aspra del Mark Knopfler, es posà la mà a la butxaca i va traure's un resguard de la darrera transacció electrònica. Aleshores va pensar que a uns dos-cents quilòmetres enllà, podria tornar a fer benzina i després del recés merescut, pagar la consumició amb un bitllet dels grans, per tal que la cambrera anés a per canvi, i fer-li així més distret la resta del camí de tornada. Altre cop el semàfor va voler conjugar amb el paisatge de l'entorn i el color verd li donà la sortida vers a aquest proper objectiu.

* * *

E P Í L E G

Amb la darrera frase del llibre, en Martí, donà fi a la lectura de la novel·la titulada "L'ÀNSIA", una de les seleccionades del concurs que sobre gènere eròtic havia convocat uns mesos abans una institució cultural de la ciutat, i es concentrà per poder-ne fer la crítica i valoració adients, que l'obligava el ser membre del jurat que havia d'emetre el corresponent veredicte.

Considerà inicialment que el seu contingut literari entrava més de ple dins del gènere de novel·la realista, que no pas del gènere del qual s'havia presentat, sobre tot, per l'escàs text presumiblement porno que caldria esperar-se des del principi.

Ell observà però, que a mesura que anava avançant en la seva lectura, cada vegada s'hi anava entusiasmant més.

Recordava que en cada convocatòria sobre novel·les d'aquest gènere, s'esforçà sempre a mentalitzar-se que cap tipus d'aquestes obres l'alteraria el més mínim, i fins a la data ho va poder aconseguir.

No obstant en aquesta ocasió, notà que gairebé en tota l'estona que es dedicava a aquell llibre, el seu contingut li feia mantenir el seu membre força humit i moltes vegades encarcarat amb necessitat imperiosa de provocar la consegüent descàrrega. Pensà que aquí és on rau l'èxit de l'autor en esmerçar-se a provocar (dins d'un context i una història tendra completament versemblant) dita intencionalitat, i en haver-se'n sortit, per més d'una vegada, no dubtà gens en donar-li la màxima qualificació.

A més, agraí el format en què estava dissenyada la novel·la i la seva enquadernació, que li agradà molt, per quant complia un dels requisits que exigeix tota novel·la eròtica, la de permetre poder ser llegida amb una sola mà, restant-li així l'altra ben lliure, per fer-la servir en el cas de necessitat apurada, com li va caldre en aquest cas per dos cops consecutius.

En la deliberació amb la resta dels membres del jurat, va notar com els seus components, tant els mascles com les femelles, deixaven entreveure que en examinar la novel.la en qüestió, se'ls despertà la libido que duien mig endormiscada de molt temps ençà, pel qual motiu "L'Ànsia" rebé sense vots en contra, i amb reconeixement de causa, l'esperat guardó.

Satisfet pel veredicte unànime, i haver notat tota l'estona en què es discutien al detall els continguts eròtics de l'obra, que la sang del seu organisme se li havia acumulat constantment en el membre que més havia fet treballar en sa vida, retornà a casa ben ardorós. Eren ja passades les onze del vespre. Va prendre dues pomes de la fruitera i entre queixalada i queixalada obrí la nevera per beure's un bon raig de llet directament del tetra-brik. Va anar a fer un riu i es despullà a corre-cuita per apropar-se al més aviat possible al cos de la seva dona. La muller restava dormida. Estava tombada de costat, al mig del llit, abraçada apassionadament al coixí, amb una cama estirada del tot i l'altra replegada totalment de manera que el genoll es recolzava per damunt d'un dels seus pits, que sobreeixien del generós escot de la camisa de dormir.

L'atzar volgué a més, que la subtil llenceria deixés al descobert la humida cova dels mals pensaments, però de bones accions, amb la seva escletxa ben oberta, com reclamant que algú li posés l'estri adient que evités escapar d'aquell recinte voluptuós, el sallent que esdevindria moments després, arran de l'imminent orgasme motivat per aquell preciós somni que la tenia completament absenta de la realitat.

En agitar-se al llit, Martí recordava els moments més efusius de la novel·la premiada, i volgué llavors, viure'ls a frec amb el cos de la seva parella. El seu membre semblava talment, haver interpretat puntualment el paper que demanava la sommiadora i assolí només en veure-la, la dimensió adequada.
L'inici de l'obstrucció d'aquella cova tan luxuriosa no podia començar pitjor.

L'esposa, com era habitual d'un temps ençà, no volia saber res de sexe conjugal, i no li féu ni el més mínim cas i adoptà ràpidament una postura contraria a tota voluptuositat. Si continuava insistint a tenir contacte carnal, l'amenaçà de marxar de casa amb aquell amic seu que tant l'atreia, i amb qui justament ara estava somiant, i que en la realitat, l'havia ja convidat a anar-se'n-hi a viure.
No li perdonà que no pogués arribar a l'èxtasi amb l'home que tant desitjava, i que en somnis tenia ja dins del seu temple amorós, per causa de la inoportuna i repulsiva apetència marital.

Martí envejà aleshores el personatge de "L'Ànsia", en Jan, de no tenir en aquest moment una femella concreta en la qual pensar-hi i, de la mateixa manera que li succeïa al protagonista, li pogués ajudar en les hores nocturnes, d'ara endavant, a alterar-li el seu cos, per a les seves futures i malauradament supletòries fantasies sexuals i autosatisfaccions personals, podent donar així fe i reconèixer ara en la seva pròpia pell, la versemblança de la novel·la guardonada.

FI

(Tots els drets reservats. Copyrigth 2005)

Si desitges conèixer una mostra del poemari d'en Jaume Climent, (Jaumedelleida) de la seva obra "BATECS, Amors Enyors, Eros", clica la següent adreça:

www.jaumedelleida.blogspot.com

Qui desitgi rebre la col·lecció dels meus poemes en format PPS (Powerpoint) alguns amb música pròpia creada pel meu germà Lluis Climent ( http://lluiscliment.cat ),

pot adreçar-se al meu correu:

jaumedelleida@ono.com

"L'ÀNSIA" (Novel·la tèbia) d'en Jaume Climent (Jaumedelleida) (Any publicació:1998)

L'ÀNSIA (novel.la tèbia) d'en Jaume Climent